La proposta d'acord de Junts pel Sí a la CUP, en 10 claus

Aturar els desnonaments, un salari mínim de 1.000 euros, garantir l'alimentació infantil i frenar BCN World són algunes de les mesures que preveu un text que, en canvi, no concreta què passarà amb el projecte de l'ATLL

El document de 61 pàgines que Junts pel Sí ha presentat a la CUP és una proposta d'acord global basada en el procés constituent, la ruptura amb l'estat espanyol i un pla de xoc social de 270 milions d'euros (una part del qual s'hauria de tramitar amb un nou pressupost), així com la fórmula de la presidència de la Generalitat.

Clica aquí per llegir el text íntegre de la propostaAra la pilota està al terrat de la CUP, que diumenge sotmetrà a votació de la militància la proposta en una assemblea extraordinària a Girona. Què inclou la proposta de Junts pel Sí? Algunes de les propostes són les que Junts pel Sí ja va proposar a la CUP fa dues setmanes. Aquestes són les claus d'un document sobre el qual s'ha treballat des de fa setmanes.

Pobresa infantil i energètica

Més beques i més ajudes

El pla de xoc preveu garantir l'alimentació de tots els nens i nenes augmentant i reforçant les mesures que ja existeixen, com les beques menjador o els ajuts d'urgència social. A més, s'aprovarien els protocols necessaris amb les empreses energètiques, els ajuntaments i la Generalitat per obligar a mantenir els subministraments bàsics (aigua, llum i gas) en cas de vulnerabilitat econòmica.

Desnonaments zero

Obligar els bancs a cedir pisos buits i dació en pagament

El document proposa establir "protocols d'acció basats en determinades bones pràctiques" a tot Catalunya prenent l'exemple de Badalona, remarca el document, per  evitar que persones i famílies siguin desnonades "per no poder fer front a una situació de dificultat econòmica i social".

En aquest sentit, també es reforçaria la línia d'ajuts urgents per pagar el lloguer social, augmentar el parc públic d'habitatge (amb una inversió de 10 milions d'euros), obligar els bancs a cedir els pisos buits i aprovar i fer efectiva la dació en pagament.

Renda mínima i salari mínim

1.000 euros mensuals d'acord amb els estàndards europeus

La proposta de Junts pel Sí planteja una inversió de 200 milions d'euros (70 més dels destinats fins ara) per a la renda mínima d'inserció (RMI) i un nou salari mínim català de 1.000 euros mensuals, d'acord amb els estàndards europeus.

A més, es destinarien 50 milions d'euros a garantir les prestacions econòmiques i els serveis per a persones en situació de dependència, augmentant els serveis a domicili, el nombre de places de residència públiques i els ajuts per accedir a un centre privat.

Educació

Reduir la ràtio d'alumnes i més beques a les llars d'infants i a la FP

Després que el mateix Artur Mas anunciés que el capítol sobre els concerts educatius queia de les negociacions per la impossibilitat d'arribar a un acord, Junts pel Sí proposa invertir 5 milions d'euros per reduir la ràtio d'alumnes per aula dels barris amb més dificultats econòmiques.

Fins a 15 milions més es destinarien a un programa de beques menjador i provisió d'hores complementàries d'escoles bressol, i també es crearia una nova línia de beques per a alumnes de formació professional que s'han de desplaçar per estudiar.

Els projectes més espinosos

S'atura BCN World, pilota endavant amb ATLL

El pla de xoc d'emergència social "deixa en suspens" la tramitació del pla director urbanístic que havia de posar les bases per impulsar el macrocomplex hoteler i d'oci de BCN World. Aquesta era una reivindicació de la CUP, que a les seves files compta amb el diputat Sergi Saladié, que també és membre de la plataforma Aturem BCN World. Segons diu el document, es crearà un grup de treball entre el Govern, Junts pel Sí i la CUP per "abordar una possible revisió del pla", però apunta que la suspensió del projecte es mantindrà fins que "no hi hagi un acord per consens".

En canvi, un dels altres assumptes espinosos en la negociació, el projecte d' Aigües Ter Llobregat, queda en l'aire. "La decisió sobre la titularitat de la gestió de l'aigua vindrà determinada per allò que s'hagi acordat sobre el model de gestió de l'aigua en el si del procés constituent", afirma el text, que promet, això sí, "defensar el model públic de gestió".

