DESPRÉS DEL 27-S
Política 16/10/2015

Porta oberta a desobeir una inhabilitació

Mas repta la justícia a determinar si “actuar com un demòcrata” és fer-ho “com un delinqüent”

Oriol March
4 min
Mas va comparèixer durant tres quarts d’hora a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat.

BarcelonaArtur Mas va sortir del Palau de Justícia, va saludar els manifestants que s’hi havien congregat per protestar contra la querella imposada per haver organitzat el 9-N i va entrar al cotxe oficial per anar cap a la plaça Sant Jaume. Un cop al Palau de la Generalitat va aparèixer a la galeria gòtica flanquejat per Neus Munté, vicepresidenta, i Francesc Homs, conseller de la Presidència. El missatge clau no va aparèixer fins al torn de preguntes. ¿Acataria el president en funcions una hipotètica inhabilitació? “Depèn del moment en què estigui la situació jurídica del país”. Tot indica que no era un missatge espontani: poques hores abans el coordinador general de Convergència, Josep Rull, s’havia expressat de manera similar sobre una eventual sentència que deixés Mas en fora de joc legal.

“Tenim el dret i el deure d’ignorar qualsevol decisió que vagi en aquest sentit. L’únic dipositari de la sobirania nacional de Catalunya és el poble de Catalunya”, va determinar Rull abans d’homenatjar la figura de Lluís Companys en la tradicional ofrena anual al castell de Montjuïc. ¿Per què són rellevants les paraules de Mas i del coordinador general de CDC? Per dos motius. El primer és enviar un missatge a l’Estat que evidenciï que les institucions catalanes poden fer via sense tenir en compte les sentències provinents d’organismes d’obediència espanyola. El segon, en clau interna, cal emmarcar-lo en la negociació oberta amb la CUP per a la pròxima legislatura. L’esquerra independentista defensa que la desobediència ha de ser nuclear en els pròxims mesos, i Convergència s’obre ara a aplicar-la en el cas d’una sentència que inhabiliti el president de la Generalitat.

El punt de desconnexió

Mas va defensar que suspendre una sola persona per a l’exercici dels càrrecs públics no aturarà el procés, perquè el mandat del 9-N es va completar en els comicis del 27-S, en què l’independentisme va assolir la majoria absoluta en escons. Junts pel Sí té previst un calendari de desconnexió de 18 mesos -llei de transitorietat jurídica i inici del procés constituent inclosos- que farà que, en algun moment, Catalunya deixi d’estar regida per la legislació espanyola. És aquí on s’ha de situar la frase de Mas segons la qual la inhabilitació podria desobeir-se “en funció del moment en què estigui la situació jurídica” del país.

De moment, però, la prioritat del president és garantir un acord que permeti implantar el mandat de les eleccions i, de passada, que el Parlament -amb els vots decisius de la CUP- li permeti optar a la reelecció. En els últims dies el líder de CDC s’ha esforçat a vendre optimisme al sobiranisme -ho va fer dissabte davant del consell nacional del partit- i a confiar en una entesa. “Sempre que hi ha hagut una decisió important a prendre, hi ha hagut consens”, va determinar. A Mas, en públic i en privat, li agrada treure pit d’haver forjat acords per la data i la pregunta del 9-N i per haver aconseguit, després de mesos de tensió, una llista unitària del sobiranisme -sense la CUP- a les eleccions.

Aquest cop, però, el desllorigador encara no s’albira. L’esquerra independentista sosté que el gir del procés no seria “creïble” amb Mas al capdavant, i manté la seva negativa a investir-lo. Lluís Llach, diputat electe de Junts pel Sí, va donar ahir per fet que la formació del nou Govern -que els equips de CDC i ERC perfilen a l’espera d’una hipotètica entesa amb la CUP- no es produirà fins després de les eleccions espanyoles del 20 de desembre. “Que la gent tingui paciència i a veure què passa a Espanya i com actua sobre la nostra intimitat col·lectiva”, va determinar Llach a Catalunya Ràdio, on va defensar que “no entendria” un executiu sense Mas. I això que ell és un autor orgullós d’haver fet “cançons anticonvergents explícites”.

L’horitzó estatal apareix en els plans dels partits sobiranistes, que encara no tenen definida la fórmula amb què assistiran al Congrés de Diputats. De moment, Mas continua buscant el xoc amb l’Estat: “Està actuant de manera molt dura, aspra i sòrdida. N’hi haurà alguns que tindran tendència a forçar aquesta causa i portar-la al límit, perquè l’Estat no és neutre, no és un àrbitre que ens protegeixi a tots”.

Això inclou, esclar, l’actuació dels tribunals de justícia, que Mas atribueix a la “ràbia” per l’èxit de participació del 9-N. Els va reptar, de fet, a respondre si “actuar com un demòcrata” és equiparable a “fer-ho com un delinqüent”. El president en funcions també va recomanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que “s’acostumi” a protestes com les que s’han vist aquests dies davant la seva seu. “Totes les institucions estan sotmeses a crítica pública”, va raonar. A la tarda va acusar l’Estat de reaccionar aquests dies de manera “predemocràtica”.

Missatge (inèdit) a França

Com a resposta a una pregunta d’un periodista francès, el president en funcions va dir que “encara” no estava decebut amb l’estat veí, que no veu amb bons ulls el procés. “Un país com França ha d’estar sempre escoltant i al costat dels moviments democràtics de base”, va defensar Mas. La declaració davant del TSJC també és una manera d’internacionalitzar un procés rebut amb aparent fredor.

stats