ELECCIONS GALLEGUES
Política 07/10/2012

Autonomia, federalisme, autodeterminació... els models dels partits gallecs en les eleccions del 21-O

El PP defensa mantenir el sistema actual, el PSdeG vol subratllar el perfil propi de la comunitat i el BNG proposa avançar cap a la sobirania nacional

Efe
2 min
Mariano Rajoy amb Alberto Núñez Feijóo, durant un míting aquest dissabte / SALVADOR SAS / EFE

Santiago de Compostel·laPP, PSdeG-PSOE i BNG, les tres principals opcions polítiques que concorren a les eleccions gallegues el proper dia 21 d'octubre, plantegen tres models diferents a l'hora d'abordar l'autogovern. Així, mentre el PP defensa la vigència de l'actual model autonòmic de l'Estat, segons va posar de manifest el seu president i candidat a la reelecció, Alberto Núñez Feijóo, el líder dels socialistes gallecs, Pachi Vázquez, va reconèixer que el seu partit se sentiria "còmode" en un estat federal però sota l'acord unànime de tots els partits. El candidat del BNG a la Xunta, Francisco Jorquera, per la seva part, manté els seus arguments a l'hora de reforçar l'autogovern de Galícia "en el camí de la sobirania nacional" i davant del procés "recentralitzador" de l'Estat que, diu, impulsa el PP.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En el seu programa electoral, els populars gallecs posen de manifest el seu "compromís" amb el desenvolupament i consolidació del vigent Estatut d'autonomia de Galícia i la seva disposició a participar en una reforma "constitucional". "Des del convenciment que el vigent Estatut és un instrument útil per exercir plenament l'autogovern dins de la Constitució, la seva reforma és una qüestió important però que s'ha d'abordar en un clima de consens i respecte al marc constitucional", sosté el PP en els seus plantejaments programàtics.

Mentrestant, els socialistes gallecs es mostren en el seu programa "en contra de qualsevol intent de reduir la capacitat democràtica de Galícia sota falsos pretextos i amb argumentacions inconsistents". En aquest sentit, el PSdeG assegura que el futur d'Espanya "no pot ser discutit exclusivament pel nacionalisme català i el centralisme del PP, representat per Núñez Feijóo", a qui culpen de no defensar la "posició pròpia" de Galícia en estar "subordinat als interessos del seu partit". "Rebutjarem tant les posicions dogmàtiques com les excloents", diuen els socialistes, i defensen que Galícia pot fer "una notable contribució a la governació de l'Estat, des del diàleg i la utilització intel·ligent de les possibilitats de l'autogovern".

En els seus arguments a l'hora de defensar el reforçament de l'autogovern de Galícia, "en el camí de la sobirania", el BNG exigeix un nou marc constitucional que reconegui la capacitat d'aquesta comunitat autònoma "per decidir àmpliament" des de les seves institucions a les qüestions "que ens competeixen". "Més sobirania és igual a més capacitat per resoldre nosaltres els nostres problemes", diu la formació nacionalista en el seu programa electoral, i afegeix que l'exercici de la sobirania "exigeix un altre marc constitucional que reconegui la capacitat de Galícia per decidir àmpliament des de les seves institucions en les qüestions que ens competeixen ". El BNG planteja la defensa de tots els canvis que "avancin en el camí del reconeixement del caràcter plurinacional de l'Estat".

Per això, els nacionalistes gallecs reclamen, entre altres coses que es reconegui el dret d'autodeterminació de Galícia, una profunda revisió del Senat, la presència "directa" de Galícia a la UE, l'adaptació del Tribunal Constitucional "al caràcter compost de l'Estat", i l'eliminació de les províncies "com a institució garantida a la Constitució" i de la seva referència com circumscripció electoral.

stats