Independentisme
Política  /  Procés 11/08/2022

Mig any de converses congelades per refer la unitat independentista

Junts i ERC no han avançat en la reformulació del Consell per la República que van acordar per investir Aragonès

4 min
Imatge de la trobada entre Junqueras i Puigdemont a Waterloo.

BarcelonaSi els negociadors de Junts i Esquerra que després de mesos i mesos van aconseguir pactar la investidura de Pere Aragonès haguessin tingut, per moments, el poder de veure el futur, potser ho haurien tancat tot en una tarda. Haurien vist que el principal escull que els conduïa al bloqueig, el rol del Consell per la República, seria el menor dels problemes del nou executiu. Llavors, el gran debat era si el Consell havia de ser l’òrgan de direcció estratègica del Procés; el nou estat major; un nou sanedrí. A més, tampoc aconseguien acordar quina havia de ser l’estratègia que marcaria aquest òrgan, dos esculls que van provocar una investidura fallida. Esquerra reivindicava que l’ens s’havia de reformular perquè fos més transversal i Junts, finalment, va acceptar-ho.

Al final, l’acord, però, no va ser res més que una puntada endavant: "Junts i ERC es comprometen a prosseguir amb els treballs de reformulació del Consell per la República". De converses n'hi va haver però, segons nombroses fonts consultades, ja fa sis mesos que estan completament congelades i el Consell no s’ha reformulat. De fet, lluny de fer-ho, l’ens presidit per Carles Puigdemont ha seguit el seu propi rumb amb la constitució d’una assemblea i la formació d’un nou govern. En l’estratègia, Junts i ERC tampoc han avançat, fins al punt que els de Laura Borràs demanen als d'Oriol Junqueras que donin per liquidat el diàleg amb l’Estat, mentre que els republicans insten Junts a concretar la seva via perquè ara només hi veuen retòrica.

Ara mateix, segons diverses fonts consultades, d’aquell "compromís" de Junts i Esquerra en el pacte d’investidura no en queda res. No hi ha converses ni se'n preveuen, almenys a curt termini. Al Consell per la República, segons diverses veus de l’ens, aquest tampoc és un tema que centralitzi el dia a dia. Es parla del "ministeri lliure d’Exteriors" que han impulsat o de la manifestació que preparen de cara a l'1 d’octubre, però no de la seva reformulació. Veus de l’entitat, de fet, asseguren que ells "ja s’han reformulat". Aquesta reformulació, però, no ha acabat amb els recels d’Esquerra, que encara veu en el Consell una entitat partidista. D’alguna manera, els dos partits estan en el mateix punt que quan negociaven.

Un acord al caure

Que no hi hagi hagut cap avenç no vol dir que no se n’hagi parlat. Uns mesos després de les eleccions del 14 de febrer, Esquerra, Junts, la CUP, l’ANC, Òmnium i el Consell per la República van crear una taula per estudiar l’estratègia de l’independentisme. Aquest grup reduït de persones es van reunir periòdicament durant vuit mesos, alguns cops a Catalunya i d’altres a la Catalunya del Nord. Van acordar que primer es parlaria del què –quina és l’estratègia a seguir– i després del com –quin òrgan ho gestiona i si és el Consell per la República–. Segons fonts coneixedores, a principis d’aquest any el grup tenia dues propostes molt avançades i gairebé consensuades. Una d’estratègica: en termes generals, s’admetia que la confrontació i la negociació s’havien de complementar entre elles per ser útils. I una d’organitzativa: es crearia un estat major sota el paraigua del Consell però que no dependria directament de l’ens amb seu a Waterloo ni assumiria les seves decisions. Segons les fonts, tots els presents menys els representants republicans van avalar aquestes últimes propostes, que ja estaven escrites en un document. A més, en l’últim debat va entrar en joc un tema que ja havia aixecat polseguera entre Junts i ERC durant les trobades. ¿El mandat de l’1-O segueix vigent? La resposta dels partits no aconseguia ser la mateixa.

Pocs dies després del desacord, Puigdemont declarava que el Consell ja s’havia "emancipat": "Els hem donat moltes oportunitats [als partits] però el temps ja s’ha acabat", va dir després de ser reelegit president del Consell. L’entitat ha decidit iniciar el seu propi camí amb la seva cambra de representants i no sempre –vegeu en el complement– prenent decisions que concorden amb la política del govern d’Aragonès. "El Consell ha fet la seva i ha acabat la seva etapa de desenvolupament institucional", referma una veu de l’organisme.

Després de les municipals

Després dels vuit mesos de negociació i l’acord fallit, els partits i les entitats prefereixen no parlar de trencament, sinó de relacions "congelades". S'estan donant un temps més per intentar que aquell ampli consens esdevingui un acord públic, diuen les fonts. Des del febrer d’aquest any que entitats i partits no s’asseuen a parlar-ne. El Consell, segons fonts de l’ens, sí que ha obert comunicacions bilaterals amb l’ANC, Òmnium i altres organitzacions com la Intersindical i la Cambra de Comerç de Barcelona per trobar complicitats entre el teixit social. D’aquestes converses en va sortir la manifestació unitària de l’1-O. De moment, creuen que és d'hora per tornar a asseure totes les parts.

El principal motiu són els partits, sobretot Junts i ERC, a qui volen donar espai. "No els volem forçar", afegeixen. S’espera que passin les eleccions municipals perquè no estiguin en un moment de confrontació electoral –al cap de pocs mesos arribaran les espanyoles– per tornar a estudiar aquest document que gairebé havia generat consens. Mentrestant, el Consell per la República no ha tornat a aparèixer en les converses entre socis de Govern. De fet, les desavinences han vingut per moltes altres bandes –la taula de diàleg, l’aeroport del Prat, els pactes d’Esquerra amb el PSOE o la suspensió de Laura Borràs– i no pel factor pel qual els negociadors estaven encallats.

Els principals xocs amb la Generalitat

Institucionalitat

El Consell s’ha dotat d’una assemblea, d’un govern i recentment d’un “ministeri lliure d’exteriors” per exercir la diplomàcia civil”. Una institucionalitat paral·lela en què ERC i la CUP no hi participen.

Vigència de l’1-O

Estratègicament la principal diferència entre el Consell i el Govern és el paper que se li reserva a l’1-O. Per al Consell continua tenint validesa i cal treballar per aixecar la suspensió de la DUI confrontant amb l’Estat.

La suspensió de Borràs

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ERC i la CUP van defensar la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. El Consell va fer una nota lamentant-la.

Consulta pels Jocs

Una altra de les discrepàncies han estat els Jocs d’Hivern del 2030. El Consell es preparava per impulsar una consulta a tot Catalunya en paral·lel a la que el Govern limitaria al Pirineu.

stats