Independentisme
Política 07/12/2021

El Procés no enterra la Constitució als carrers de Catalunya

Sis capitals de comarca i desenes de municipis dediquen carrers a la carta magna

4 min
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, a l'abril del 2018 amb les plaques de la plaça U d'Octubre del 2017

La Constitució, el marc legal a què s'aferra l'Estat per negar el dret a l'autodeterminació, segueix ben present als carrers de Catalunya. El Procés no l'ha aconseguit treure del nomenclàtor, com sí que ha passat amb les vies dedicades a Espanya o a la monarquia. Sis capitals de comarca i desenes de municipis del país dediquen carrers i places a la carta magna. A Lleida, el desembarcament d'ERC al consistori, on governa amb Junts, no ha accelerat el canvi de nom de la plaça Constitució. De fet, al setembre, els veïns van tornar a sol·licitar formalment a la Paeria rebatejar, com va fer la CUP simbòlicament el 2006, aquest espai pel de plaça del Clot de les Granotes i van reactivar així la proposta que ja van presentar a finals del 2019 i que va quedar en suspens amb la pandèmia.

Els veïns fins i tot s'han obert a acceptar la doble nomenclatura per recuperar el nom que tenia aquesta plaça, que anys enrere no era més que un enorme solar que van salvar de ser edificat. Fonts del consistori justifiquen la demora perquè l'alcalde, Miquel Pueyo, va deixar clar que la modificació de la nomenclatura s’abordaria en el si del Consell de Ciutat, que no es va constituir fins al 27 de novembre.

A Tarragona, en canvi, la plaça Constitució no perilla. A la ciutat romana, on els republicans van desbancar els socialistes de l'ajuntament el 2019 i governen amb JxCat i la CUP (i durant la primera part del mandat amb els comuns), l'executiu no es planteja substituir el seu nom per un altre. "Aquest debat no està sobre la taula", es limiten a dir fonts municipals, que han declinat fer més declaracions a aquest diari. Tampoc a Terrassa o a Granollers aquesta qüestió s'està debatent. Les capitals de comarca que sí que han rebutjat treure la Constitució del seu carrer són Vilafranca del Penedès i Tortosa.

Al feu casteller, ERC i la CUP van presentar una moció per canviar el nom de la plaça Constitució pel de plaça de la República el setembre del 2018, que va ser rebutjada per l'equip de govern, format pel PDECat i el PSC, però també pels comuns i el PP. L’alcalde Pere Regull va opinar que no hi havia "consens polític ni social" per fer el canvi i que calia "evitar aquest tipus de conflictes". A la capital del Baix Ebre, uns mesos abans, la moció de la CUP per substituir el nom de la plaça Espanya i de la plaça Constitució només va rebre el vot favorable d’ERC i Movem, un suport insuficient davant dels vots contraris del PDECat, el PSC i el PP. "Algun dia entendran que no tenim res en contra d'Espanya, la democràcia no és cosa de banderes", va dir el portaveu del partit demòcrata, Emili Lehmann, citant l'expresident Carles Puigdemont.

Girona, les Borges Blanques i Sort sí que fan el pas

Tres capitals de comarca sí que han decidit treure del nomenclàtor la carta magna. La primera va ser Girona, que el 12 de febrer del 2018 aprovava canviar el nom de la plaça Constitució –que està situada davant del Col·legi Eiximenis, on la policia va carregar amb duresa l'1-O– pel de plaça de l'U d'Octubre de 2017, amb els vots favorables del PDECat, ERC i la CUP i l'oposició del PSC, Cs i el PP. Un mes més tard el ple de les Borges Blanques validava el mateix canvi amb els vots de CiU, ERC i la CUP. La formació anticapitalista ja va presentar una moció que demanava canviar la denominació d’aquest espai per La Plaça, que va ser aprovada el 2011 amb l’abstenció de l’equip de govern, però després de l'empat en la consulta que es va fer el 2013 es va aparcar el canvi fins al 2018, quan arran de la tempestuosa situació política es va recollir la demanda introduint-hi l’homenatge a l'1-O.

Coincidint amb el primer aniversari del referèndum, l'Ajuntament de Sort va fer una consulta per ratificar el canvi de nom del carrer de la Constitució pel d'1 d'Octubre que ja havia aprovat al ple. El resultat de la votació, amb urnes de l'1-O i paperetes semblants a les d'aquell dia, va ser incontestable: 140 vots a favor, només 1 en contra i 2 en blanc. A les altres trenta capitals de comarca no hi ha cap via dedicada a la carta magna. Tampoc a Barcelona, on el PP va demanar avui fa un any canviar el nom de la plaça dels Països Catalans per Constitució Espanyola del 1978.

Les grans ciutats que limiten amb la capital catalana, en canvi, sí que dediquen carrers a la Constitució. És el cas de l'Hospitalet, Badalona, Esplugues, Sant Just o Sant Joan Despí, tots feus socialistes. Fora de l'àrea metropolitana, però, també hi ha municipis, amb majoria independentista, que li reten tribut com Premià de Mar, el Masnou, Maials, la Selva de Mar, les Preses, Parlavà, Sant Joan de Mollet o Alcanar. Al municipi ebrenc, l'alcalde, el republicà Joan Roig, diu que fa uns anys ja es va plantejar treure el nom de l'avinguda Constitució, però que el rebuig dels veïns ho va paralitzar: "No volen assumir les despeses pel registre de la propietat i ho hem aturat". Els pobles de Sunyer, Porrera i Roquetes o Aiguaviva, per contra, sí que van eliminar aquesta referència el 2018, a més dels que ho han fet darrerament i els que van obrir el meló ja fa uns anys com Calella –el primer a fer-ho el 2011–, el Port de la Selva (2012), Llardecans (2014) o Celrà (2016).

stats