EL MAPA POLÍTIC

La pugna per ocupar l’espai de centredreta catalanista bull

Opcions tant independentistes com unionistes busquen recuperar el votant moderat de l’antiga CiU

Des de la implosió de CiU el juny del 2015 hi ha un mantra que recorre tots els cercles polítics enquadrats al centredreta: on ha anat a parar la bossa d’electors que no va compartir el gir independentista de la federació. El primer banc de proves per comprovar-ho va ser la mateixa Unió, que va quedar-se fora del Parlament amb 100.000 vots a les eleccions del 27 de setembre d’aquell any. L’acceleració del Procés i la ressaca de l’1-O han multiplicat ara els moviments dels sectors més moderats per intentar ocupar un espai que, consideren, està més orfe que mai a causa de les estratègies tant del PP i Ciutadans com de JxCat -i, en conseqüència, del PDECat.

La diagnosi sobre l’existència d’aquest nínxol electoral -que diversos consultats xifren en uns 300.000 vots-és compartida per part de l’unionisme i de l’independentisme i, per això, en els últims mesos hi ha moviments des de totes dues bandes per quedar-se el seu tros d’un espai en què ara mateix està pescant puntualment fins i tot el PSC aliant-se amb Units per Avançar. Així doncs, les estratègies per ocupar aquest centredreta catalanista moderat arriben des de les dues vies i van des de voler impulsar una nova formació política, com seria la Lliga Democràtica que promou, entre d’altres, Eva Parera (ex-Unió i regidora amb Manuel Valls), fins a intentar arrossegar el PDECat i JxCat a posicions més moderades -aparcant la unilateralitat i marcant un perfil ideològic més pròxim al de l’antiga CiU-, una via representada, entre d’altres, per Marta Pascal, Carles Campuzano, Jordi Xuclà i Lluís Recoder.

El futur de JxCat

En el cas del sector independentista que vol ocupar aquest espai, els moviments són encara embrionaris i estan pendents del que acabi passant amb JxCat. Per tornar a recollir aquests vots, bona part de la direcció actual del PDECat intentarà aprofitar la reordenació de JxCat que s’ha de fer en les pròximes setmanes per fer virar el moviment i que pugui atraure votants de centredreta desencantats. El mateix president del PDECat, David Bonvehí, admetia a l’ARA recentment que amb el Procés i els pactes amb ERC i sobretot amb la CUP el partit havia desatès aquest espai.

La voluntat de Bonvehí passa perquè l’entesa amb Carles Puigdemont sobre el futur de JxCat permeti a tot el PDECat sentir-s’hi còmode, però el temor a una escissió és molt present dins la formació, ja que un sector partidari d’aparcar la tensió amb l’Estat -on se situarien, entre d’altres, Pascal, Campuzano, Xuclà i diversos alcaldes- no descarta impulsar una nova formació si no hi ha acord estratègic amb Puigdemont sobre el camí que cal seguir i com s’hi integra el PDECat.

I també dins del grup parlamentari de JxCat comença a haver-hi moviments. Amb l’objectiu d’influir en aquest procés, tot i que a través d’un think tank i sense plantejar-se ser un partit polític, s’ha posat en marxa Construint Present, una nova associació promoguda per dos diputats de JxCat, Xavier Quinquillà i Josep Maria Forné, amb voluntat de “generar reflexió” i orientar el sobiranisme cap al diàleg i aparcar la via unilateral.

A l’espera de saber què passa amb el PDECat hi ha també Convergents. Tot i haver-se escindit del PDECat, el moviment -que té com a cara visible l’exconseller Germà Gordó- està pendent de si un sector del partit de Bonvehí acaba fundant una nova formació per explorar si hi ha possibilitats d’entesa. Fins ara Convergents -a través de Remei Gómez- havia mantingut contactes també amb els actors que estan forjant un partit per ocupar el centredreta des d’un vessant no independentista, però les converses no han fructificat. “És un espai polític diferenciat del nostre”, explica Sílvia Requena, candidata de Convergents a les últimes generals, i fonts del partit destaquen que el perfil més sobiranista de la formació estaria més a prop dels sectors més moderats del PDECat. Un espai en el qual també es podria sentir còmode Santi Vila, ara sense partit. En aquesta posició intermèdia també hi ha Portes Obertes del Catalanisme, una associació en l’òrbita del PSC i l’antiga Unió. El seu president, Mario Romeo, està en converses amb les dues bandes del gràfic. “Són propostes diferents, però a favor d’eliminar certs elements de crispació” en el debat polític, afirma Romeo: “A mitjà termini poden arribar a determinats punts d’entesa”.

Lliga Democràtica

Mentre l’espai de centredreta independentista està pendent de l’esdevenir de JxCat, a l’altra banda del gràfic una nova proposta de centredreta no independentista s’obre pas: Lliga Democràtica. La formació s’ha anat conformant des de la tardor passada -com va avançar l’ARA a l’abril- a partir de les reunions de la plataforma Catalunya Segle XXI, que ha anat creixent fins a estar conformada per una trentena de personalitats que van des d’Eva Parera fins a l’expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch -que en els últims mesos s’ha construït un perfil públic més moderat per intentar deixar enrere les polèmiques pels vincles amb l’extrema dreta-, passant per la politòloga Astrid Barrio.

També hi ha persones de l’òrbita del PP com Santi Fisas i Jordi de Juan, Francesc Moreno (exvocal de SCC) i José Nicolás de Salas (exdiputat de CiU al Congrés). D’altres, com el número 9 de la llista de Manuel Valls, Fernando Carrera, col·laboren externament amb el projecte. En una de les últimes reunions del grup -fa una setmana- es va acordar la creació del partit Lliga Democràtica, que es registrarà al juliol i que es vol presentar públicament a la tardor amb un manifest, segons va explicar ahir Parera a Efe. No obstant això, Lliga Democràtica només compta per ara amb la implicació formal i pública de Barrio i Parera. Segons expliquen a l’ARA les dues portaveus, s’està treballant en l’elaboració de les línies programàtiques de la formació. Encara no se n’ha triat el líder, però aspiren a presentar-se a les pròximes eleccions per trencar la majoria independentista al Parlament. Tot i que compten amb el suport de Manuel Valls, l’ex primer ministre francès no s’hi integrarà i no es pensa en ell com a cap de llista.

L’anhel de la nova formació és agrupar formacions pròximes al seu espai, com Lliures, Units per Avançar i Convergents. Per ara, Units per Avançar continua desvinculat del projecte, que sí que ha acostat posicions amb Lliures, amb els quals han mantingut converses a través de Manel Romero i Albert Guivernau -que també va ocupar el lloc 15 a la llista de Valls-. “Estem en un període molt incipient del projecte i en desconeixem l’ideari, però estem disposats a parlar d’anar junts i que tots sumem”, afirma Antoni Fernández Teixidó, un altre exdiputat de CiU i fundador de Lliures. El partit ja es va afegir a la plataforma de Valls a les municipals. Si l’entesa amb Lliga Democràtica es consolida, un dels noms que podrien representar Lliures a l’espai podria ser el de Montserrat Nebrera.

Encara és aviat, i en els pròxims mesos es preveu que el mapa s’acabi de definir, però el centredreta catalanista ha entrat en ebullició.

Més continguts de