El procés judicial fa albirar un xoc entre el Parlament i el Suprem

BarcelonaA l’espera que la sala d’apel·lació del Tribunal Suprem resolgui el seu recurs, Oriol Junqueras és un dels tres diputats empresonats de la nova legislatura. Tant ell com el seu company de cel·la i de Govern, Joaquim Forn, i l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, estan pendents del Suprem per saber si podran desenvolupar la seva tasca al Parlament, que es constitueix el 17 de gener. Si els mantenen en presó preventiva demanaran permís penitenciari per participar aquell dia en la votació al ple, però si l’empresonament continua, se’ls podria suspendre la condició de diputats en el moment en què el jutge Pablo Llarena acabi la instrucció del cas.

De moment no tenen cap impediment per prendre possessió de les actes de diputat. De fet, Forn i Sànchez ja han iniciat els tràmits presentant les credencials al Parlament i, per completar el procés, hauran de prometre o jurar la Constitució i lliurar la seva declaració de béns i activitats. Poden ser diputats, però si el jutge no els aixeca la presó incondicional, la majoria sobiranista es podria veure compromesa a curt o mitjà termini.

La llei d’enjudiciament criminal preveu, en l’article 384 bis, que se suspendrà “automàticament” l’investigat del càrrec públic quan es compleixin dos supòsits: que la interlocutòria de processament sigui ferma -és a dir, un cop acabada la instrucció i abans del judici oral- i que es trobi en situació de presó provisional, sempre que el delicte tingui relació amb bandes armades o individus terroristes o “rebels”. Fonts jurídiques consultades per l’ARA admeten que el Suprem podria interpretar el terme rebel com a investigat per rebel·lió, delicte pel qual tant Junqueras com Sànchez i Forn estan imputats. No hi ha consens, però, que aquest sigui el significat de rebel, tenint en compte que l’article 384 bis es va redactar específicament per expulsar de les institucions les persones vinculades amb la banda terrorista ETA.

Xoc amb el reglament

La suspensió automàtica de la condició de diputat no comportaria l’expulsió dels presos polítics del Parlament, però sí que els negaria temporalment els drets i deures que van lligats al seu càrrec, per exemple el dret de vot al ple i a les comissions. És a dir, posaria en escac la majoria independentista si tots tres continuen en presó preventiva quan acabi la instrucció o si s’afegeixen nous empresonaments -hi ha 16 diputats investigats per rebel·lió-. Una alternativa per evitar-ho és que alguns acabin renunciant a l’acta i fent córrer les llistes. Situació que es preveu, per exemple, per als consellers que són a Brussel·les, que no poden votar a distància ni delegar el seu vot.

En canvi, els grups sobiranistes també podrien optar per rebutjar aquesta suspensió aprofitant el que diu el reglament del Parlament. L’article 25 especifica que els diputats només poden ser suspesos després d’un dictamen motivat de la Comissió de l’Estatut dels Diputats i sempre que ho acordi el ple per majoria absoluta. Si la mesa del Parlament optés per aquesta via, seria el ple el que decidiria si els diputats queden suspesos. Fonts parlamentàries reconeixen que s’obriria aleshores un conflicte de legitimitats en què la mesa del Parlament podria al·legar que aplica el seu reglament en defensa del dret a la participació política. I més quan sobre ells no hi ha l’amenaça de cap condemna.

Funcions al Govern

La decisió que prengui el Tribunal Suprem sobre els presos polítics també serà determinant en cas que passin a ocupar càrrecs al Govern. A priori, Junqueras hauria de tornar a ser el vicepresident si JxCat i ERC arriben a un acord per restituir l’executiu que hi havia abans de l’aplicació de l’article 155. Si segueix en presó provisional, també quedaria suspès -no destituït- de les seves funcions a la Generalitat. En tot cas, fonts d’ERC afirmen que Junqueras està en més bona condició processal per exercir de diputat, de conseller i, fins i tot, de president que els diputats que encara avui són a Brussel·les.