Política 13/10/2015

Rigau assegura haver obeït el "mandat" del Parlament i nega haver donat ordres als directors d'institut

La consellera d'Ensenyament no ha respost a les preguntes de la fiscalia ni de l'acusació particular i tampoc no ho faran ni Mas ni Ortega. La setmana que ve reclamaran que s'arxivi el cas

O. March / E. Borràs
3 min

BarcelonaClica aquí per seguir el 'Minut a minut' de la jornada de declaracions al TSJC pel 9-N

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Citació per declarar com a imputada convertida en reivindicació. La consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, ha declarat aquest matí davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver participat en l'organització de la consulta simbòlica del 9-N cedint, suposadament, edificis dels quals és titular el seu departament. Rigau, un cop ha acabat la declaració, ha assegurat que va "obeir" el mandat del Parlament i ha negat que el seu departament donés ordres als mestres. Davant el jutge, ha afirmat que no era conscient que hagués desobeït el Tribunal Constitucional.

La consellera en funcions només ha respost a les preguntes del jutge i no a les del fiscal ni a les de l'acusació particular. Rigau s'ha negat a respondre a la fiscalia pel canvi de criteri que finalment va portar a les querelles contra ella, Artur Mas i Joana Ortega, perquè d'entrada la Fiscalia Superior de Catalunya va emetre un informe dient que no hi havia delicte, però després va presentar la querella. El president, Artur Mas –que ha de declarar dijous–, i l'exvicepresidenta Joana Ortega –que declara aquesta tarda– tampoc contestaran a les preguntes de les acusacions i només respondran al jutge, segons fonts relacionades amb el cas. Les mateixes fonts asseguren que els advocats dels tres imputats demanaran la setmana que ve que s'arxivi el cas.

Rigau ha declarat durant aproximadament una hora. Així que ha sortit de la declaració, ha explicat que havia deixat clar que ni ella ni ningú del departament va donar ordres als directors dels centres educatius on es va fer el 9-N perquè cedissin les escoles i els instituts. Segons fonts que han tingut accés a la declaració, que s’ha fet a porta tancada, Rigau ha dit que, en tot cas, es van fer reunions informatives a petició dels directors, que preguntaven com aniria la jornada de participació, que una prova que no es va donar cap ordre és que cada director va fer el que va voler, i la directora de l'institut Pedraforca de l'Hospitalet –que és testimoni de l'acusació– no va cedir les claus del centre per a la consulta i no va passar res. A la reunió, la directora de Serveis Territorials hauria encaminat els directors a la web del 9-N per informar-se de si hi volien col·laborar voluntàriament. Rigau ha dit al jutge que tothom que va participar al 9-N, incloent-s'hi ella mateixa, ho va fer com a voluntari.

Rigau ha volgut deixar clar que el procés de participació es va basar en voluntaris i que "en cap moment hi ha hagut malversació de fons ni enriquiment" per part de cap persona del Govern. El jutge, que segons fonts que han tingut accés a la declaració ha estat insistent i minuciós i ha preguntat per detalls concrets, per exemple, sobre els ordinadors que es van comprar i fer servir al 9-N. Segons les mateixes fonts, Rigau ha deixat clar que el material l'havia comprat el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), tal com es fa normalment, que ja estava previst comprar-lo perquè el fes servir la conselleria, es va cedir temporalment al 9-N i després es va distribuir entre els centres segons les necessitats de cada un. El jutge també hauria insistit a preguntar, fins i tot, detalls com ara com es va fer el transport del material.

Si vols saber què s'imputa a Rigau, Ortega i Mas i què els pot passar, clica aquíRigau ha arribat al Palau de la Justícia flanquejada pel Govern en pesexcepte Artur Mas, que tenia un acte del Fòrum Iberoamericà en què coincidirà amb el rei d'Espanya, Felip VI– i la plana major de JxSí, CDC, ERC, la CUP i CSQEP, a més del secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, i el secretari d'organització dels democristians, Benet Maimí. Al carrer, una gentada esperava la comitiva i l'ha rebut amb crits d'"independència, independència" i aplaudiments.

La de Rigau és la primera declaració per a aquesta causa judicial, que té Manos Limpias com a acusació popular i que tira endavant empesa per una querella que la fiscalia va presentar després de molts estira-i-arronses entre la Fiscalia General de l'Estat i la de Catalunya. Aquesta tarda declararà l'exvicepresidenta Joana Ortega, i dijous, el president de la Generalitat, Artur Mas.

stats