'A relaxing cup of' cafè amb llet al Parlament

BarcelonaCarme Forcadell es mossega les ungles a la tribuna de convidats asseguda al costat de Muriel Casals. Mira i escolta fixament el president Artur Mas. Espera una resposta a l'altura del ressò de la Via Catalana. Probablement el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, des de Madrid, també espera una resposta al 'relaxing cup of' cafè amb llet que ha ofert als independentistes en forma de tercera via.

No és un inici de curs fàcil per a un president amb uns cabells notablement més grisos que el que ara fa tres anys es va presentar amb la carpeta 'business friendly' sota el braç. Fins i tot ha posat fi a les corbates de la bona sort, aquelles que s'han anat repetint en els moments importants de Mas durant aquests anys.

Els sindicats tornen a cridar i xiular amb força a les portes del Parlament contra les retallades i els ajustos pressupostaris. Han sigut una banda sonora sense treva durant tota la legislatura. "El pastís és un 20% més petit", els avisarà més tard Artur Mas, que puntualitzarà que proporcionalment es destinen més recursos a l'àmbit social. Però aleshores els crits ja no se sentiran.

De portes endins hi ha expectativa al Parlament, però molta menys que ara fa un any, quan Mas va fer a miques del tot l'entesa amb el PP i va avançar les eleccions per defensar l'estat propi que van reivindicar centenars de milers de catalans. El president vol marcar ara el ritme. Enguany, per molt que ara vagi de la mà d'ERC, fa esforços per seguir controlant ell el timó sense interferències per molt mala mar que s'auguri i per molt que la Via Catalana l'instés a prémer l'accelerador.

Només cal veure el pas pausat i els somriures relaxats d'alguns diputats socialistes minuts abans de l'inici del debat per entendre que l'ambient és diferent del de fa un any. I això que les aigües al carrer Nicaragua de Barcelona estan igual de remogudes, o fins i tot més. "No esperem cap gran canvi", confessa un diputat socialista. Tampoc el PP de Catalunya viu l'inici de curs amb un especial dramatisme. "Libertad, libertad, sin ira libertad...", canta un diputat del PP sortint d'un dels lavabos del Parlament.

Mas enfila les majestuoses escales de la cambra al costat de la seva dona, Helena Rakosnik, just abans de pronunciar un discurs sense sorpreses que sí que destil·la la influència dels republicans a l'hora de deixar clar que no es poden fer més retallades i que ara toca fixar-se en la política d'ingressos.

Probablement el discurs no haurà satisfet del tot l'estelada de Forcadell ni tampoc acontentat un Duran i Lleida encaparrat a recuperar el pacte fiscal ara que la moda 'vintage' torna a estar a l'ordre del dia. Tot plegat, una obra d'enginyeria perquè del ple en surti el mínim comú denominador a favor del dret a decidir i començar el curs amb un front sense fissures davant de Madrid. "No ho té fàcil", admet un diputat de l'oposició. I és que no tots els partits que defensen la consulta volen menjar-se els torrons amb la data, la pregunta i la via legal definida per convocar el referèndum sobre la taula.