Política 27/08/2021

Sant Cugat i la Diputació de Barcelona: dos pactes sòlids dos anys després de desfermar la tempesta

5 min
Sant Cugat: un tripartit exprés per fer fora Junts

BarcelonaLes municipals del maig de 2019 van anar seguides d'un període de retrets molt durs entre JxCat i ERC a causa dels pactes postelectorals, en què sovint van deixar de banda la seva aliança al Govern per escollir altres socis als ens locals. Després de mitja legislatura, les coalicions més polèmiques s'han consolidat i governen amb bona salut.

Sant Cugat: un tripartit exprés per fer fora Junts

Tot i l’aliança independentista a la Generalitat, es podria fer un llistat dels governs municipals i supramunicipals que han transcendit la política de blocs. Però el cas de Sant Cugat va ser paradigmàtic: va despertar la indignació de JxCat i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que el dia de la presa de possessió de Mireia Ingla com a alcaldessa -el juny del 2019- la va escridassar titllant l’acord de govern d’ERC, el PSC i la CUP de “pacte de la vergonya”. Dos anys després d’acabar amb trenta-dos anys d’hegemonia convergent a la ciutat i amb una pandèmia pel mig, les crítiques de l’ANC es mantenen, però l’equip de govern es mostra sòlid i conforme amb els seus companys de viatge. Cap dels tres partits desfaria ara l’acord.

“Calia aquest canvi de govern”, assegura l’alcaldessa: “La política municipal no només és parlar d’independència”. Ingla explica que la mateixa nit electoral van iniciar les negociacions, que es van allargar durant tres setmanes: “Es va fer un acord de govern sense acordar les cadires”. “El govern funciona molt bé perquè el vam preparar molt bé”. Hi coincideix Núria Gibert (CUP), tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, que destaca que un cop han entrat a governar han vist que “el desori, la desorganització, el clientelisme” dins l’ajuntament feien necessari un canvi de govern. Malgrat admetre que va ser “dur” pactar amb el PSC “i també amb ERC”, valora el resultat positivament: “Ens hem entès en les coses importants”.

¿Com han portat aquests tres partits la qüestió identitària, que al consistori es va visibilitzar amb la pancarta en suport als presos polítics? Penjava de la façana fins que va ser retirada el juny del 2021 per ordre judicial. El tinent d’alcaldia de la Presidència, Pere Soler (PSC), assenyala que tots tres partits acceptaven que “en temes de deriva nacional” es respectaria la “singularitat” de cadascun. “Si la majoria determina que s’ha de posar una pancarta, doncs bé, ja vindrà la justícia si creu que no és adient”, explica, tot i recalcar que el PSC “defensa i proposa neutralitat”. Per la seva banda, Ingla assenyala que JxCat i ERC es “donen suport” al ple en les “iniciatives independentistes”.

Amb tot, des de l’ANC de Sant Cugat critiquen un “distanciament” amb ERC i la CUP i el coordinador de l’entitat al municipi, Artur Royo, fins i tot parla de “regressió” pel que fa a les polítiques independentistes al municipi, cosa que observa en el fet que encara “no s’hagin posat d’acord amb substituir la pancarta pels presos polítics” -que es va retirar al mes de juny, quan ja havien estat indultats-. Royo critica, a més, que el consistori no hagi “tirat endavant” encara una moció aprovada al febrer -que va presentar Junts a proposta de l’ANC- sobre “sobirania fiscal”, i adverteix que al setembre pressionaran perquè es faci efectiva. Des de JxCat, Carmela Fortuny critica a ERC que optés per “arraconar una força guanyadora independentista” del govern: “Ho vam intentar tot amb ERC”.

