Política 05/11/2017

La justícia belga deixa en llibertat Puigdemont i els quatre consellers

Els cinc membres del Govern hauran de seguir a Bèlgica fins que es resolgui la demanda d'extradició

Laia Forès
3 min
Carles Puigdemont a l'interior de l'edifici on hi ha la fiscalia i els jutjats d'instrucció de Brussel·les, on ha declarat avui juntament amb els quatre consellers que són a Bèlgica amb ell

Brussel·lesCarles Puigdemont i els quatre consellers que són amb ell a Bèlgica esperaran en llibertat la decisió sobre la seva extradició a Espanya. La justícia belga considera que no hi ha risc de fuga i ahir a la nit va decretar la posada en llibertat dels cinc membres del Govern després que es presentessin voluntàriament a la policia, segons va avançar gairebé a mitjanit l’advocat de Toni Comín i Meritxell Serret, Gonzalo Boye, a La Sexta. Cap no podrà sortir de Bèlgica fins que es decideixi sobre la seva extradició. Un pacte entre la fiscalia i els advocats dels polítics catalans va evitar que Puigdemont, Comín, Serret, Ponsatí i Puig fossin detinguts per la policia. L’acord va evitar la imatge de la detenció a Brussel·les. Ara el dossier passarà a la cambra del consell de primera instància, on un altre jutge haurà de decidir sobre l’ordre de detenció -és a dir, si accepta extradir o no Puigdemont i els consellers- en un termini màxim de 15 dies. La decisió es podrà apel·lar dues vegades i el procés es podria allargar dos mesos.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

A primera hora del matí, quan passaven pocs minuts d’un quart de deu, tots cinc van arribar discretament a la comissaria federal de la policia judicial a Brussel·les. “Puc confirmar que les cinc persones reclamades per Espanya s’han presentat a la policia aquest matí”, va dir el portaveu de la fiscalia, Gilles Dejemeppe. S’hi van estar fins prop de les dues del migdia, quan els van traslladar a la seu del jutjat d’instrucció. Allà van declarar durant cinc hores davant el jutge, que, després d’escoltar-los, va decidir deixar-los en llibertat.

El jutge que els va prendre declaració els va imposar mesures cautelars. Al tancament d’aquesta edició es coneixia la limitació de sortir del país, tot i que entre les mesures possibles també hi havia, fins i tot, no tenir relacions amb els mitjans de comunicació.

La justícia belga considera que els cinc membres del Govern que són a Brussel·les, acusats dels mateixos delictes que la resta de membres de l’executiu empresonats preventivament a l’Estat, no han d’estar a la presó mentre es resol la seva situació, un punt de vista totalment oposat al de la justícia espanyola. Diferent, també, va ser el tracte amb els agents. El president i els consellers van ser traslladats amb vehicles policials camuflats, per fer-ho amb discreció, i sense manilles. “No en portaven perquè no representen una amenaça per als policies”, va explicar Dejemeppe.

Tot i que Puigdemont i alguns dels consellers s’expressen bé en francès, tots cinc van escollir fer el procés judicial en neerlandès (a Brussel·les les dues llengües són oficials i a la justícia els afectats poden escollir l’idioma processal), amb l’ajuda d’intèrprets. El jutge assignat que va decretar la llibertat és neerlandòfon, un fet que el pot fer més afí al Procés -a Flandes mana l’NV-A, un partit independentista- que un francòfon.

Crítiques belgues a l’Estat

Mentre el president i els consellers esperen que la justícia belga decideixi si accepta lliurar-los a l’Audiència Nacional, a Bèlgica cada vegada hi ha més crítiques contra l’actuació de Mariano Rajoy i la justícia espanyola. Al país escollit per Puigdemont per evitar una “justícia polititzada”, líders polítics rellevants no entenen que vuit membres del Govern estiguin en presó preventiva. “Madrid ha anat massa lluny”, va afirmar ahir el vice primer ministre i ministre de l’Interior, Jan Jambon, del partit independentista flamenc N-VA, en una entrevista a la televisió VTM.

Jambon va defensar clarament l’actuació del Govern i va carregar durament contra l’article 155. “Ara que l’executiu espanyol substituirà un govern escollit democràticament, els membres d’un govern han sigut empresonats… què han fet malament? Simplement aplicar el mandat que han rebut dels electors”, va dir un contundent Jambon.

Franquista autoritari

Les crítiques a l’actuació del govern espanyol no només provenen de l’independentisme. L’ex primer ministre de Bèlgica i actual líder del Partit Socialista francòfon, el való Elio Di Rupo, també va ser molt dur amb Madrid. “Mariano Rajoy s’està comportant com un franquista autoritari”, va etzibar Di Rupo en un tuit. L’ex primer ministre, però, equidistant, va afirmar que Puigdemont “ha abusat de la seva posició”, i es posicionava a favor d’una Espanya federal.

Les paraules de Jambon van indignar el PP. El cap de files dels populars espanyols al Parlament Europeu, Esteban González Pons, va assegurar que el ministre de la N-VA “no entén que en una democràcia com l’espanyola funciona la separació de poders: ha sigut la justícia, i no el govern, qui ha decidit sobre la situació legal” dels consellers, va apuntar l’eurodiputat.

stats