Política  /  Procés 02/12/2021

La Fiscalia demana un any i vuit mesos d'inhabilitació per a Torrent per haver desobeït el TC

Acusa l'expresident del Parlament i la mesa d'haver permès el debat i la votació de resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació tot i els advertiments de l'alt tribunal

4 min
Roger Torrent entrant a declarar al TSJC el passat 15 de setembre

BarcelonaL'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va ser condemnada a onze anys i mig de presó per sedició per haver tramitat les lleis de desconnexió i la declaració d'independència al Parlament l'any 2017. El seu successor, Roger Torrent, no s'enfronta a penes privatives de llibertat, però sí a gairebé dos anys d'inhabilitació per haver admès a tràmit, amb la resta de membres de JxCat i ERC de la mesa, resolucions a favor de l'autodeterminació i de reprovació de la monarquia. Aquest dijous ha transcendit que la Fiscalia vol que Torrent, l'exvicepresident de la cambra Josep Costa i l'exsecretari primer de la mesa Eusebi Campdepadrós s'enfrontin a un judici per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) i els demana que quedin inhabilitats durant un any i vuit mesos per exercir qualsevol càrrec públic i una multa de 30.000 euros. Per a Adriana Delgado, exsecretària quarta de la mesa, demana una inhabilitació una mica inferior, d'un any i quatre mesos, i una multa de 24.000 euros.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En el seu escrit d'acusació, la Fiscalia considera que Torrent, Campdepadrós, Costa i Delgado eren "plenament coneixedors" dels diferents advertiments que havia fet el Tribunal Constitucional sobre la seva "obligació d'impedir o paralitzar" qualsevol iniciativa que tingués a veure amb la independència de Catalunya, així com la reprovació de la monarquia, ja que el TC ha negat a la cambra catalana la possibilitat de rebutjar els actes del rei perquè –segons van argumentar els magistrats– no és competència seva. Malgrat aquests precedents, diu la Fiscalia, tots tres van permetre el debat i la votació a la cambra de diverses resolucions el 12 i el 26 de novembre del 2019. Unes resolucions que, a parer del ministeri públic, contravenien les sentències del Tribunal Constitucional. És per això que els acusa fins i tot d'haver-se posat d'acord "prèviament" per tirar endavant les iniciatives amb la "voluntat d'infringir" el mandat "inequívoc" del TC. La Fiscalia, doncs, manté la mateixa política des que va començar el Procés.

Què hi diuen els acusats? El 15 de setembre, Torrent, Campdepadrós i Delgado van declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i van negar la major: que no han desobeït l'alt tribunal. L'expresident del Parlament Roger Torrent, ara conseller d'Empresa, va defensar la llibertat d'expressió dels diputats per poder debatre sobre qualsevol cosa i va al·legar que l'advertiment del TC era ambigu sobre el que es podia debatre i el que no. "Els hem traslladat que si això acaba en condemna serà un precedent nefast des del punt de vista democràtic", assegurava Torrent després de declarar davant el tribunal. I aquest dijous, en declaracions a l'ACN, reivindicava la seva tasca: "La mesa va permetre el debat, i és el que ha de defensar sempre". Campdepadrós, al seu torn, durant la seva declaració davant el tribunal, va afirmar que la mesa va actuar de "bona fe", permetent la iniciativa dels diputats, i sense ànim d'incomplir un mandat judicial.

Les seves explicacions no han convençut el ministeri públic, que continua acusant els exmembres de la mesa de desobediència greu. Per sustentar les seves peticions, en el seu escrit, la Fiscalia demana que en el judici se citi a declarar la resta de membres no sobiranistes de la mesa –que es van oposar a la tramitació de totes les resolucions–, així com l'ex secretari general del Parlament, Xavier Muro, que en aquell moment era el màxim responsable dels serveis jurídics del Parlament en les reunions de la mesa en què es van prendre les decisions. De fet, el Tribunal Constitucional li atribuïa a ell i a la resta de lletrats el deure d'advertir del possible incompliment de les sentències si es tramitaven determinades resolucions, i la Fiscalia considera que així ho van fer en el cas de Torrent: assegura que els serveis jurídics van avisar els quatre investigats del risc penal en el qual estaven incorrent.

Costa, una estratègia al marge

Si bé Torrent, Campdepadrós i Delgado van optar per comparèixer davant el tribunal, l'exvicepresident de la cambra Josep Costa ha optat per una estratègia ben diferent. "Els meus predecessors a la vicepresidència varen ser inhabilitats vint mesos pel referèndum i la declaració d'independència. El fiscal em demana exactament el mateix per tramitar unes resolucions que «no tenien cap intenció de desobeir». Per molt que reculeu, l'Estat no recularà", ha expressat aquest dijous a Twitter, enviant una crítica velada al diàleg.

A diferència dels seus companys de files, l'exvicepresident del Parlament va decidir no anar a declarar el 15 de setembre asseverant que no reconeix l'autoritat de la justícia espanyola i el van detenir a conseqüència d'aquesta negativa el passat 27 d'octubre. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va demanar als Mossos d'Esquadra que forcessin la compareixença de l'exdiputat de Junts perquè es tracta d'un "deure jurídic" i una "obligació imposada" per la llei d'enjudiciament criminal. Un arrest que Costa va considerar "il·legal" i pel qual s'ha querellat contra la magistrada Maria Eugènia Alegret.

En tot cas, l'exvicepresident del Parlament no va voler dir res davant la magistrada, amb l'argument que ha repetit des de l'inici del cas: "No té sentit dialogar amb uns jutges i fiscals repressors, que no entenen conceptes bàsics com la separació de poders". El que sí que va fer, però, és presentar un recurs contra la seva detenció –que a banda d'il·legal considera "innecessària" perquè ja havia advertit que no declararia– i va recusar la magistrada Alegret acusant-la de "manca d'imparcialitat" per apartar-la del cas. Ambdues coses ja han sigut rebutjades per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

stats