La sedició 'tàcita' del major Trapero

L'agent dels atestats diu que el major va ser "assessor de l'1-O de manera no conscient"

El secretari dels atestats per a totes les causes judicials del Procés –el comandant de la Guàrdia Civil amb TIP N29100C, el superior del qual és el tinent coronel Daniel Baena– va declarar ahir en el judici oral que "algú dels Mossos assessorava el comitè estratègic [del referèndum de l'1-O]". "Considerem que l'assessorament de seguretat havia de venir de manera no conscient del major Josep Lluís Trapero, a qui situem de manera funcional en el comitè executiu descrit en el document EnfoCATs", va dir.

Aquest powerpoint va ser trobat el 20 de setembre del 2017 al registre del domicili de l'aleshores secretari general de Vicepresidència, Josep Maria Jové.

El comandant va explicar que Trapero havia estat una peça clau, però va repetir diverses vegades –primer davant del fiscal, Miguel Ángel Carballo, i després en resposta a l'advocada Olga Tubau, defensora de Trapero– que no havia desenvolupat aquesta activitat "de manera conscient".

Aquesta definició evoca el fet que el màxim responsable dels atestats, el tinent coronel Daniel Baena, participava en un compte de Twitter amb el nom de Tácito, des d'on fustigava l'independentisme. Així doncs, Trapero hauria incorregut en una sedició tàcita.

Quan la lletrada li va preguntar com podia assessorar Trapero el "comitè estratègic" independentista sense ser-ne conscient, el comandant va assenyalar: "Jo admirava molt el major Trapero. Jo també sóc com ell, un noi de barri, i el considerava un gran líder. No era de manera conscient. No crec que volgués ficar-nos ni que estigués d'acord amb aquest procés. No hem trobat cap declaració explícita al respecte".

Segons va explicar, el fet de situar Trapero al comitè executiu va ser una interpretació de caràcter "teòric", un exercici de situar en el document EnfoCATs cada un dels membres –que el document no esmenta– per les seves funcions.

El primer atestat sobre el document citat –23 de setembre del 2017– va entrar al jutjat central d'instrucció número 4 de l'Audiència Nacional el 4 d'octubre del 2017, un dia després que la magistrada Carmen Lamela cités Trapero com a imputat per delicte de sedició. En aquest atestat, segons va admetre el comandant, no es feia cap referència a la participació de Trapero. "En aquelles dates no existien indicis per sostenir aquesta afirmació", ha assenyalat.

La lletrada va apuntar que l'endemà, 5 d'octubre del 2017, en un altre informe, l'equip del comandant afirmava que Trapero formava part "indubtablement" del comitè estratègic.

Cap de les investigacions ha confirmat l'existència del fantasmal comitè estratègic que figura en la còpia del powerpoint EnfoCATs, el qual, d'altra banda, és orfe d'autor.

El testimoni del comandant-secretari dels atestats en el judici oral –que continuarà aquest dimecres, dia 5 de febrer– ha estat molt diferent del que va prestar en el judici del Procés, el 15 d'abril del 2019. Encara que allà va definir Trapero com una peça "imprescindible", mai va arribar a afirmar que hagués format part del presumpte comitè estratègic, ni se li va permetre fer les valoracions que va poder fer ahir.

El relat del comandant deixa entreveure que el testimoni pateix el que podria denominar-se com un biaix retrospectiu, és a dir, es pretén redimensionar i culpabilitzar Trapero bàsicament per haver informat els seus superiors jeràrquics a la conselleria d'Interior de les instruccions de la Fiscalia i de la jutge Mercedes Armas per impedir el referèndum.

Amb tot, tant el secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, com el coordinador del dispositiu, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, van participar en la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya, presidida pel president Puigdemont. La reunió es va celebrar el 28 de setembre del 2017 i també hi va participar Trapero. Aquell dia es va analitzar al detall la interlocutòria de la jutge Mercedes Armas del dia anterior, en què es donaven instruccions als cossos i forces de seguretat per impedir el referèndum.