Una ratxa de 40 anys de participació a la baixa

La importància d’aquestes eleccions europees per al futur del mateix projecte europeu és inqüestionable

La importància d’aquestes eleccions europees per al futur del mateix projecte europeu és inqüestionable. Una de les proves de la necessitat d’una empenta sigui cap al costat que sigui és la participació que han sumat aquest comicis. Des de les primeres eleccions, el 1979, la participació dels votants europeus no ha parat de caure. S’acumula una ratxa de 40 anys de participació a la baixa.

Es va començar el 1979, amb una Unió Europea de només nou estats membres: Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, Irlanda, França, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i el Regne Unit. Aleshores, la participació va ser del 61,99%. Cal subratllar una dada: la participació del Regne Unit ja va ser la més baixa, amb un 32,35%, més fins i tot que a les últimes eleccions del 2014, quan van votar un 35% dels electors britànics.

Des del 1979, el percentatge de ciutadans que han acudit a les urnes europees no ha parat de disminuir. Va ser del 58,9% el 1984 i així ha anat caient fins al 42,61% del 2014. De cara a aquests comicis, hi ha poques veus que es mostrin esperançades amb aconseguir un augment de la participació, encara que el Brexit i l’esforç comunicatiu i mediàtic que han fet les mateixes institucions podrien suposar una espurna. Segons un estudi del mateix Parlament Europeu, la baixa participació ve donada per la poca confiança dels ciutadans en la política europea, però també per la falta d’interès i comprensió. Els polítics recorden sovint que de la UE en depèn un 80% de la legislació, i en certes ocasions -pregunti-ho als grecs- la possibilitat de cobrar una pensió digna. Tot i això, ningú ha aconseguit fins ara posar prou motius sobre la taula per trencar una ratxa negativa de 40 anys.