Baròmetre del CEO
Política 05/04/2023

El PSC (34-40) referma el seu avantatge sobre ERC (29-34) en la cursa cap a la Generalitat

Junts trenca la tendència a la baixa respecte als últims baròmetres

4 min
Pacte pressupostos Aragonès i Illa

BarcelonaL'aprovació dels pressupostos del 2023 ha apaivagat el clima electoral que s'havia començat a generar a Catalunya, independentment que la intenció del president, Pere Aragonès, sempre hagi estat esgotar la legislatura. ERC respira tranquil·la –amb la preocupació de les municipals del maig i les generals de finals d'any– malgrat la minoria parlamentària que dona suport a l'executiu, entre d'altres perquè unes eleccions catalanes en aquest moment li podrien jugar una mala passada. El PSC es consolida al capdavant de les enquestes i referma el seu avantatge respecte als republicans en l'últim Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicat aquest dimecres. Els de Salvador Illa obtindrien entre 34 i 40 escons i entre el 23%-27% dels vots, aproximadament els mateixos que en el Baròmetre de finals de l'any passat (35-41), i els d'Oriol Junqueras retrocedeixen lleugerament fins als 29-34 escons i el 18%-22% dels vots des dels 30-36 diputats que van obtenir al novembre. Ara mateix, al Parlament, les dues formacions estan empatades a 33 diputats.

En tercera posició segueix JxCat, que en el primer Baròmetre després de la sortida del govern a l'octubre va caure en picat (19-24) i ara recupera una mica del terreny perdut. Els de Laura Borràs obtindrien entre 22 i 28 escons, pels 32 amb què compta avui al Parlament. L'enquesta ha pogut captar el judici a la líder de Junts –es va fer entre el 27 de febrer i el 24 de març–, però no pas la condemna, que va ser comunicada el 30 de març.

El PP (8-12), En Comú Podem (7-12) i la CUP (8-12) es disputarien la quarta plaça, per davant de Vox (7-10) i Ciutadans, que continua en risc de desaparició (0-5). En tot cas, les majories per a una hipotètica nova investidura continuarien sent complicades: si la majoria independentista volgués tornar a sumar –una opció que ara per ara no sembla factible per les disputes internes–, el CEO la situa en una forquilla d'entre 58 i 74 escons (s'ha d'arribar a 68 per a la majoria absoluta); el tripartit que ha donat suport als pressupostos format per ERC, el PSC i els comuns arribaria a la majoria sense problemes sumant entre 70 i 86 escons, tot i que republicans i socialistes malden per criticar-se mútuament en públic per evitar que l'electorat els relacioni; i si es tractés d'una aliança entre el PSC i Junts, com la que governa la Diputació de Barcelona, sumaria entre 56 i 68 diputats.

Esquerra, la segona opció

Els republicans, doncs, respiren perquè han esvaït el fantasma d'un possible avançament electoral i calculen que tindran temps per eixugar la distància amb els socialistes. ERC és la segona opció de vot de la majoria de votants d'esquerres o sobiranistes, i a la seu del carrer Calàbria prefereixen veure el got mig ple, almenys abans de les municipals. Ser segons, per exemple, entre l'electorat de JxCat, dels comuns, de la CUP i fins i tot del PSC (en el cas del votant socialista la segona opció és "cap" i la tercera ERC quan se li pregunta per una alternativa de vot si no ho fes pel PSC), els dona marge de creixement. Entre els votants d'ERC la segona opció de vot està molt repartida entre JxCat, la CUP i el PSC.

I Esquerra també és segona quan l'enquesta es fixa en el Congrés de Diputats. Gabriel Rufián va guanyar les últimes dues eleccions espanyoles que es van celebrar a Catalunya, però ara es podria veure superat pels socialistes. El PSC obtindria entre 12 i 15 seients a la cambra baixa pels 11-15 dels republicans, que estarien per sota en nombre de vots. Els comuns (4-8) i JxCat es disputarien la tercera posició (5-7) i també obtindrien representació el PP (2-5), Vox (1-4) i la CUP (1-4). De nou, Ciutadans està en zona de perill (0-1).

No a la independència, sí al referèndum

El no a la independència continua instal·lat en el 50%, en aquesta ocasió set punts per sobre del sí (43%), una tendència que es manté inalterable des del 2019. No s'amplia la base independentista, que, per exemple, perd partidaris entre els comuns (un 59% ja en són contraris). A ERC hi ha un 12% de simpatitzants del partit que no volen la independència i a JxCat aquest percentatge és del 7%.

