Política 11/11/2019

Iglesias manté la fe d’entrar al govern

Podem resisteix i alleuja la pèrdua d’escons amb la possibilitat de pactar un executiu amb Sánchez

Germán Aranda
4 min
Iglesias manté la fe d’entrar al govern

Madrid[Consulta tots els resultats de les eleccions generals 2019]

Rostres seriosos, sí, ni un sol somriure, però una imatge de fermesa. L’objectiu electoral es donava ahir per assolit a la seu d’Unides Podem malgrat la davallada. Amb les reserves de qui perd set escons i veu com l’avancen per la dreta els extremistes xenòfobs de Vox, l’enfonsament temut per Podem no es va consumar i la fe d’entrar en un govern amb Pedro Sánchez es manté intacta. Ara, va dir Pablo Iglesias quan estava a punt de tancar-se l’escrutini, “el que era una oportunitat històrica és una necessitat històrica”. El líder d’Unides Podem va assegurar que estenia la mà al PSOE per formar un govern de coalició “en el qual cada força política tingui la representació que li atorguen els seus votants”.

La tristor per l’auge del que ara és “una de les extremes dretes més fortes d’Europa” va centrar el discurs d’Iglesias, que creu que se’ls ha de frenar “amb polítiques socials i posant fre al neoliberalisme”, i amb el partit lila erigint-se com a garant d’aquest fre. “Si sumem l’experiència del PSOE amb la valentia d’Unides Podem, ens podem convertir en una de les referències en polítiques socials d’Europa”, va reflexionar Iglesias en un to propositiu. Però Iglesias també es va reservar un espai per al sarcasme, i va afirmar que “es dorm pitjor amb una extrema dreta amb 50 diputats al Congrés que amb Unides Podem al govern”, en referència a l’afirmació de Pedro Sánchez, que va assegurar que no podria dormir bé amb ministres d’Unides Podem. A les 22.50 h, quan Iglesias va comparèixer a la seu electoral de Madrid, ja havia “enviat un missatge” a Sánchez. “Li he dit que crec que els resultats no són bons per l’èxit de l’extrema dreta ni particularment bons per al PSOE ni per a nosaltres”.

Ni el denominat vot útil a Sánchez ni la irrupció de Més País, amb Íñigo Errejón al capdavant, van arravatar a Podem la quarta oportunitat, potser l’última, de seure a negociar un executiu d’esquerres. Respecte al grup d’Errejón, Iglesias va delegar la crítica en el número u d’Esquerra Unida, Alberto Garzón. “Fragmentar l’esquerra perjudica el país”, va dir, i va assegurar que alguns escons es podrien haver salvat sense la irrupció de Més País.

És cert que Iglesias va repetir durant tota la campanya que creu que Sánchez preferiria pactar amb el PP de Casado, però també ha advertit que aquest gir a la dreta podria ser un cop molt dur per als electors socialistes. Per al PP, probablement també. Si socialistes i populars es deixen convèncer pels mercats, signaran com a mínim un acord parlamentari. Però Iglesias confia, més que en l’esperit d’esquerres d’un Sánchez voluble o d’un PSOE amb dues ànimes, en els càlculs electorals a mig termini i en la pressió dels militants i votants d’esquerres, que el 28-A van cridar “Amb Rivera no!” Sánchez també ha dit en campanya que no pactarà amb el PP.

Iglesias manté la fe d’entrar al govern

Caiguda a Andalusia

Podem perd la meitat dels escons en relació amb l’any 2016, quan va arribar als 71 escons i clamava que volia “assaltar el cel”. Tenen, com va dir ahir al vespre el número dos d’Esquerra Unida, Enrique Santiago, “una base sòlida i ferma”. On Unides Podem va acusar més la repetició electoral va ser a Andalusia, on va perdre tres escons: un a Màlaga, un altre a Cadis i un tercer a Huelva. També en va perdre un a les Canàries i un altre al País Basc. Amb el 99% escrutat, Podem havia perdut 680.000 vots respecte al 28-A. Les confluències catalana i gallega mantenen la mateixa força.

Si s’engega la negociació, el partit lila pretén partir d’una posició dura i, com ja va dir Iglesias en campanya, la seva retirada de l’escena per facilitar el pacte en les negociacions anteriors ja no val. O sigui, que Iglesias vol ser vicepresident o ministre. PSOE i Unides Podem no van aconseguir posar-se d’acord en els gairebé cinc mesos que van passar des de les eleccions del 28-A fins a la segona votació d’investidura fracassada al setembre, com tampoc ho havien fet en els comicis del 2015 ni a la repetició del 2016. A Podem esperen que Sánchez consideri que ara ja no li queda cap més remei.

stats