Rivera fa de Catalunya un ariet per desgastar Sánchez

Barcelona“Quan Albert Rivera fica la pota, la fica sencera, però sense la seva determinació avui no seríem on som”. Des de Ciutadans s’assumeix el caràcter obstinat del seu líder com una característica que, si bé de vegades ha fet trontollar el partit, també l’ha impulsat més enllà de les expectatives dels seus fundadors. L’aposta del dirigent taronja pel no és no a Pedro Sánchez després del 28-A és, per a alguns, un dels trets que ara li podrien sortir per la culata: “Possiblement baixarem”. Ho admeten des de Cs i ho diuen les enquestes. Constatat el perill, la direcció estatal ha iniciat la reculada i fa un doble joc amb els socialistes: d’una banda, els convida a sumar amb ells contra l’independentisme; de l’altra, qualsevol negativa a donar-los suport -per exemple, en la moció de censura contra Quim Torra- serà utilitzada per continuar amb el relat que el PSOE prefereix acords amb l’independentisme.

Això explica l’oferta in extremis que Cs va fer pocs dies abans que es donés per fallida la investidura de Sánchez -en què oferia la seva abstenció a canvi, entre altres coses, de debatre l’aplicació del 155 a Catalunya- i que la formació hagi passat d’alinear els socialistes amb els independentistes a dibuixar-los com un soci potencial si secunden la bel·ligerància de Cs amb el Procés. La formació s’aferrarà a la seva essència, l’antiindependentisme com a afer d’Estat, per desgastar el PSOE i posar-lo en entredit si es desmarca de la seva estratègia recentralitzadora.

En un intent de tapar la fuita de vots del partit taronja cap al socialista, Rivera torna a posar Catalunya al centre del debat -alimentant el relat de la tensió als carrers i la violència, si cal- per qüestionar l’actitud del PSOE fins ara. Així, convidant-los a sumar amb PP i Cs, subratlla que fins ara no ho han fet. Un exemple és el que va passar en el primer acte de precampanya de Rivera a Vic, quan després d’equiparar l’independentisme amb el terrorisme va retreure a Sánchez els seus acords amb ells i el va animar a buscar nous aliats. “En lloc de pactar amb JxCat a la Diputació de Barcelona i amb Arnaldo Otegi a Navarra, que parli amb Cs o el PP”, va dir.

Un cas similar és el de la moció de censura al Parlament, en què Cs només té el suport del PP. Encara que el PSC hi votés a favor -ja ha anunciat una abstenció-, continuarien sense majoria suficient per fer fora el president Quim Torra. Però, malgrat això, Rivera va insistir en una presumpta relació entre l’executiu i els CDR empresonats i imputats per terrorisme a l’Audiència Nacional, va parlar de Goma 2 -no està acreditat que la Guàrdia Civil en trobés- i va preguntar als socialistes “què més ha de passar” perquè els ajudin a derrocar Torra: “Més armes?”, va preguntar.

Aquest mateix dijous la líder de Cs a Catalunya, Lorena Roldán, tornava a defensar que la moció ha de servir per demostrar la “unitat” del constitucionalisme encara que no prosperi a l’hemicicle: “Hem d’anar plegats”. Cs també té previst registrar avui una denúncia a la fiscalia contra Torra per aquesta suposada relació amb els activistes.

La crisi interna continua

En el procés per evitar la desfeta a les urnes, el partit intenta a més superar una crisi que també s’ha reflectit en les bases. Els últims mesos hi ha hagut diverses baixes de regidors, descontents amb el que consideren una estructura del partit massa jeràrquica i una mala gestió de Carlos Carrizosa. Segons ha sabut l’ARA, també hi ha hagut diversos moviments de sectors crítics: així, hi va haver un intent d’articular una candidatura de pes alternativa a la de Roldán durant les primàries per triar futur candidat a la presidència de la Generalitat, tot i que no va arribar a bon port, segons fonts coneixedores de la iniciativa, per la rapidesa amb què es van convocar. A això s’hi suma la recent creació d’un nou partit per part de càrrecs locals i militants de Cs, anomenat Constitucionalistes, tal com va avançar Nació Digital, que se suma a dCIDE, un altre partit fundat per l’exdiputat de Cs Antonio Robles.