Robles aposta per desclassificar els papers dels GAL i el 23-F
Unides Podem reclama rebaixar el termini per a la publicació d'alts secrets fins als 20 anys prorrogables
MadridL'avantprojecte de llei d'informació classificada que va presentar dilluns el govern espanyol –i que substituirà la norma de secrets oficials del 1968– no preveu que les matèries que fins ara han estat arxivades com a secretes o reservades es puguin desclassificar de manera automàtica. En aquests casos dependrà de si ho decideix fer el govern o l'autoritat que les va classificar d'ofici o si ho demana una persona afectada. I això vol dir que documents relacionats amb l'intent de cop d'estat del 23-F o el terrorisme d'estat dels GAL continuaran arxivats si algú no aixeca el dit per accedir-hi. La ministra de Defensa, Margarita Robles, però, considera que són dues qüestions imprescindibles de conèixer i s'ha mostrat partidària que la nova llei de secrets oficials permeti desclassificar totes les matèries que hi estiguin relacionades. "Hi ha pàgines de la història d'Espanya que s'han de conèixer, com els GAL i el 23-F", ha afirmat aquest dimarts en declaracions als mitjans de comunicació, on ha recordat haver "lluitat" per aclarir les morts dels GAL (va declarar en seu judicial i es va oposar a possibles indults a condemnats).
Robles no ha anat més enllà, però de les seves paraules es poden deduir dues interpretacions: o bé que demana facilitar la desclassificació d'aquests documents i que, per exemple, es pugui fer de manera automàtica –una possibilitat que hauria d'introduir el mateix govern o els grups al Congrés via esmenes– o que insta el govern a fer-ho d'ofici un cop entri en vigor la llei. La ministra ha recordat que ella, com a titular de Defensa, ja va instar a desclassificar tots els documents militars anteriors al 1968 i que corresponen a la Guerra Civil i al franquisme. "En el tràmit parlamentari, s'anirà polint i millorant", ha dit Robles, que ha defensat la nova normativa després que en els últims mesos s'hagués escudat en la norma del 1968 per no fer públics documents classificats sobre el Catalangate. Això sí, ha afegit que l'executiu espanyol només acceptarà esmenes que siguin "raonables".
Les aportacions dels grups
Qui ja ha anunciat que té previst presentar-ne és el soci minoritari de l'executiu, Unides Podem. El president del grup lila al Congrés, Jaume Asens, ha mostrat les seves reticències al text proposat pel ministeri de Presidència de Félix Bolaños. A RAC1, Asens ha explicat que, entre d'altres, discrepen amb els terminis per desclassificar els documents. El govern espanyol proposa un mínim de 50 anys (prorrogable a 15 anys més) per desclassificar els documents considerats d'alt secret, i els liles aposten per reduir-lo: 20 anys per a les matèries d'alt secret, 10 anys per a les qualificades de secretes, 5 anys per a les confidencials i 3 per a les restringides. En el primer cas, la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, ha afegit a RNE que els 20 anys podrien ser prorrogables a 10 més.
A les reticències d'Unides Podem s'hi sumen també les dels seus socis d'investidura. Aquest dilluns ja les van expressar el PNB, EH Bildu i ERC, que consideren massa llarg el termini de 50 anys. I aquest dimarts s'hi ha afegit el president de la Generalitat, Pere Aragonès. "50 anys de secrets d'estat és opacitat davant la ciutadania", ha afirmat en la roda de premsa posterior al consell executiu. En aquest sentit, ha avisat el govern espanyol que haurà "d'escoltar" i "millorar" la nova llei si vol el suport dels republicans. Poca estona després, el president espanyol, Pedro Sánchez, s'obria a "escoltar" les aportacions que puguin fer els grups parlamentaris. L'avantprojecte, que en les últimes hores havia generat tantes crítiques, encara pot canviar.
