Política 20/09/2021

Sànchez porta la sentència de l'1-O a Estrasburg en l'aniversari del 20-S

Confia que la justícia europea imposarà un "correctiu inequívoc" a la justícia espanyola

3 min
El secretari general de Junts, Jordi Sànchez.

BarcelonaEl dia que es compleix el quart aniversari de la cèlebre concentració de l'independentisme davant les portes del que llavors era la seu central de la conselleria d'Economia, el secretari general de Junts i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, ha anunciat que porta el seu cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. En concret hi porta un recurs contra la sentència de l'1-O del Tribunal Suprem que el va condemnar a nou anys de presó i inhabilitació per sedició, un delicte del qual posteriorment seria indultat parcialment. Ho ha explicat a pocs metres del lloc on van passar els fets. "El moment i el lloc escollit és simbòlic", ha reconegut el líder independentista, que ha reivindicat que la manifestació del 20-S va ser un exemple de "civisme". En primera instància, l'acte de presentació del recurs havia de ser davant la mateixa porta de la conselleria, allà on Jordi Cuixart i ell van pujar al sostre dels cotxes de la Guàrdia Civil, però una intensa pluja ha obligat a traslladar-lo a la sala d'un hotel proper.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El recurs presentat denuncia una "vulneració continuada de drets fonamentals", entre els quals Sànchez ha esmentat la llibertat d'expressió, el dret de reunió, el dret a la llibertat ideològica, a la imparcialitat del tribunal i al jutge predeterminat per la llei. El dirigent de Junts ha confiat que la justícia europea imposarà un "correctiu inequívoc" als tribunals espanyols. A més, ha volgut precisar que en la seva demanda no busca tant una restitució personal –"He passat quasi quatre anys a la presó que no podré recuperar", ha dit– com aconseguir la seguretat que "mai més cap ciutadà" de Catalunya sigui objectiu de la mateixa condemna penal que ell va rebre. "Confio en la justícia europea en tot allò que sabíem que no podíem confiar en la justícia espanyola", ha resolt.

El seu advocat, Jordi Pina, que també porta els casos dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, ha explicat que el cas de Sànchez té un "aspecte diferenciat" i és que no formava part del Govern durant els fets de la tardor del 2017. Així, el recurs presentat fa èmfasi en el fet que Sànchez era llavors un "ciutadà anònim" més –encara que fos president de l'ANC–, per la qual cosa hi ha "un incentiu més elevat" per denunciar la vulneració dels drets. L'escrit presentat davant del tribunal denuncia que la sentència del Suprem només s'explica per "la voluntat de les autoritats espanyoles d'intimidar el moviment independentista català" i "ofegar la legítima expressió, pacífica i democràtica, dels seus anhels polítics".

El factor indults

Sobre el fet que el recurs es presenti un cop ja ha sigut indultat, Sànchez s'ha mostrat convençut que no influirà en el fons de la decisió del tribunal europeu, però ha admès que sí que podria "desaccelerar" el temps que trigarà a prendre una decisió. De fet, ha considerat que la mesura de gràcia que els va concedir el govern espanyol no va ser "gratuïta", sinó que es va prendre precisament per intentar guanyar temps davant la justícia europea. Tardi més o tardi menys a pronunciar-se, s'ha mostrat convençut que ho farà a favor seu. "Això va de democràcia i estem convençuts que el tribunal sentenciarà a favor a nostre", ha conclòs.

Quan van passar els fets, el 20 de setembre del 2017, Sànchez era president de l'ANC, un càrrec que deixaria poc després per fer el salt a la política amb JxCat. Aquest dilluns, a causa de la seva condició d'exlíder de l'Assemblea, ha presentat el recurs acompanyat de l'actual presidenta, Elisenda Paluzie, que també s'ha mostrat convençuda que la "demanda a Estrasburg es guanyarà". A més, ha exposat que la lluita antirepressiva té "moltes potes" i una d'elles és la judicial, i ha augurat que una eventual victòria al TEDH "reforçarà la causa política de l'autodeterminació".

stats