Evolució del suport a la independència
Última dada d'abril del 2023

L'enquesta també pregunta per la forma de resoldre el Procés. La via pactada és la preferida per al 64% dels enquestats, que es reparteixen per meitats entre els que volen que la solució sigui la independència i els que opinen que hauria de ser la unitat d'Espanya. La unilateralitat només convenç el 9% dels catalans, i només hi ha dos partits entre els quals aconsegueix percentatges significatius: el 45% dels simpatitzants de Junts creuen que aquesta és la via (un 50% opten per la negociació amb l'Estat) i opinen el mateix el 36% dels de la CUP (el 54% aposten per la negociació).

Dret dels catalans a decidir el seu futur com a país en un referèndum
Dret a decidir dels catalans i suport a la independència de Catalunya

Pel que fa al referèndum, el suport continua sent molt majoritari. Un 77% dels catalans estan molt o bastant d'acord amb el fet que els catalans haurien de tenir el dret a decidir el seu futur. El suport és fins i tot majoritari entre els que no volen la independència: un 59% dels que defensen el no estan a favor del referèndum.

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont

La rivalitat entre ERC i JxCat ja és ara total. No són socis de govern, defensen estratègies oposades per assolir la independència i, fins i tot, voten obertament models diferents de país al Parlament. L'enfrontament ha arribat fins a l'àmbit antirepressiu, on abans havien mantingut la compostura. Els líders d'aquests dos partits continuen patint els efectes de la repressió, un a l'exili i l'altre inhabilitat per exercir un càrrec públic, i tots dos són els polítics més coneguts del país i els únics, juntament amb Inés Arrimadas (Cs), que superen el 90% d'índex de coneixement.

Valoració dels líders
Mitjana del total d'enquestats que coneixen el líder

4,9

4,6

4,5

4,5

4,4

4,4

4,2

4

4

3,7

2,5

2,4

2,3

2

1,9

Oriol

Junqueras

Jaume

Asens

Pere

Aragonès

Jéssica

Albiach

Eulàlia

Reguant

Dolors

Sabater

Salvador

Illa

Miquel

Iceta

Carles

Puigdemont

Laura

Borràs

Alejandro

Fernández

Lorena

Roldán

Inés

Arrimadas

Carlos

Carrizosa

Ignacio

Garriga

4,9

4,6

4,5

4,5

4,4

4,4

4,2

4

4

Oriol

Junqueras

Jaume

Asens

Pere

Aragonès

Jéssica

Albiach

Eulàlia

Reguant

Dolors

Sabater

Salvador

Illa

Miquel

Iceta

Carles

Puigdemont

3,7

2,5

2,4

2,3

2

1,9

Laura

Borràs

Alejandro

Fernández

Lorena

Roldán

Inés

Arrimadas

Carlos

Carrizosa

Ignacio

Garriga

4,9

4,6

4,5

4,5

Oriol

Junqueras

Jaume

Asens

Pere

Aragonès

Jéssica

Albiach

4,4

4,4

4,2

4

Salvador

Illa

Miquel

Iceta

Eulàlia

Reguant

Dolors

Sabater

4

3,7

2,5

2,4

Laura

Borràs

Alejandro

Fernández

Lorena

Roldán

Carles

Puigdemont

2,3

2

1,9

Inés

Arrimadas

Carlos

Carrizosa

Ignacio

Garriga

4,9

4,6

4,5

4,5

Oriol

Junqueras

Jaume

Asens

Pere

Aragonès

Jéssica

Albiach

4,4

4,4

4,2

4

Eulàlia

Reguant

Dolors

Sabater

Salvador

Illa

Miquel

Iceta

4

3,7

2,5

2,4

Laura

Borràs

Alejandro

Fernández

Lorena

Roldán

Carles

Puigdemont

2,3

2

1,9

Ignacio

Garriga

Inés

Arrimadas

Carlos

Carrizosa

Pel que fa a les valoracions, el president d'ERC continua ocupant el primer lloc del rànquing, tot i que aquest cop també suspèn (4,9). Un dels motius és que l'electorat de JxCat comença a castigar-lo –igual que a Aragonès– i l'aprova pels pèls (5,1) quan en altres ocasions havia obtingut bona nota. Sigui com sigui, Junqueras és qui continua generant menys anticossos als votants de la resta de partits i la seva nota mitjana continua sent la més elevada. A Puigdemont li passa el contrari: és el més ben valorat entre els seus (7,7 pel 6,8 de Junqueras), però cau moltes posicions quan el valoren els que no l'han votat (3,7 pel 4,4 del líder d'ERC).

Junqueras és, doncs, qui més bona nota aconsegueix, seguit del president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens (4,6); el president del Govern, Pere Aragonès (4,5), i les representants dels comuns i la CUP al Parlament: Jéssica Albiach (4,5), Eulàlia Reguant (4,4) i Dolors Sabater (4,4). El cap de l'oposició, el socialista Salvador Illa, obté un 4,2 i Puigdemont un 4. Tanquen la llista, com és habitual, els portaveus de la dreta i de l'extrema dreta espanyola, amb notes que no superen el 2,5.

stats