La remodelació de Sánchez força un canvi d’interlocutors

BarcelonaQuan fa una setmana el degoteig de notícies sobre la crisi de govern impulsada per Pedro Sánchez va començar a inundar els mitjans de comunicació, als diferents departaments de la Generalitat es va generar una gran expectativa. Els consellers esguardaven cada alerta dels diferents mitjans de comunicació pendents de si el seu interlocutor a Madrid -a qui en molts casos havien conegut poques setmanes abans- queia o continuava. La profunditat del relleu dut a terme per Sánchez va fer que en molts casos la necessitat de començar a construir ponts de nou entre les conselleries i els ministeris fos inevitable.

La mostra més evident d’aquest fet han sigut les anades i vingudes aquesta setmana amb la convocatòria o no de la Comissió Bilateral. Finalment, les dues parts es veuran el dilluns 2 d’agost a Madrid, però fins divendres el Govern no va tenir la certesa de si la trobada es podria celebrar abans de les vacances d’estiu o, per contra, caldria esperar fins al setembre per tornar a reunir un mecanisme que aviat farà tres anys que no es cita. Finalment, dues trucades entre la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i la nova ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, van desencallar la situació i, malgrat que des de la Moncloa s’havia insinuat que amb els relleus als ministeris era convenient esperar una mica abans de reobrir la carpeta catalana, la cimera es produirà el primer dilluns d’agost.

El moviment d’Iceta

El relleu al capdavant de Política Territorial és, sens dubte, un dels que ha tingut més impacte en la relació entre la Generalitat i la Moncloa. El pas de Miquel Iceta a Cultura i Esports només sis mesos després l’allunya de la carpeta catalana, i això que quan al gener va marxar del Parlament camí de la Moncloa ho va fer amb l’etiqueta de ministre per resoldre el conflicte amb Catalunya. El moviment d’Iceta té impacte perquè la fluïdesa amb què des de Catalunya es podia tractar amb ell no és la mateixa que hi haurà amb la nova ministra, que fins ara ha intentat en els seus primers compassos al departament esquivar la carpeta catalana i situar en el centre els ajuntaments.

Però, més enllà de la trucada entre Vilagrà i Rodríguez, aquests dies també hi ha hagut altres contactes clau en el futur de les relacions entre la Generalitat i el govern espanyol. La crisi de govern de Sánchez va afectar el nucli dur del seu govern fins aleshores, i figures com Carmen Calvo -que fins ara havia jugat un paper principal en les negociacions amb Catalunya i tenia interlocució habitual amb Pere Aragonès i Elsa Artadi des de feia temps- o José Luis Ábalos -clau en el debat de les infraestructures- han marxat i han deixat pas en el cas del ministeri de Transports a una alcaldessa del PSC, Raquel Sánchez, i en el cas de Calvo, a Félix Bolaños, un home que fins ara havia estat a les bambolines de la Moncloa i que ara des del ministeri de la Presidència està cridat a jugar un rol determinant en les relacions entre la Generalitat i l’Estat.

La definició del rol de Bolaños marcarà, també, quin és el paper del nou cap de gabinet de Sánchez. Óscar López té la missió de substituir Iván Redondo, un altre dels que fins ara havien fet de pont en les comunicacions entre la Generalitat i el govern espanyol. De moment López ja ha parlat també amb el cap de l’oficina d’Aragonès, Sergi Sabrià. Tots dos seran clau en la relació entre dos governs que ara, després de la crisi de govern de Sánchez, torna a redefinir-se.