Ara bé, en matèria d'aigua, la proposta inclou derogar un decret que cedia el cànon de l'aigua de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i dissenyar un nou sistema per recuperar la totalitat del cànon que afecta les famílies més desfavorides.

Salut

Reduir a la meitat les llistes d'espera

En matèria de salut, el document plantejat a la CUP preveu la reducció a la meitat de les llistes d'espera de primera visita a l'especialista i una reducció del 10% de les quirúrgiques. Com? L'activitat addicional es farà en centres públics, maximitzant la capacitat operativa dels centres de l'Institut Català de la Salut i assegurant l'equitat territorial entre els hospitals.

A més, es preveu que els centres hospitalaris privats amb ànim de lucre no s'integrin al SISCAT, entre altres mesures de l'àmbit sanitari.

El pla de xoc també planteja la inversió de gairebé 2 milions d'euros per garantir la reproducció assistida de dones lesbianes o dones sense parella masculina i dones soles, una demanda de la CUP.

Privatitzacions i concessions

Frenar el consorci de Lleida i la venda d'immobles de la Generalitat

Una de les principals reclamacions de la CUP, aturar el consorci sanitari de Lleida, es veu reflectida al text, que també matisa que estarà configurat únicament per entitats públiques i no podrà patir cap canvi pel que fa a les condicions contractuals dels treballadors ni al volum de la plantilla.

Encara en matèria de salut, el document planteja revisar els consorcis en salut a Girona i Tarragona. El mateix Raül Romeva ha afirmat en roda de premsa que no s'ampliarà cap "concessió de gestió privada" i ha assegurat que fins i tot "s'aniran revertint concessions i retallades".

A més d'aquestes moratòries, el text preveu aturar la reducció dels sous dels funcionaris i la venda dels actius i immobles de la Generalitat

A banda del pla de xoc d'emergència social, el document inclou també mesures en relació a la ruptura amb l'Estat, el procés constituent i la presidència de la Generalitat.

Una presidència de "transició"

Mas president i tres macroconselleries dirigides per Junqueras, Munté i Romeva

Pel que fa a la presidència de la Generalitat, la proposta de Junts pel Sí es remet a l'anunciada pel president de la Generalitat, Artur Mas, durant el segon debat d'investidura. La idea és "no investir un president, sinó una presidència formada per un equip de quatre persones", en què hi ha un president del Govern –que seria Artur Mas– i tres presidències de comissions de Govern –Oriol Junqueras, Neus Munté i Raül Romeva.

Es tracta, segons ha explicat Romeva, d'una "presidència de transició entre l'estatus actual i l'etapa constituent". Romeva també ha dit que s'inclou la moció de confiança proposada per Mas just d'aquí a un any.

En cap moment del document hi diu el nom d'Artur Mas, sinó que es recullen els decrets i les atribucions que tindria el president i els tres presidents de les macrocomissions.

Estructures d'estat

De la hisenda pròpia al ministeri d'Exteriors

El document detalla fins a 62 mesures concretes per fer efectiva la desconnexió amb l'Estat. A la roda de premsa, Romeva ha explicat que la proposta d'acord vol "garantir la seguretat jurídica" a través de la creació de les estructures d'estat i dels marcs jurídics necessaris per fer la transició nacional.

Entre aquestes mesures hi ha convertir les delegacions exteriors de la Generalitat en delegacions diplomàtiques i crear-ne 15 de noves, crear el ministeri d'Exteriors, el servei exterior de Catalunya, reforçar la representació permanent de la Generalitat a la UE, crear l'estructura organitzativa d'Hisenda i una xarxa d'oficines per recaptar i gestionar els impostos o crear el consell fiscal de Catalunya, entre moltes altres propostes i noves entitats.

Una assemblea constituent

El marc jurídic per caminar cap a la República

La proposta preveu formalitzar una assemblea constituent que redacti "de manera democràtica i participativa" un projecte de Constitució per a la República Catalana. Segons diu el text, aquesta assemblea serà escollida a través d'unes eleccions segons el sistema electoral previst en la llei de transitorietat jurídica.

Aquesta llei és una peça clau per explicar el procés cap a la desconnexió: és la llei que establirà quines lleis espanyoles són les vigents a Catalunya en absència de la legislació catalana que les substitueixi o les derogui. A més, també s'ha de crear una llei de procés constituent "acordada entre JxSí i la CUP" que especifiqui els mecanismes i les fases per obrir el procés constituent.

Més continguts de