La por a ser psoeïtzat
BarcelonaYou have been psoed és un mem ben popular a les xarxes que acostumen a utilitzar els crítics amb el govern de Pedro Sánchez. És una síndrome que s'atribueix als socis del PSOE, per la distància entre els acords que sustenta el paper i el que, després, acaba concretant-se a la realitat, sempre tan complexa. O també s'utilitza quan hi ha anuncis que després no es concreten o acaben sent a mitges. En altres paraules: ser psoeïtzat és sinònim de ser enganyat o de quedar com que t'han enganyat.
És la por que Junts ha tingut des de l'inici de la seva relació amb Pedro Sánchez, l'especialista en resistir. Quan Carles Puigdemont i la seva cúpula van decidir fer un gir estratègic i donar una oportunitat a la negociació signant l'acord de Brussel·les ara fa gairebé dos anys, corrien el risc que els passés allò que portaven criticant des de feia anys a Esquerra. Per això van signar aquell pacte asseverant que ells cobrarien per avançat, que tindrien un mediador internacional i que no hi hauria suport al PSOE "a canvi de res". L'experiència, però, ha evidenciat que no ha servit per treure més rèdits que els republicans, ja que a banda del català al Congrés i la llei d'amnistia —dues coses no menors, per cert—, la resta de qüestions del pacte, com ara la delegació de competències en immigració, el català a la Unió Europea o el retorn de Puigdemont, no han prosperat. Per a alguns, perquè no depenen directament del Consell de Ministres i per a altres per manca de voluntat.
En aquest context, pocs dies abans del segon aniversari de la investidura de Sánchez (16 de novembre), la majoria de la cúpula de Junts s'inclina per trencar la seva relació amb la Moncloa. Tot plegat, malgrat el darrer moviment de l'executiu amb Alemanya: obrir un "diàleg" per l'oficialitat del català. La data encerclada al calendari és dilluns, en què l'executiva s'ha de reunir a Perpinyà per escenificar una ruptura que sigui després ratificada per la militància.
L'únic que ho podria fer canviar és que hi hagués un gir d'esdeveniments aquest cap de setmana (¿què podria fer el PSOE per fer canviar Puigdemont d'opinió?) o que dilluns els de Junts optessin per retirar el suport a la Moncloa amb una clàusula per fer marxa enrere si el dia 17 de novembre, que hi torna a haver Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, Espanya ha convençut Alemanya que el català ha de ser oficial a les institucions europees.
I què significarà trencar amb el PSOE? La majoria de fonts mantenen que Junts decidirà retirar el suport al govern espanyol, però descarten fer una moció de censura per portar el tàndem Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal a la Moncloa. La maniobra més probable a curt termini és que la ruptura es tradueixi en votar no a totes les propostes del govern espanyol al Congrés, afegint més pressió a Pedro Sánchez i evidenciant que no té majoria per governar. Un altre escenari remot (i a priori inversemblant) que sobrevola és que, més endavant, es contempli una moció de censura "instrumental" per investir un president independent per fer eleccions. A diferència del Parlament, no cal que sigui diputat i, a partir d'aquí, la pluja d'idees arriba fins a Josep Sánchez Llibre, que ha negat a aquest diari haver rebut cap oferta.
Quedar-se atrapat
Els de Junts no es fien que el president espanyol esgoti la legislatura fins al 2027, malgrat que des del PSOE (i també el PSC) ho afirmen per activa i per passiva. Puigdemont, doncs, tem quedar atrapat en el bloc d'investidura, al costat d'Esquerra, i haver d'anar a unes eleccions sense res al sac, havent estat psoeïtzat. Ara bé, si no hi ha comicis aviat, la situació se'ls pot fer llarga: a Junts, perquè Sánchez segur que portarà a votació coses que els situaran en un dilema –què passa si són mesures positives per a Catalunya?– i també per a Sánchez perquè, malgrat que estigui conjurat a aguantar i l'alternativa sigui la dreta i l'extrema dreta (amb tot el que això comporta, sobretot per a Catalunya), no deixa de ser una anomalia inèdita que un govern d'Espanya pretengui passar la legislatura sense aprovar ni un sol pressupost.
