El PP s’inclina per Alejandro Fernández si hi ha eleccions

BarcelonaNo només l’independentisme està pendent de la formació del Govern a Catalunya per decidir la seva estratègia de futur. També el PP a Catalunya observa des de la barrera i es prepara internament per si, en cas que no hi hagi investidura, ha de tornar a unes noves eleccions al juliol. Amb Xavier García Albiol arrasat amb els pitjors resultats de la història el 21 de desembre passat, tothom al partit en dona per fet el relleu en un futur més o menys immediat. Un pas al costat que es podria precipitar si hi hagués repetició electoral. En aquest cas, els principals quadres de la formació conservadora donen per fet que el diputat Alejandro Fernández és el més ben situat per encapçalar la llista del PP, tot i que l’única cosa segura és que, com sempre en els populars catalans, l’última paraula la tindrà la direcció estatal del partit: Mariano Rajoy.

Tot i la mala maror que van deixar els resultats de les eleccions del desembre, la direcció va decidir que es resolgués la investidura abans d’explorar qualsevol canvi a la formació, inclòs el relleu d’Albiol. Tanmateix, amb la investidura en standby i amb l’horitzó d’unes noves eleccions planant sobre el panorama polític català, a la seu del carrer Urgell de Barcelona ja es fan travesses per si cal substituir Albiol com a candidat. El principal aspirant: Alejandro Fernández. Molts al partit el veuen com un actiu que té un discurs bel·ligerant amb el dels independentistes i que s’ha guanyat la fama de bon orador. Però el nom de Fernández no és l’únic que hi ha damunt la taula. També hi apareix el de l’actual ministra de Sanitat, Dolors Montserrat. En el seu cas, caldria que deixés el càrrec a l’executiu espanyol abans de tornar a Catalunya a rescatar el partit i fer repuntar els seus resultats electorals. De moment, la direcció del partit s’absté de posicionar-s’hi obertament.

Els principals dirigents conservadors tenen coll avall que la seva posició únicament es farà arribar als líders del PP espanyol, que seran els que tindran l’última paraula per decidir qui encapçala la llista en unes hipotètiques noves eleccions. De fet, són conscients que la decisió final la prendrà el mateix Mariano Rajoy, que haurà de triar si manté Albiol com a candidat o en tria un d’alternatiu. Rajoy haurà de tenir en compte diverses variables si hi ha eleccions al juliol: mantenir Albiol per no remoure el partit -i obrir un nou front- poc abans de la cursa electoral, o rellevar-lo i que serveixi de preludi per a un canvi a la direcció del partit.

En tot cas, tal com va passar amb Alícia Sánchez-Camacho i el mateix Albiol -que va substituir la llavors presidenta del partit a les eleccions del 27 de setembre del 2015-, és probable que sigui una junta directiva la que formalitzi la decisió.

I què passa si finalment hi ha Govern i no es repeteixen les eleccions? També en aquest escenari el recanvi d’Albiol protagonitzarà l’agenda dels populars a Catalunya. Amb tothom convençut que no continuarà al capdavant de la formació després dels mals resultats del 21-D, el debat se centra a saber quan es formalitzarà el relleu a la presidència del partit. Algunes fonts consideren que podria aguantar en el càrrec fins que passin les eleccions municipals de l’any que ve, en què Albiol preveu tornar-se a presentar com a candidat a l’alcaldia de Badalona amb l’esperança de recuperar el govern de la ciutat que, tot i guanyar les eleccions del 2015, va perdre a causa del pacte d’esquerres per desbancar-lo.

Un lideratge fugaç

Amb el seu adeu, Albiol es convertirà en un dels presidents més fugaços que ha tingut el PP a Catalunya, perquè només és al capdavant del partit des del març de l’any passat. Aleshores, aquell congrés dels populars catalans va servir per posar fi a dos anys d’interinatge de Xavier García Albiol -que va assumir el lideratge del partit el 2015, però no va aconseguir-ne la presidència fins l’any passat-. Ara, poc més d’un any després, els resultats d’unes eleccions convocades pel mateix govern espanyol en mans del PP han deixat molt tocada la continuïtat d’Albiol.