Política 20/05/2022

L'última proposta de JxCat i ERC sobre el català no convenç el PSC

La llei dels partits al Govern especifica que l'ús de les llengües en l’ensenyament "en cap cas s’ha de basar en percentatges"

3 min

BarcelonaRecuperar el consens sobre el català a l'escola a què el passat 24 de març havien arribat PSC, ERC, comuns i JxCat –i que es trencava hores després– s'està convertint en una missió cada vegada més difícil. Gairebé dos mesos i un ultimàtum després, els partits continuen negociant i intercanviant documents per trobar un text en comú que es pugui votar en el proper ple, però el pessimisme imperava a última hora de la tarda d'aquest dijous. ERC i Junts treballen des de dimecres en una llei ad hoc per respondre a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de castellà a les aules. El nou text, a què ha tingut accés l'ARA, recalca justament que "en cap cas" s'han d'establir percentatges per a l'ensenyament de les llengües oficials. Però la proposta no convenç per ara als socialistes, que se n'han desmarcat a primera hora del matí. El temps s'esgota i les posicions estan cada cop més allunyades, però els partits no renuncien a continuar buscant escletxes per a l'acord.

El dia ha arrencat amb la postura taxativa del líder del PSC, Salvador Illa, que ha rebutjat totalment la proposta que se'ls ha fet arribar: "L'última proposta no la veiem. Ja vam treballar dos mesos per arribar a un punt de consens, aquí ens mantenim i ens mantindrem". Els socialistes s'han enrocat en la proposta inicial, que era un acord per reformar la llei de política lingüística que incloïa en el redactat que el castellà també és una llengua d'aprenentatge a l'escola. En canvi, la nova llei dels partits al Govern estableix que "la presència de les llengües oficials en l’ensenyament en cap cas s’ha de basar en percentatges", en la línia del decret que prepara l'executiu a petició de Junts i que ja va avançar aquest diari . Elimina, a més, la referència que es feia en l'acord original al dret a rebre l'ensenyament de les llengües oficials "i en les llengües oficials".

El text d'ERC i Junts fixa uns criteris per decidir la proporció de classes en català o castellà: cal tenir en compte "tant la situació sociolingüística de l’entorn dels centres i els objectius de normalització lingüística com l’evolució del procés d’aprenentatge lingüístic, oral i escrit". Deixa clar, amb tot, que "el castellà és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre", que aquests "s’han d’elaborar d’acord amb els criteris fixats pel departament" i que "han d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües oficials".

A banda de l'oposició dels socialistes, fonts dels comuns han explicat que també van rebre la nova proposta d'ERC i de Junts i que, després de comprovar que "modifica unilateralment l'acord" que s'havia assolit inicialment, estan debatent quina serà la seva posició. Per la seva banda, la CUP també ha rebut la nova proposta, encara que fonts del partit remarquen que estan fora de les negociacions. Les dues principals veus del Govern, el president Pere Aragonès i el vicepresident Jordi Puigneró, han donat el mateix missatge per intentar salvar un pacte a quatre bandes –ERC, Junts, PSC i comuns–. El primer, de visita institucional a Brussel·les, ha demanat "continuar treballant" per intentar "un acord el més ampli possible". "Hem de fer el possible perquè hi hagi el màxim consens", ha convingut el segon.

Puigneró: "Hem de fer el possible perquè hi hagi el major consens"

Les negociacions segueixen

Tot i el xoc inicial, els contactes al llarg del dia d'avui s'han mantingut: representants dels quatre grups s'han trobat en dues reunions al Parlament, en què segons fonts consultades per l'ARA hi ha hagut contrapropostes, i les línies telefòniques continuen obertes. El 31 de maig és el límit que va posar el TSJC als partits per aplicar el pronunciament, el mateix marge que té el Govern, que treballa en un decret per blindar els directors dels centres i deixar en mans del departament d'Educació la responsabilitat d'avalar els projectes lingüístics, i que també rebutja l'aplicació de percentatges sobre llengua. En l'exposició de motius d'un dels últims esborranys del decret, a què ha tingut accés l'ARA, s'especifica que la urgència d'aprovar el decret respon a la necessitat de donar compliment a un mandat judicial, i descarta l'aplicació de "paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l'ensenyament i ús de les llengües" en la seva elaboració. Educació, especifica l'esborrany, "assumeix la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics", que ha de validar.

stats