"Presoners espanyols", l'article de Jaume Clotet i Ricard González al 'New York Times'

BarcelonaDos periodistes catalans escriuen al 'New York Times' per explicar el perquè de l'auge independentista català. En un article titulat 'Presoners espanyols', publicat aquest dimarts al prestigiós diari nord-americà, el periodista i col·laborador de l'ARA i historiador Jaume Clotet i l'excorresponsal del diari 'El Mundo' a Washington i també col·laborador de l'ARA Ricard González, situen el "saqueig fiscal" com la causa més immediata del "brot secessionista a l'alça" a Catalunya. Clotet i González subratllen que abans de fer la transferència d'impostos, Catalunya és el territori més ric de les 17 comunitats autònomes espanyoles, una posició que cau fins a la novena un cop pagats els tributs. Lamenten que les transferències a l'Estat "paralitzen" la capacitat de l'economia catalana per competir a nivell mundial, i ho qualifiquen "d'inacceptable", especialment en el context actual de retallades pressupostàries i de profunda recessió. I en aquest mateix context remarquen la "humiliació" per la qual ha hagut de passar l'executiu català havent de demanar un rescat a Madrid, mitjançant l'accés al fons de liquiditat autonòmic.

Però els diners no són "l'única causa" del sentiment secessionista. Clotet i González expliquen el sentiment identitari diferent de bona part dels catalans, que "mai han acceptat la pèrdua de sobirania nacional" després de la derrota del 1714, i recorden els intents reprimits de crear un estat propi al llarg de 300 anys i la repressió que el franquisme va imposar a la cultura catalana.

Situen el "català" al nucli de la singularitat identitària dels catalans i denuncien les sentències que posen en perill la immersió lingüística. "Per a la majoria dels catalans, la llengua pròpia és una línia vermella", i subratllen que si el sistema autonòmic actual no pot garantir la protecció del català, "la independència és l'única solució".

Asseguren que el moviment secessionista català no està impulsat "des de l'odi cap a Espanya", i qualifiquen el nacionalisme català de "cívic i cultural", que a més inclou bona part dels dos milions d'espanyols que van emigrar a Catalunya entre els anys 60 i els 70.

Clotet i González subratllen que la puixança del moviment secessionista català també és la reacció, en part, a una nova onada de nacionalisme espanyol arran de l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia el 2006. Subratllen que el "distanciament emocional" i la pèrdua de confiança mútua" han fet minvar l'atractiu d'un estat federal, i asseguren que tampoc hi ajuda l'estratègia de centrifugar la culpa de la crisi i del dèficit a les autonomies.

Els dos periodistes subratllen que, per contraposició als que s'oposen a la secessió amb l'argument que la independència no té sentit en un món globalitzat, mai abans com a ara havia tingut tant sentit en un context en què el mercat comú d'Europa i la seva tendència creixent cap a una unió política més estreta milloren la viabilitat dels països petits.

Clotet i González posen de relleu que la idea de "secessió" no ha de sonar com a un fet "dràstic", i remarquen que en l'actual supressió de fronteres entre els països de la Unió Europea, Espanya i Catalunya preservarien els seus vincles culturals i econòmics com a membres d'una comunitat de nacions. A la vegada, contraposen l'actitud del govern espanyol vers el dret a decidir amb la del primer ministre britànic, David Cameron, i recalquen que l'executiu de Rajoy ha respost a les demandes d'una consulta sobre l'autodeterminació de Catalunya amb "amenaces i menyspreu".

A tall de conclusió, els dos periodistes asseguren que la "democràcia i la justícia", per sobre de la Constitució, fan necessari trobar una "solució política" a les demandes de Catalunya, on els seus ciutadans "són un clar exemple que el canvi pacífic és possible". "Negar als catalans el dret a la lliure determinació seria una ofensa per als ideals democràtics que Espanya i Europa afirmen abraçar", conclou l'article.