DIARI DE CAMPANYA

El retrobament de l'exili i la presó 553 dies després

Jordi Sànchez i Carles Puigdemont conversen per videoconferència durant mitja hora

“President, em venen a buscar. Em recorden que soc a la presó i que s’ha acabat el temps”. La conversa que han mantingut aquest dilluns Carles Puigdemont i Jordi Sànchez per primera vegada després de 553 dies a la presó i a l’exili ha acabat així, amb aquestes paraules de l’exlíder de l’ANC avisant l’expresident que el fil de comunicació es tallaria en qualsevol moment. Els trenta minuts autoritzats per la Junta Electoral Central perquè Sànchez participi en un acte polític de JxCat s’han esgotat en aquest punt, després d’haver mantingut una conversa a través de videoconferència amb una conclusió: portar “l'esperit de l’1 d’Octubre” al Congrés de Diputats.

Fins a aquest dilluns, a les dotze del migdia, els dos líders de JxCat només havien pogut parlar a través de carta o de tercers, de manera que era la primera vegada des del 16 d’octubre del 2017, quan Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van entrar la presó, que podien intercanviar unes paraules en directe. La tecnologia ha unit d’aquesta manera, en una mateixa pantalla, l’exili i la presó, Puigdemont i Sànchez. L’expresident ha sigut el primer a arrencar, amb un somriure nerviós, per dirigir un "Bon dia" a Soto del Real. “Bon dia, president”, ha respost Sànchez. “Són tantes coses les que et voldria dir ara, estimat i enyorat Jordi”, ha continuat Puigdemont a l’altra banda de la pantalla. Des de la seu de JxCat, al carrer Jesús de Barcelona, els observen els candidats al Congrés Laura Borràs, Francesc Dalmases, Ferran Bel i Ramon Tremosa, a més del conseller Damià Calvet, el diputat Toni Morral i una munió de tècnics per salvar la dificultat de la connexió.

L’1 d’Octubre ha estat present durant tota la conversa, ja que va ser el referèndum el que va portar tots dos dirigents –un des del capdavant del Govern i l’altra de l’ANC– a forjar el vincle polític que els ha portat a compartir el mateix espai electoral. Sànchez s'ha adreçat a Puigdemont per agrair-li que l’executiu hagués arribat fins al final amb la consulta –“Vau complir amb la paraula donada”, ha dit– i ha posat en valor la “comunió” d’aquell octubre entre la ciutadania i les institucions, tot i que aquesta coordinació sigui ara motiu d’acusació al judici del Tribunal Suprem.

Puigdemont ha correspost amb la mateixa sintonia, però mirant al futur. “Et vull veure pujant a la tribuna del Congrés de Diputats, adreçant-te com l'home lliure que ets a tots, veient qui t’aguanta la mirada i qui no. A través teu em sentiré representat”, ha dit l’expresident. Sànchez ha entomat el repte de prendre possessió a la cambra espanyola –necessitarà un permís del Suprem– i s'ha compromès a treballar per a l’autodeterminació. “No ho aconseguirem demà passat, però no deixarem de ser-hi fins que ho aconseguim”, ha dit, i ha recordat l’activisme dels insubmisos durant anys que va acabar amb el servei militar obligatori.

Malgrat el caire polític de la conversa, la part més personal, tenyida de presó i exili, també ha tingut espai per aflorar. L’expresident ha confessat tenir ganes de parlar, ben aviat, de les qüestions més personals i ha citat una de les últimes trobades que va tenir amb el fill de l'exlíder de l'ANC, Oriol Sànchez, a Waterloo. Amb el mateix to, el cap de llista de JxCat ha desitjat retrobar-lo als carrers de Barcelona. Amb ànim de respondre a qui contraposa exili i presó, l’exlíder de l’ANC ha afegit, per acabar: “L’exili és una presó tan dura com la que estem patint nosaltres”. Minuts més tard, ja amb la pantalla negra, Puigdemont afirmava a les xarxes socials que no oblidaria mai aquesta conversa.

Més continguts de