La recuperació i el diàleg posen a prova el nou govern Sánchez

MadridQue la legislatura comença veritablement ara és la interpretació que el govern de coalició espanyol fa de l’arrencada del nou curs polític. L’etapa postpandèmia deixa pas a la fase de recuperació econòmica i social, sense cites electorals a la vista -Andalusia apareix constantment com a hipòtesi, però el president Juanma Moreno sempre ha descartat l’avançament-, de manera que Pedro Sánchez té a les seves mans prendre la iniciativa. Al juliol va remodelar ostensiblement el consell de ministres per escenificar el nou impuls del seu mandat, subjecte a una majoria fràgil que de moment ha conformat amb els aliats de la investidura.

Taula de diàleg

L’agenda catalana que l’executiu deixa en segon pla

El president del govern espanyol ho és entre altres coses perquè els 13 diputats d’Esquerra es van abstenir a canvi d’abordar el conflicte català en una taula de diàleg. Com a conseqüència de la pandèmia, només hi ha hagut una reunió, el febrer del 2020, quan Quim Torra era president de la Generalitat, però amb Pere Aragonès a Palau és un espai prioritari per al Govern. D’aquí a dues setmanes es produirà una nova trobada a Barcelona, encara amb incògnites sobre la composició, la data concreta i l’ordre del dia de la taula.

El PSOE ha donat pistes del poc interès que suscita aquest front, atès que problemes com el preu de la llum i la recuperació econòmica s’han situat al capdamunt de la llista de prioritats. Unides Podem comparteix aquest diagnòstic, per bé que la nova líder de l’espai, Yolanda Díaz, es vol implicar en el diàleg presentant una proposta pròpia. A cada banda de la taula seuran dos partits i es visualitzaran quatre posicionaments diferenciats que poden dificultar avenços, però el repte de PSOE i ERC és mantenir-la viva. En paral·lel, la Moncloa i la Generalitat exploren l’aprofundiment de l’autogovern en el marc de la Comissió Bilateral, que es tornarà a reunir al febrer per avaluar els treballs d’aquests pròxims cinc mesos.

Pressupostos

Montero busca uns comptes que permetin esgotar la legislatura

La tardor sempre està marcada per l’elaboració dels pressupostos, que María Jesús Montero espera no haver de suar tant com l’any passat per tirar-los endavant. Els socis estan escollits -ERC, PNB, EH Bildu, PDECat, Més País, Compromís, Terol Existeix, PRC i Nova Canàries- un cop Cs va caure de l’equació i la ministra d’Hisenda espera presentar-los entre finals de mes i principis d’octubre. Primer, però, haurà de tancar l’esborrany amb Unides Podem, que amenaça amb condicionar la negociació a través de la problemàtica de la llum. El partit lila tensa la corda reclamant la intervenció del mercat elèctric, però la part del PSOE s’hi resisteix. Tanmateix, els dos socis estan conjurats en cuidar la coalició. Si els comptes tiren endavant, el govern pot aguantar el que resta de legislatura amb una pròrroga el 2023, moment en què els càlculs electorals estaran en ment dels partits.

Redefinició dels partits

Congrés de PSOE i PP a l’octubre

La nova etapa coincideix amb una reubicació de tots els partits espanyols. Cs va renovar direcció i full de ruta al juliol, i aquest octubre estan previstos els congressos de PSOE i PP a València, on Sánchez i Pablo Casado busquen sortir reforçats dins dels seus propis partits i reorientar els seus plans estratègics. El líder socialista ha fet canvis orgànics -José Luis Ábalos va deixar de ser secretari d’organització- i renova els portaveus al Congrés i al Senat, mentre que el president del PP haurà de gestionar el pes orgànic d’Isabel Díaz Ayuso, que té previst aspirar a la presidència del partit a Madrid. Casado prepara la cursa per a les eleccions del 2023 amb enquestes a favor.

L’única manera que la dreta torni al poder, però, és amb la participació de Vox, que també celebrarà una convenció el mes d’octubre. Santiago Abascal ha promès presentar una nova moció de censura a Sánchez i ja assaja el distanciament amb el PP per no quedar estancat. Per la seva banda, a l’esquerra del PSOE l’adeu de Pablo Iglesias ha deixat pas al lideratge de Yolanda Díaz, que busca una reunificació d’aquest espai, ara fragmentat.

Judicialització

Tribunal de Comptes, indults i reforma de la sedició

En el pla judicial, la carpeta catalana manté fronts oberts. Al Tribunal Suprem hi ha presentats diversos recursos contra els indults als presos polítics que es dirimiran els pròxims mesos. De moment, sembla l’única mesura a la qual el govern espanyol està disposat per revertir la via repressiva, després que la reforma de la sedició hagi quedat aparcada a mitjà termini. A més, al Tribunal de Comptes s’haurà de celebrar el judici sobre l’acció exterior de la Generalitat entre 2011 i 2017, tot i que l’òrgan encara ha de decidir si accepta les fiances a través de l’Institut de Català de Finances.

Renovació CGPJ

L’eternització dels mandats en funcions a òrgans constitucionals

El curs judicial arrenca demà amb l’acte que presideix el rei i que tornarà a estar marcat per la crida del president del poder judicial, Carlos Lesmes, a renovar la institució. Els ponts s’han dinamitat aquests dies i cada cop més el terreny sembla abonat per a una legislatura política sencera amb el mandat del CGPJ en funcions. També s’han de produir renovacions de quatre magistrats del Tribunal Constitucional, dels dotze consellers del Tribunal de Comptes i del Defensor del Poble. El pronunciament del Suprem sobre el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat és un obstacle per a un acord proper.