Procés
Política  /  Procés 25/11/2022

L'Eurocambra posa en dubte al TGUE la "legalitat" de l'escó de Puigdemont

Boye defensa que la reforma de sedició demostra la persecució contra l'expresident de la Generalitat

4 min
Carles Puigdemont a Brussel·les

LuxemburgEn la jornada clau de la vista oral celebrada al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat de l'expresident Carles Puigdemont i els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí, el Parlament Europeu ha tornat a donar l'esquena als representants de Junts per Catalunya. L'advocat de l'Eurocambra, Norbert Lorenz, ha defensat que la institució comunitària va ser fins i tot generosa i va tenir un tracte "extremadament obert" amb els parlamentaris catalans, fins al punt, ha dit, de permetre que ocupessin l'escó "probablement de manera il·legal" perquè ho van fer sense que l'estat espanyol els proclamés oficialment eurodiputats. "El Parlament Europeu no ha rebut cap notificació sobre el fet que els demandants hagin estat nomenats o escollits parlamentaris", ha dit Lorenz.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La defensa de la cambra comunitària es remet a la sentència del TGUE del 6 de juliol del 2022, que rebutjava el recurs presentat per Puigdemont contra l'Eurocambra per la negativa inicial a reconèixer-los com a eurodiputats. Aleshores, el TGUE va considerar que el Parlament Europeu no tenia més remei que negar als líders independentistes la seva condició com a parlamentaris perquè la Junta Electoral Central (JEC) no els havia inclòs a la llista de representats escollits a l'estat espanyol.

Ara bé, aquesta sentència no va tenir conseqüències jurídiques perquè abans, el 19 de desembre del 2019, el tribunal comunitari d'última instància, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), ja havia assenyalat que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ja hauria d'haver estat reconegut com a eurodiputat des que la JEC va proclamar oficialment els resultats de les últimes eleccions europees, el 13 de juny anterior. De fet, l'advocat de l'expresident, Gonzalo Boye, ha basat la seva intervenció en la sentència que afectava el líder republicà i que aplanava el camí per aconseguir la condició plena com a eurodiputats a Puigdemont, Comín i Ponsatí.

Paral·lelament, l'equip jurídic de l'Eurocambra, del qual forma part el mateix Lorenz, està estudiant si finalment els eurodiputats independentistes poden ser considerats europarlamentaris de ple dret. Tot i que l'expresident del Parlament Europeu David Sassoli va entregar els escons als eurodiputats independentistes arran de la sentència de Junqueras, el mes passat l'actual presidenta de la cambra, Roberta Metsola, va tornar a posar en dubte la seva situació i va demanar a la JEC que els acredités com a representants escollits. La JEC s'hi va negar una altra vegada perquè no van jurar el càrrec presencialment al Congrés i ara el Parlament Europeu ha de prendre una decisió.

La "persecució política" contra Puigdemont

Boye també ha defensat que la reforma de la sedició que promulga el govern espanyol —amb el suport d'ERC— és l'última prova que demostra que els líders independentistes exiliats són víctimes d'una "persecució política". També ha fet constar que diferents líders espanyols, com Nadia Calviño o Pedro Sánchez, han assegurat obertament que la derogació de la sedició té com a objectiu final facilitar l'entrega de Puigdemont a la justícia espanyola. "Senyories, quants casos coneixen del canvi del Codi Penal en un estat membre per obtenir una extradició? Jo només conec aquest", ha insistit el lletrat de Puigdemont.

En aquest sentit, Boye ha assenyalat l'espionatge de l'estat espanyol contra diferents líders independentistes mitjançant el programa Pegasus com una prova més de la "persecució política", i ha recordat que la mateixa Eurocambra ho està investigant a través de la comissió d'investigació creada per aquesta qüestió. De fet, en un estudi preliminar, el Parlament Europeu ja va dir que l'estat espanyol de moment ha sigut incapaç de justificar l'espionatge per motius de seguretat nacional i va suggerir que en el Catalangate s'hi podia veure un "patró clar", en què la majoria d'atacs a líders polítics i de la societat civil catalana coincidien en moments de "rellevància política".

Sobre això, l'advocat de l'Eurocambra s'ha limitat a demanar al tribunal del TGUE que no tingui en compte l'argument de l'espionatge utilitzat per Boye per defensar la "persecució política" perquè, quan el Parlament Europeu va acceptar el suplicatori, encara no havia sortit a la llum el Catalangate. "En el cas d'avui, Pegasus no hi té cabuda", ha conclòs Lorenz.

La imparcialitat de la comissió d'Afers Jurídics de l'Eurocambra

La defensa de Puigdemont també ha denunciat que el president de la comissió d'Afers Jurídics, Adrián Vázquez (Ciutadans), i el ponent de l'informe, Angel Dzhambazki (del mateix grup parlamentari de Vox), no van actuar de manera "imparcial" quan van acceptar el suplicatori i van retirar la immunitat als eurodiputats independentistes exiliats. Fins i tot els ha acusat de "dir mentides" en el document de tramitació del suplicatori. "Està subestimant els membres del Parlament Europeu. Si hi hagués hagut una vulneració tan flagrant, els diputats haurien dit alguna cosa, oi?", l'ha tallat la presidenta del tribunal, Anna Marcoulli. Per la seva banda, el lletrat de l'Eurocambra ha contestat que la ideologia dels membres de la comissió no és motiu suficient per al·legar parcialitat. "Si seguíssim aquesta interpretació, paralitzaríem el Parlament Europeu", ha afirmat Lorenz.

Els pròxims passos

La victòria absoluta per als eurodiputats independentistes seria que el tribunal els mantingués la immunitat admetent la "persecució política", però és un escenari difícil, i més després de la vista oral d'aquest divendres. Les altres opcions serien que el TGUE senzillament conclogués que hi va haver manca d'imparcialitat per part de la comissió d'Afers Jurídics de l'Eurocambra o que els eurodiputats independentistes perdin la immunitat. En tot cas, si la sentència del TGUE, que es preveu que s'emeti durant el primer semestre de l'any que ve, no dona la raó en tots els arguments a l'expresident, la seva defensa recorrerà al TJUE per esgotar totes les possibilitats per intentar guanyar.

stats