La providencial riquesa dels catalans

"No paguen els territoris, paguen les persones". Darrere d'aquest eslògan aparentment raonable s'hi amaga la gran ofensiva ideològica que el PP ha posat en marxa per acabar d'una vegada per totes amb el debat territorial espanyol. La tesi és molt senzilla: l'únic territori que compta és Espanya, i dins seu només hi ha espanyols que paguen en funció de la seva renda. De manera que no es pot dir que Catalunya paga més, sinó que a les seves fronteres administratives hi viuen de mitjana, i gràcies a la providència divina, més ciutadans espanyols amb renda alta. I aquesta riquesa "extra" produïda pels catalans, i de la qual s'haurien d'avergonyir, és confiscada justament per Madrid per ser repartida entre la resta de ciutadans per evitar així qualsevol greuge comparatiu entre bons espanyols. Això és el que s'amaga rere el muntatge de Montoro amb les balances fiscals. No hi ha, senyors catalans, dèficit fiscal: hi ha diners que han de retornar a l'Estat perquè Déu els ha castigat fent-los més productius.