El model de ciutat

Més enllà de la picabaralla política, l’activista veïnal Mireia Gallego considera que ni el govern anterior “era bo ni el que hi ha ara és millor ni pitjor”, i critica una falta de “sensibilitat vers la problemàtica ciutadana” i un sistema de presa de decisions que té poc en compte els veïns. Com en el cas del Ragull Centre, un acord per construir un complex residencial amb habitatges de lloguer públic, que considera que s’ha portat “de manera molt opaca”. En canvi, el president de l’Associació de Comerciants del Barri del Monestir, Antoni Gual, aplaudeix la gestió del comerç en temps de pandèmia -una cartera en mans del PSC-. “Després de 32 anys hi havia unes inèrcies que s’allunyaven de les necessitats reals dels barris”, assenyala.

Núria Marín en una imatge d'arxiu

La pandèmia cohesiona l’equip de govern a la Diputació de Barcelona

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, considera que la coalició amb JxCat està funcionant “bé, millor del que podíem pensar a l’inici”. El motiu: “Possiblement el problema de la pandèmia ha provocat més cohesió”. ERC continua retraient al partit de Carles Puigdemont que lliurés la presidència de la tercera institució de Catalunya al PSC, però les tensions de l’equip de govern han sigut escasses. Junts va revalidar la seva aposta per Marín fins i tot quan va esclatar la investigació del cas del Consell Esportiu de l’Hospitalet, quan els republicans van plantejar l’opció de presentar una moció de censura. “Ens va tenir informats des del primer moment”, recalca Carmela Fortuny, vicepresidenta segona de l’organisme: “Respectem la presumpció d’innocència”.

Igual que Marín, Fortuny considera que “l’acord és sòlid, per la feina feta i per la projecció fins a final de mandat”. Ara, a més, no hi ha dues formacions sinó tres al govern de la Diputació. El trencament entre Junts i el PDECat no va provocar la sortida ni dels uns ni dels altres, que mantenen l’acord amb el PSC.

La presidenta de l’entitat destaca que, tot i “l’enrenou pel tema més nacional” generat a l’inici del mandat, en aquests primers dos anys la prioritat ha sigut gestionar la pandèmia, a l’espera de participar en el repartiment dels fons europeus. Destaca la “bona relació amb la Generalitat”, i espera mantenir una “segona part del mandat amb normalitat”.

Fortuny, que també és regidora de Junts a Sant Cugat -i ha sigut molt crítica amb el pacte de govern en aquest ajuntament-, puntualitza que la situació de la Diputació “no hi té res a veure”, ja que “els socialistes” van guanyar les eleccions a la Diputació -amb 16 diputats, igual que ERC, tot i que els socialistes van obtenir més vots-. A més, recorda que les negociacions per formar govern a la Diputació van estar farcides de vetos creuats. ERC tenia un acord amb els comuns i volia sumar-hi JxCat, però la formació d’Ada Colau no volia compartir govern amb el grup que a la Diputació encapçala Neus Munté. “Vam prendre la decisió de pactar amb el PSC per poder ser a les institucions”, explica Fortuny. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) també va carregar en el seu moment contra aquest acord.

Per al líder d’ERC a la Diputació, Dionís Guiteras, els motius de JxCat per no pactar amb ells no van ser aquests sinó la lluita per l’hegemonia de l’espai independentista: “Junts no volia que la presidència fos d’ERC”. De fet, Junts va exigir a ERC durant les negociacions per formar govern que revertís tots els pactes municipals amb el PSC, a la qual cosa els republicans es van negar. Després que esclatés el cas de presumpta corrupció del Consell Esportiu de l’Hospitalet, Guiteras va plantejar en un ple extraordinari la possibilitat de presentar una moció de censura contra Marín, però JxCat va tancar files amb la presidenta.

Col·locar el llaç groc

Guiteras admet, no obstant, que “de portes enfora sembla que el pacte és fort” i té “bona salut”, encara que assenyala diferències en matèria nacional: “Es va aprovar una moció per restablir el llaç groc a la diputació, i no s’ha complert mai”, lamenta. A més, critica que, al seu entendre, el govern no tingui prou en compte les diferències entre municipis: “No es té en compte la diversitat territorial”.

stats