Publicitat
Publicitat

El PP intenta estendre la presó permanent revisable a més casos

Rajoy vol ampliar la llei per a crims com el de Diana Quer però exclou la rebel·lió i la sedició

Durant els dies posteriors a la detenció del Chicle com a presumpte assassí de Diana Quer, el cadàver de la qual havia estat amagat més d’un any en una nau industrial gallega, el govern espanyol va fer córrer la seva intenció d’endurir la presó permanent revisable, perquè fos aplicada a casos com aquest. Poc més de dos mesos després d’aquest succés, el consell de ministres va aprovar ahir l’avantprojecte de llei que concreta aquest enduriment de la pena màxima que recull l’ordenament jurídic espanyol, entre les crítiques de l’oposició pel seu oportunisme, i amb poques possibilitats d’èxit durant la tramitació parlamentària.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va ser l’encarregat de presentar la iniciativa, que modifica el Codi Penal per incloure cinc nous supòsits en què es pot aplicar la presó permanent revisable: els assassinats amb ocultació del cadàver, els assassinats amb segrest, les violacions en sèrie, la violació a un menor després d’un segrest o de tortura i la mort per incendi provocat o per alliberament d’elements nuclears o radioactius. Catalá argumenta que la presó permanent revisable, que va ser aprovada pel PP el 2015, compta amb l’aval de “tots els organismes” judicials nacionals i internacionals, tot i que la pena està pendent d’un recurs de l’oposició davant del Tribunal Constitucional i d’una proposició de llei per derogar-la.

El PP ha aprofitat l’alarma mediàtica generada per la mort de Quer per accelerar l’elaboració de l’avantprojecte de llei, que ha de comptar amb una incerta majoria parlamentària per fer-se realitat. El moment triat li ha valgut al partit de Mariano Rajoy les acusacions d’oportunisme de l’oposició. Amb el moviment, Rajoy pretén posar contra la paret Ciutadans, que ha mostrat recels a endurir la pena, i fins i tot ha permès el debat parlamentari del projecte de llei derogatori de la presó permanent revisable proposat per les esquerres al Parlament espanyol. Catalá confia que la modificació pugui superar la tramitació parlamentària, i assegura que aquesta pena “existeix a tot Europa”, amb governs de tots els signes polítics. Per això no entén “quin és el debat polític a Espanya”. A més, el ministre afirma que no és un moviment “electoralista”, i que no hi ha res de dolent a “legislar per a persones pròximes a les víctimes, que són els que més ho necessiten”. De fet, assegura que no han sigut ells els que han posat el debat sobre la taula, sinó l’oposició, amb la seva proposta de derogació: “No estem legislant en calent. Nosaltres ens hi hem sumat”.

L’argumentari oficial del govern del PP és que existeix una “demanda social” per endurir aquesta pena, tot i que la preocupació al CIS per la seguretat ciutadana cau en picat des de fa dècades. El suport genèric a la presó permanent ha crescut en les últimes setmanes, a l’escalf de casos com el de Diana Quer, però és qüestionat per l’oposició perquè pot entrar en contradicció amb el principi constitucional que marca que la finalitat de les penes de presó és sempre la reinserció. Catalá nega que la mesura sigui inconstitucional, com defensa el president del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), Julio J. Naveira, que assegura que tant els primers vuit supòsits que es van aprovar al 2015 -víctimes menors de 16 anys o col·lectius vulnerables, assassinats sexuals, terroristes i assassinats múltiples, delictes d’organitzacions criminals, contra la monarquia, contra caps d’estat estrangers i genocidis o crims de lesa humanitat amb homicidi-, com aquests cinc nous “amaguen la cadena perpètua”, perquè impliquen l’existència d’un nou judici per al condemnat per accedir a la rehabilitació, un dret recollit per la Constitució. Segons Naveira, el govern està “començant la casa per la teulada”, perquè hauria hagut de debatre si s’ha de mantenir el model de reinserció abans d’aplicar una mesura que hi va en contra.

Crítiques dels experts

El president del CICAC assegura que el govern “està legislant per impulsos” i no de manera “objectiva”. L’advocat penalista i vicepresident de la secció de dret penal del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Miguel Capuz, defensa l’aplicació de la presó permanent revisable en els primers vuit supòsits aprovats el 2015, però considera que la majoria de situacions que s’especifiquen ara ja es podien incloure en la primera versió de la llei. Per al lletrat, únicament l’assassinat amb segrest inclou una situació que no estava recollida fins ara. En la resta, “s’està legislant a cop d’esdeveniment social”, diu Capuz, que argumenta que el Codi Penal és “permanent” i no es pot anar canviant “una setmana i una altra” per afegir-hi “situacions tan específiques”. En canvi, el penalista sí que defensa que en alguns delictes, els condemnats poden “necessitar un temps superior o uns requisits més estrictes” per considerar que estan rehabilitats. Per això és partidari de la mesura en aquests supòsits.

Català va assegurar que la pretensió del govern “no és endurir el Codi Penal” i per això no s’havien inclòs delictes com el de rebel·lió o de sedició. Per a Capuz, no tindria sentit castigar amb la presó permanent revisable aquests dos delictes, ja que d’entrada no tenen “res a veure” amb la resta de supòsits que preveu la llei, perquè no es tracta de grans delictes de sang.

Més continguts de

PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT