El PP es tensa al territori a un any de les municipals

BarcelonaEvitar que la desfeta històrica del 21 de desembre al Parlament es reprodueixi a les eleccions municipals d’aquí un any. Amb aquest objectiu, i per intentar impedir que l’auge de Ciutadans els esborri també del mapa dels ajuntaments catalans, el PP ha hagut d’ajornar el debat sobre el relleu de Xavier García Albiol-que tothom al partit dona per fet un cop s’aclareixi el panorama polític a Catalunya- i posar fil a l’agulla per començar a preparar les municipals del 2019. Tanmateix, el clima intern dins dels populars no és l’ideal, i a Albiol li segueixen plovent crítiques internes, com la del regidor popular d’Arenys de Munt, Ramon Planas, que va considerar-lo en una entrevista a Crónica Global el principal “problema” de la formació. Una mala maror que també apareix en alguns municipis. A un any de les eleccions, el PP ja ha renovat bona part de les juntes locals que té arreu de Catalunya, però encara hi ha incendis en alguns territoris que, de moment, no s’han apagat.

Problemes a Rubí i l’Hospitalet

Més enllà de Badalona i Castelldefels -les dues ciutats on el PP té esperances que els resultats del 2019 els permetin recuperar les dues alcaldies perdudes el 2015-, si el partit no vol que la caiguda lliure del 21-D es traslladi als municipis, el president provincial de Barcelona, Dani Serrano, haurà de posar pau a almenys dues localitats on els ànims han estat o encara estan encesos: Rubí i l’Hospitalet. A la localitat del Vallès Occidental, Rafa Páez ha aconseguit els vots necessaris per tornar a estar al capdavant de la junta local. Una junta, però, que no comptarà amb els dos regidors que des de fa uns dies ja no representen el PP a l’Ajuntament d’aquest municipi: Jonatan Cobo i Noelia Borque. El comitè de garanties del PP de Catalunya va aprovar les seves expulsions després que intentessin negociar d’amagat del partit un pacte amb el govern socialista, segons expliquen fonts de la formació. Els dos expulsats, però, neguen que el motiu de l’expulsió sigui aquest i ho atribueixen a un intent “dels de sempre de continuar manant”. Sigui com sigui, un cop han rebut la notificació del partit, els dos regidors han passat a ser no adscrits i, per tant, els populars s’han quedat sense grup municipal.

També hi ha enrenou a l’Hospitalet de Llobregat. “La situació està enredada”, admeten fonts del partit. La junta local va aprovar que Sonia Esplugas tornés a exercir de portaveu dels populars al consistori gairebé dos anys més tard que l’apartessin després d’agafar la baixa per maternitat. Tanmateix, el fins ara portaveu, Francisco Javier Martín Hermosín, no va acatar la decisió de la junta local i el partit l’ha expulsat. Al regidor Pedro Alonso Navarro, el partit li ha obert un expedient disciplinari perquè tampoc ha acatat el nomenament d’Esplugas.

Gairebé un any d’interinatge de Millo

Capítol a part mereix la situació a Girona. Fa gairebé un any, els militants del PP van votar tots els presidents provincials menys el de Girona. Allà les eleccions es van ajornar perquè la direcció va demanar buscar un “candidat de consens” que substituís Enric Millo. Deu mesos després, encara no hi ha data perquè els militants triïn qui ha de liderar el partit en aquesta demarcació. Per evitar dividir la militància, però sobretot per esquivar una pugna interna dins del partit que afectés Millo, la direcció del PP va decidir fa un any “donar-se més temps” perquè les dues candidatures -la del delegat del govern espanyol a Catalunya i la de l’exdiputat Sergio Santamaría- intentessin consensuar un candidat unitari. Les trobades, però, no han arribat, i ara la direcció treballa en un candidat de consens però que compti amb l’aval de Millo. “La situació ara no ens preocupa”, afirmen des de la direcció. De tota manera, hi ha veus que ho posen en dubte, perquè defensen que s’ha de rellançar el partit en aquesta demarcació, ja que en les últimes eleccions autonòmiques el PP va treure un 2,85% dels vots, davant del 19,51% de Cs. Tres punts menys que el 2015. Els populars hauran de resoldre aquestes pugnes territorials si no volen que la ferida del 21-D sigui encara més profunda.