ELECCIONS 28-A

Quines possibilitats té el Front Republicà?

Una de les novetats de les eleccions del 28-A és la candidatura impulsada per Poble Lliure, juntament amb Som Alternativa i Pirates de Catalunya

JORDI MUÑOZ
JORDI MUÑOZ Professor de ciència política a la Universitat de Barcelona

Una de les novetats d’aquestes eleccions és la candidatura impulsada per Poble Lliure, juntament amb Som Alternativa -l’organització encapçalada per l’exdiputat de Catalunya Sí que es Pot Albano Dante Fachin- i Pirates de Catalunya. És una candidatura que vol ocupar l’espai buit que deixa la CUP, que s’ha mantingut fidel a la seva tradició de no presentar-se a les eleccions espanyoles.

Ara bé, quines possibilitats reals té aquesta candidatura d’obtenir representació? És una de les incògnites d’aquesta campanya, perquè l’absència de precedents i la novetat de l’artefacte polític que és el Front Republicà generen molta incertesa. No hi ha una resposta clara, i probablement les enquestes tindran dificultats per detectar-ho amb prou precisió, com sol passar amb les formacions emergents.

Ens podem fer una idea de les possibilitats d’aquesta candidatura mirant els resultats històrics. D’entrada, cal dir que no sembla que el Front Republicà pugui obtenir representació fora de la circumscripció de Barcelona. A les altres tres circumscripcions es reparteixen molts pocs diputats (6 a Girona i Tarragona, i 4 a Lleida) i, per tant, per obtenir representació cal superar el 10% o el 13% del vot. A Barcelona, en canvi, se’n reparteixen 32 i es pot obtenir representació només superant el llindar del 3%.

Quants vots caldrien, doncs, per superar aquest llindar a Barcelona? Si la participació fos la mateixa de les últimes generals, caldrien 79.318 vots per superar la barrera electoral i entrar al Congrés. Si prenem com a referència els resultats de la CUP del 2017, això implicaria retenir un 55% dels vots. Aquest percentatge, com indica la gràfica, s’incrementarà o disminuirà en funció de quanta gent vagi a votar aquesta vegada, perquè això farà variar el preu de l’escó.

Retenir una mica més de la meitat del vot a la CUP de les eleccions al Parlament és, a priori, un objectiu factible però no fàcil. D’entrada perquè els partits d’àmbit català sempre pateixen per retenir el seu electorat a les eleccions d’àmbit estatal. Rarament els vots al conjunt d’aquestes formacions a les generals superen el 80% dels que obtenen a les eleccions catalanes. A això cal sumar-hi el fet que el Front Republicà està impulsat només per una part de la CUP, amb l’oposició explícita d’una altra part -majoritària- de l’organització, i que és una marca nova i poc coneguda.

Al favor seu, en canvi, la candidatura té un candidat (Albano Dante Fachin) prou conegut pel públic, i una coalició una mica més àmplia que, en un moment de baixada de les perspectives electorals d’En Comú Podem, podria recollir una part dels seus votants. Cal tenir en compte que la part majoritària dels votants de la CUP del 2015 van anar a parar a la candidatura dels comuns a les últimes eleccions generals, com mostra la segona gràfica. Aquesta vegada, malgrat el perfil independentista de Jaume Asens, tot apunta que ECP tindrà molta menys capacitat de retenir aquest electorat i, per tant, el Front Republicà podria beneficiar-se’n. És una tasca difícil, però a priori no sembla impossible.

Més continguts de