Política 08/05/2022

La secretària general del Parlament, en qüestió

Els grups exigiran explicacions per la plaça del seu fill

2 min
Laura Borràs parlant amb Esther Andreu en un ple.

BarcelonaEsther Andreu no és cap nouvinguda al Parlament. Fa unes tres dècades que hi és tot i que mai havia format part del nucli decisori de l’alt funcionariat -dominat per l’omnipresent Imma Folchi fins al 2015- fins que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la va ascendir a secretària general. Si bé durant la legislatura anterior, amb Xavier Muro, aquest càrrec ja va estar en el punt de mira per la retirada de l’escó a l’aleshores president Quim Torra, en el cas d’Andreu les polèmiques s’han multiplicat des que va prendre possessió. La darrera, la setmana passada, ja que com va avançar l’agència Efe el seu fill ha guanyat una plaça d’uixer al Parlament i Andreu no va informar a la mesa que hi mantenia una relació de parentiu.

Diversos grups polítics demanaran explicacions a la presidenta del Parlament sobre aquesta qüestió. El fill d’Andreu ha quedat en quarta posició del centenar de persones que es van presentar, però la secretària general nega que hagi intervingut en el procés selectiu i afirma que se’n va inhibir des de l’inici. Aquesta circumstància sortirà demà en la reunió de la mesa del Parlament, que ja fa mesos que conviu amb una secretària general qüestionada.

La situació està enrarida: hi ha malestar a l’administració per la seva manera de gestionar la casa i, en l’àmbit polític, ha tingut enganxades amb membres de la mesa per comentaris considerats fora de lloc per un lletrat o la manera com ha compartit (o no) informació. Tanmateix, fins ara Andreu ha comptat amb la confiança de la majoria de la mesa (el secretari general el proposa la presidència del Parlament, però l’ha de ratificar l’òrgan rector de la cambra), de manera que qualsevol canvi hauria de passar per una proposta compartida entre ERC i Junts. En la darrera compareixença que la presidenta Borràs va fer davant la premsa per fer balanç del seu primer any de mandat, va assegurar que li mantenia la confiança.

El cas de transparència i Juvillà

Andreu ha estat al centre d’algunes polèmiques. Primer, per haver obstaculitzat la transparència en el cost de les llicències per edat, la qual cosa li va comportar un enfrontament directe amb l’exlletrat major Antoni Bayona, membre de l’òrgan de transparència del Parlament i partidari de lliurar les dades. Andreu li va obrir un expedient per assetjament psicològic -després d’una queixa d’una arxivera- que es va tancar la setmana passada sense cap sanció. Amb el tema de les llicències, Andreu també va tenir discrepàncies amb el lletrat major, Miquel Palomares, a qui li va retirar les competències de direcció dels serveis jurídics en un episodi de tensió sense precedents entre lletrats.

Però més enllà de l’administració parlamentària, Andreu ha estat en el punt de mira també per qüestions polítiques. Quan la Junta Electoral Central va ordenar retirar l’escó al diputat de la CUP Pau Juvillà, ho va executar per evitar la seva “imputació” i la de la resta de funcionaris malgrat que Borràs havia assegurat que mantindria l’acta de Juvillà fins que hi hagués una sentència ferma.

stats