El PP utilitza la majoria al Senat com a bastió contra Sánchez
El partit aconsegueix mesures simbòliques, però no frenar el PSOE
MadridL’arribada al poder de Pedro Sánchez ha revitalitzat el Senat, acostumat a ser una cambra assenyalada com a retir de polítics veterans. Ara el PP li ha trobat un nou ús: aprofitar la seva majoria a la cambra alta per torpedinar qualsevol iniciativa que el govern aconsegueixi aprovar al Congrés.
El Senat manté, per als populars, les xifres a què estaven acostumats al partit en l’època daurada. Dels 265 seients, 147 són per a senadors del PP, a molta distància dels 61 que té el PSOE. El PP, a més, gaudeix del monopoli de la dreta, perquè l’aportació de Ciutadans als debats és gairebé anecdòtica: és al grup mixt, amb quatre senadors.
Al PP són conscients que el Senat és un dels bastions per abanderar l’oposició al govern espanyol. En una entrevista a Europa Press de la setmana passada, el portaveu del PP a la cambra alta, Ignacio Cosidó, admetia que la tàctica del partit seria fer valer la seva majoria per fer front a l’“extrema debilitat” i “gran radicalitat” del govern de Sánchez.
Cosidó indicava també quin és l’assumpte que més atenció els mereixarà: “La gran prioritat del PP és defensar la unitat del país davant les pretensions secessionistes i impedir la retallada de llibertats”, va apuntar. El cas és que, seguint la tàctica anunciada per Cosidó, la portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat, no va dubtar a oferir la seva majoria al Senat per tornar a aplicar l’article 155 després que el president de la Generalitat, Quim Torra, assegurés que “cal atacar l’Estat”. Ho va tornar a fer Pablo Casado, el nou dirigent popular, després de l’agressió al càmera de Telemadrid en la manifestació organitzada per Cs. El PP no dubta, a cada oportunitat que té, a esmentar la intervenció autonòmica, una de les mesures que reserva un paper més important a la cambra alta.
L’altra potestat del Senat que aprofitarà el PP mentre duri la legislatura és la capacitat de reprovar ministres, una mostra de rebuig amb una gran importància simbòlica. La primera ja està en marxa: després que el govern de Sánchez assegurés que no defensaria el jutge del Suprem, Pablo Llarena, per a assumptes privats (tot i que després va rectificar), el PP va apostar per intensificar la pressió contra la ministra de Justícia, Dolores Delgado, a qui reprovarà al Senat. Per la seva banda, Delgado ja va sol·licitar la setmana passada comparèixer davant la comissió de justícia del Congrés per parlar sobre la defensa de Llarena.
Amb el tema de la immigració, el PP també va fer servir els seus vots per forçar un ple monogràfic sobre l’assumpte. El partit volia que comparegués Sánchez, que es trobava de gira per Llatinoamèrica. Tot i les crítiques de la resta de partits per la “instrumentalització” de la cambra alta, els populars estan decidits a mantenir la seva tàctica, i tornaran a demanar la compareixença de Sánchez.
El PSOE minimitza danys
El PSOE, però, ha mogut fitxa perquè la pressió del Senat freni el mínim possible la seva acció política, com ha demostrat en la negociació pel sostre de despesa. Després d’haver perdut la primera votació al Congrés, amb grups que es negaven a negociar un assumpte que quedaria encallat al Senat, Podem i el PSOE van reformar a mitjans d’agost la llei d’estabilitat pressupostària per eliminar el veto de la cambra alta. El 2012 el PP va reformar aquesta llei i hi va incloure que seria el Senat qui donaria el vistiplau definitiu als objectius de dèficit. Aquest pacte és important perquè, en una segona votació del sostre de despesa, el govern espanyol ho tingui més fàcil per aconseguir aprovar-lo.
Davant d’aquests fets, el PP va activar totes les alertes i va titllar l’acord de “cop a la democràcia”. Fins i tot va plantejar una declaració institucional advertint que “no són legítimes les declaracions que deslegitimen el Senat i la seva tasca com a òrgan constitucional”. Finalment, però, el grup mixt va impedir que la declaració anés endavant. El PP vol utilitzar la força del Senat, però el PSOE, ajudat pels seus socis, ho té clar: no permetrà que l’aritmètica de la cambra alta freni el canvi que vol abanderar el nou executiu de Pedro Sánchez.
