01/10/2021

El pols Puigdemont-Llarena

3 min
Carles Puigdemont amb Laura Borràs i Victòria Alsina a Sardenya.

MadridQuè ens anticipa Plinia Azzena, la magistrada que va dictar l'acta de llibertat sense mesures cautelars de Carles Puigdemont, seguint la sol·licitud de la fiscal general d'Itàlia, Gabriella Pintus? Aquesta resolució és la pista més rellevant per endinsar-nos en el que pot passar a l'audiència de dilluns, en la qual Puigdemont prestarà declaració a partir de les 11.30 hores davant un tribunal de tres magistrats a Sàsser, i en la situació processal posterior.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La defensa de l'expresident va veure en aquesta resolució un esperit tan favorable al seu client que va decidir dosificar la seva resposta. En lloc d'elevar immediatament una sol·licitud de mesures cautelaríssimes, per exemple, que requereixen una decisió d'urgència, en què no intervenen amb les seves al·legacions les parts –ni el Parlament Europeu ni el Regne d'Espanya– tal com s'oferia, per dir-ho d'alguna manera, en la interlocutòria del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) del 30 de juliol en el cas improbable, sostenia, que un estat membre procedís a la seva detenció, va decidir diguem-ne gaudir de la resolució, i obrir un compàs d'espera. Wait and see.

Reacció de Llarena

Era obvi que el magistrat Pablo Llarena reaccionaria. La jutge italiana i la fiscal general sostenien, basant-se en la interlocutòria del TGUE, que la immunitat de Puigdemont segueix "intacta" pel que fa a la seva activitat com a eurodiputat. És a dir, per anar i venir del Parlament d'Estrasburg. I també assumia el que en aquella acta s'afirmava, recollint les al·legacions de l'advocada de l'Estat Sonsoles Centeno, en el sentit que el plantejament d'una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per la denegació per part de la justícia belga de l'extradició de l'exconseller Lluís Puig suspenia l'execució de l'euroordre. Com era previsible, Llarena va contestar a l'acta de la jutge italiana en un ofici lliurat el dijous 30 de setembre que Puigdemont no gaudeix d'immunitat parlamentària i que ni l'ordre d'arrest ni el procediment estaven suspesos. I que en tot cas aquesta informació incorporada a la interlocutòria del TGUE del 30 de juliol va ser errònia, producte de la posició de l'Advocacia de l'Estat d'Espanya.

Ara, doncs, era el moment de demanar les mesures ofertes en la interlocutòria del 30 de juliol. Però ¿cautelaríssimes o cautelars? Les primeres es resolen ipso facto, en qüestió de dies. Per tant, si fossin concedides, liquidarien el procediment i l'abocarien a l'arxiu. Les segones, tenint en compte que les parts poden al·legar, impliquen més temps, i la seva materialització serà posterior a la resolució del tribunal de Sàsser. El TGUE ja ha comunicat a les parts, Parlament Europeu i Regne d'Espanya, que poden presentar al·legacions fins al 15 d'octubre.

Dijous a la nit, després de conèixer la comunicació de Llarena, la defensa va afegir dos paràgrafs a l'escrit que ja tenien preparat dedicats a Llarena i al Consell General del Poder Judicial. Un cop més, quin sentit tenen les cautelars per veure restituïda la seva immunitat parlamentària completa? Perquè el procediment és una nebulosa, et pot sortir per una banda o per l'altra. La nebulosa està alimentada per la interacció i simbiosi de facto dels dos camps del litigi: la demanda contra el Parlament Europeu davant el TGUE i la qüestió prejudicial davant el TJUE. En realitat, la qüestió prejudicial estrictament no hauria d'afectar Puigdemont, perquè estava referida exclusivament a la denegació de l'extradició de l'exconseller Lluís Puig per part de la justícia belga. Però els dos camps es van barrejar en l'acta del 30 de juliol.

"Un jutge que et deixa sortir del país enmig d'una ordre europea de detenció és un cas únic, no es dona mai. Per tant, el lliurament de Puigdemont té menys futur que un caramel a la porta d'un col·legi. Perquè les pistes que van donant és que no l'entregaran, si bé serà un tribunal, diferent de la jutge de guàrdia, qui decidirà", afirma una font judicial consultada per l'ARA. "Els jutges italians diran que Llarena qüestiona la interlocutòria del TGUE però que la seva acta és una realitat. En una zona tan boirosa, com que no ho tenim clar, ho deixem a les mans del TGUE. I aquí no ha passat res", afegeix.

stats