El referèndum unilateral ja és a l’agenda de Puigdemont
El Govern redefineix el full de ruta en ple xoc amb l’Estat i camí de la qüestió de confiança del 28-S
BarcelonaTan bon punt Carles Puigdemont va anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança després que la CUP tombés el projecte de pressupostos per al 2016, el full de ruta cap a la independència va entrar en un període de reformulació. “Menys l’objectiu final, tot està en qüestió”, asseguraven aquell mateix 8 de juny els col·laboradors més estrets del president de la Generalitat. Pràcticament dos mesos després, els pròxims passos del procés s’estan redefinint en un context de ple xoc amb l’Estat arran de la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent. I un dels elements que pren més força és, precisament, un mecanisme que implicaria -de nou- un rumb de col·lisió amb el marc constitucional: el referèndum unilateral d’independència.
El RUI, com se’l coneix per les seves sigles, ja és sobre la taula de Puigdemont, segons diverses fonts consultades per l’ARA. “És una de les opcions que s’estudien”, asseguren aquestes fonts. La consulta unilateral ha saltat a primera fila després que la CUP, Demòcrates de Catalunya i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) l’hagin situat com a pas idoni per validar democràticament els pròxims passos del procés. Dins de Junts pel Sí, en el moment en què ja es veia clar que els anticapitalistes dirien no als pressupostos elaborats pel Govern, es van aixecar veus que en privat defensaven el RUI: “Si no ens hem posat d’acord pels comptes, imagina’t per fer una Constitució”. Aquest dirigent consultat es referia a les eleccions constituents, inicialment previstes per a mitjans del 2017, si es fa cas del full de ruta de la coalició amb què es va presentar a les eleccions del 27-S.
Que el referèndum unilateral sigui sobre la taula de Puigdemont -escenari que encara prendrà més relleu quan tant la CUP com Demòcrates i les entitats el traslladin al president en la ronda de contactes públics i privats previs a la qüestió de confiança- no vol dir, però, que hi hagi res decidit. El president de la Generalitat, en primera instància, haurà de debatre la qüestió dins les files del Partit Demòcrata Català (PDC), on han aflorat discrepàncies sobre aquesta via unilateral. Segons fonts consultades, la “nova fornada” és més favorable a sumar-se a la proposta, mentre que hi ha un sector -dins del qual hi ha Francesc Homs, cap de files a Madrid, i Santi Vila, conseller de Cultura- que s’hi oposa.
Una de les veus que més impacte té de portes endins en el PDC és Neus Munté, consellera de la Presidència, i segons dirigents consultats és qui ha fet virar la bel·ligerància inicial que existia sobre la qüestió. “Un dels problemes que té l’antiga CDC és que interpreten que agafar la bandera del RUI deixa en mal lloc la jornada del 9-N”, assegura un alt dirigent parlamentari. Artur Mas sempre ha donat una importància majúscula a aquella data, i sectors del partit no s’han estat de dir que la consulta unilateral ja es va celebrar fa un any i mig.
En tot cas, però, el plantejament del RUI és més ambiciós políticament, en la mesura que se’n derivaria un mandat clar a favor de la independència. Serviria per ratificar la desconnexió un cop aprovades les lleis de protecció social, Hisenda pròpia i transitorietat jurídica. Les dues primeres normes, de fet, ja estan en marxa al Parlament, i tenen tots els ulls de l’Estat a sobre.
Votació a la vista
Tots aquests elements seran fonamentals a l’hora d’abordar la qüestió de confiança del 28 de setembre. En cercles governamentals s’assenyala que els contactes “ja han començat” de manera discreta -trucades i whatsapps -, i s’admet que el RUI apareixerà en totes les negociacions. “Abans d’acceptar-lo, però, s’han de resoldre molts dubtes”, assegura un dirigent. Aquests dubtes passen, en primer lloc, per “assegurar” la participació dels partidaris del no. I, en segon lloc, per la “legitimació internacional”. “Han de venir observadors importants a validar-lo”, assenyalen fonts consultades. Hi ha aspectes indispensables, segons el Govern, com que cal que es pugui accedir al cens -cosa que no va passar el 9-N i va ser un dels motius per justificar la marxa enrere respecte al pla original- i la plena col·laboració dels ajuntaments. “A hores d’ara no es pot garantir que grans consistoris com els de l’Hospitalet o Terrassa [els dos en mans del PSC] s’hi posin bé”, asseguren veus governamentals. “La filosofia ens agrada, però cal quadrar coses”, raonen. Veus del Govern admeten que cal tenir present les “febleses organitzatives”.
El rumb cap al 28 de setembre el comandarà Puigdemont, però tots els avenços es pactaran amb el vicepresident Oriol Junqueras. El líder d’ERC és una baula fonamental a l’hora de negociar la qüestió de confiança perquè el Govern pretén vincular-la als pressupostos per al 2017. La sintonia amb la CUP ha millorat en clau nacional, com ho testimonia la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent, però les diferències entre models econòmics són evidents. L’entrada en joc del nou secretariat dels anticapitalistes servirà per definir el nou tarannà de la relació entre els dos grups independentistes. Puigdemont, doncs, té davant seu el repte de fer quadrar el puzle necessari per seguir endavant com a president i aplicar un full de ruta que durà el seu segell. Amb l’ANC, que reivindica el referèndum unilateral en la cinquena Diada multitudinària consecutiva, i amb uns socis preferents que aposten clarament pel RUI, el president haurà d’adaptar el procés al nou context mentre esquiva tots els embats de l’Estat.
