SEGURETAT
Política 18/11/2018

El PP exigeix protecció per al jutge Llarena

El líder del PPC, Alejandro Fernández, denuncia un atac al seu cotxe

Ara
3 min
L’entrada de l’habitatge de Llarena a Sant Cugat del Vallès, tacada de groc en una acció que va reivindicar Arran.

MadridEl PP ha registrat una moció a la comissió de justícia del Senat en la qual insta el govern espanyol a protegir el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena davant dels “atacs independentistes” i la “campanya d’assetjament” que està patint com a instructor del sumari del Procés. En la iniciativa parlamentària, signada pel portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, els populars asseguren que el jutge Llarena és “víctima d’una campanya d’assetjament” des del començament de la instrucció contra els dirigents independentistes presos, i exigeixen al govern espanyol que adopti les mesures de seguretat adequades per a Llarena, la seva família i la resta de magistrats que “pateixen atacs”.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El PP també demana a l’executiu de Pedro Sánchez que es persegueixin els grups i persones responsables de les accions contra el magistrat. Així mateix, se subratlla que ni el president del govern, Pedro Sánchez, ni la vicepresidenta, Carmen Calvo, ni la ministra de Justícia, Dolores Delgado, han condemnat “encara” aquests atacs. El PP apunta que des de TV3 es van donar a conèixer les dues localitats en què el jutge té residència, així com el nom i cognoms de la seva dona, i recorda les pintades amenaçadores que van aparèixer aquest estiu en una de les seves cases, com “Llarena, feixista!” o “Els Països Catalans seran el teu infern”. El magistrat també va abandonar un restaurant a la localitat gironina de Palafrugell aquest estiu insultat i increpat per independentistes que l’esperaven a la sortida.

La moció arriba després que aquesta setmana dos encaputxats d’Arran, organització juvenil pròxima a la CUP, llancessin pintura groga contra el portal del seu habitatge a Sant Cugat del Vallès i reivindiquessin l’acció a les xarxes socials. Els populars consideren que l’absència de protecció del jutge Llarena s’uneix a l’“abandonament inicial” del govern espanyol del magistrat davant la demanda judicial que van presentar contra ell l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i quatre dels seus exconsellers l’agost passat a Brussel·les.

Les actuacions d’Arran -que també va llançar pintura contra la comissaria de la Policia Nacional de Terrassa- es van abordar divendres a la roda de premsa posterior al consell de ministres, en la qual el titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va fer una crida a no donar “un altaveu excessiu” als atacs amb pintura protagonitzats per Arran. Enmig d’aquesta polèmica, el nou president del PPC, Alejandro Fernández, va denunciar un atac al seu cotxe al pàrquing on el desa durant la nit de divendres a dissabte. “Em dol per la meva família i perquè és casa nostra, però seguiré defensant la llibertat i les meves idees amb més determinació que mai”, va dir al seu compte de Twitter el substitut de Xavier García Albiol al capdavant de la formació conservadora, que va agrair als Mossos d’Esquadra “l’atenció” rebuda en el moment de denunciar els fets.

Cs critica socialistes i populars

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, també va mostrar el seu “suport a tots els jutges, fiscals i càrrecs que a Catalunya estan suportant l’assetjament dels totalitaris de la CUP”. En aquest sentit va denunciar l’“assetjament” que pateix el jutge Pablo Llarena per part dels sectors més radicals de l’independentisme i va contraposar l’actitud dels que “donen la cara per Espanya” amb la dels que es “reparteixen els jutges”, en referència al PSOE i el PP.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ja va aprovar dijous per unanimitat una declaració de condemna de les pintades a la casa de Pablo Llarena i Gema Espinosa -futura vocal del CGPJ- i va instar la Fiscalia, el ministeri i el departament d’Interior a adoptar “immediatament totes les mesures necessàries per perseguir les persones i els grups que han participat en aquests fets delictius”.

stats