De Buenafuente i Évole a Mushkaa i Basté: la societat civil alça la veu contra García-Castellón

Dues-centes personalitats de la societat civil defensen el dret de protesta en la causa de Tsunami Democràtic

2 min
Les personalitats que han subscrit el manifest en defensa del dret a la protesta

BarcelonaAndreu Buenafuente, Carlos Bardem, Jordi Évole, Ismael Serrano, Laura Rosel, Jordi Basté i la cantant Mushkaa. Aquestes són algunes de les personalitats de la societat civil que han subscrit un manifest, auspiciat per Òmnium Cultural amb altres organitzacions, que defensa el dret a la protesta i denuncia la investigació de l'Audiència Nacional contra Tsunami Democràtic.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els signants, molts dels quals han estat presents aquest dilluns en la lectura del text a la plaça del Rei de Barcelona, consideren que aquesta investigació és "un atac directe a l'exercici de drets fonamentals, especialment del dret de manifestació i llibertat d’expressió, i a la llibertat d’informació". I sentencien que es tracta d'"un nou exemple de l’aplicació extensiva del Codi Penal en la criminalització de la protesta".

El text, llegit per Ana Polo, Mònica Terribas, Jordi Basté, Laura Rosel i Jordi Évole, subratlla el caràcter pacífic de les protestes de Tsunami Democràtic davant l'ofensiva del jutge Manuel García-Castellón per incloure com a terrorisme els actes que va organitzar aquesta plataforma: "Les mobilitzacions sol·licitaven diàleg sota el lema «sit and talk» i s’emmarcaven en l’acció no-violenta, que forma part de l’exercici legítim del dret a la protesta, protegit pel dret internacional dels drets humans, que és també dret intern".

La decisió de l'Audiència Nacional d’investigar per terrorisme representants polítics, periodistes i membres de la societat civil, en el context actual, segons els signants obeeix a una estratègia partidista: "Mostra una clara intenció de desgastar el govern estatal i la majoria parlamentària en la tramitació de la llei d’amnistia, fet que suposa una ingerència del poder judicial sobre el legislatiu que afebleix la democràcia i la voluntat de la ciutadania que es va expressar el 23 de juliol".

"Investigar per terrorisme un moviment pacífic amb l'únic objectiu de criminalitzar la protesta, limitar els drets fonamentals i silenciar la dissidència política és una actuació de caràcter autoritari que posa en perill els principis democràtics i de l’estat de dret", remata el manifest. El text també ha rebut l'aval de gairebé 150 organitzacions, com els principals sindicats, la PAH, SOS Racisme, el Grup de Periodistes Ramon Barnils i Élite Taxi.

Víctimes del 17-A i d'ETA, contra la vinculació de Tsunami amb el terrorisme

D'altra banda, víctimes de l'atemptat del 17-A i d'ETA han denunciat a l'ACN la vinculació de Tsunami Democràtic amb el terrorisme en diferents entrevistes. Jesús Fructuoso, germà de Juan Fructuoso (primera víctima civil d'ETA a Catalunya), ha dit que se sent "insultat" per aquest lligam que fa la justícia espanyola i ha criticat que s'està "banalitzant" el terrorisme. Javier Martínez, pare del nen de 3 anys assassinat el 17-A a Barcelona, s'ha expressat en els mateixos termes: "Banalitzar el terrorisme fa molt mal a totes les víctimes".

Mentrestant, la sala de l'Audiència Nacional ha rebutjat aquest dilluns la recusació contra Manuel García-Castellón que havia presentat un dels investigats, Oleguer Serra. Els jutges hi veuen un defecte formal "insubsanable". Això sí, admeten que el jutge instructor ha comès un "decontrol processal" i un "caos processal" durant la tramitació d'aquest incident de recusació.

stats