El Govern crearà una borsa voluntària perquè els ciutadans col·laborin en el referèndum

Seran avalats per l'administració com a agents electorals per ser presents en els col·legis electorals. El president avança que a finals de juny el Govern presentarà "tots els detalls tècnics" de la consulta

L'endemà que la fiscalia ampliés la querella de les urnes contra la consellera Meritxell Borràs i el fins ara secretari general de Governació Francesc Esteve per l'anunci de la data i la pregunta, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha enviat un missatge de tranquil·litat al funcionariat i ha anunciat un dels detalls tècnics de l'organització del referèndum.

En resposta a una pregunta del president de Junts pel Sí, Jordi Turull, ha explicat que no necessàriament tots els funcionaris han de participar en l'organització del referèndum, ja que la mateixa llei electoral espanyola no ho preveu així, i fins i tot permet que el dia de la votació siguin representants designats per l'administració els que estiguin presents a les meses electorals. En aquest sentit, ha anunciat que el Govern crearà una borsa voluntària de treballadors públics perquè puguin col·laborar en el referèndum. Els ha anomenat "agents electorals", que s'implicarien en l'organització i la logística de la consulta. En aquesta borsa també s'hi podran apuntar ciutadans. L'ARA ja va avançar el passat mes de febrer que l'executiu pretenia fer servir aquestes designacions voluntàries per limitar el nombre de funcionaris que treballessin pel referèndum.

Fonts del Govern expliquen que aquest és un sistema que ja existeix en els processos electorals actuals i que habitualment això es gestiona des dels ajuntaments. 'De facto', a aquestes borses s'hi acaben presentant només funcionaris -l'administració paga un sou a aquests agents electorals-, però ara ja està obert a tota la ciutadania. En les eleccions del 27-S van treballar 4.500 persones designades per l'administració, una part directament per la Generalitat i una part pels ajuntaments. Fonts de la majoria sobiranista afirmen que aquest serà aproximadament el número de persones que treballaran també l'1-O.

En cas que hi hagi ajuntaments que es neguin a designar els seus representants (que en tot cas han de ser habilitats per la Generalitat), fonts de l'executiu subratllen que serà directament el Govern qui designi també els "agents electorals locals", funció que acostumen a desenvolupar els secretaris municipals. De fet, la Generalitat ja designa des de fa anys aquestes figures a Barcelona i Badalona, mitjançant un conveni bilateral amb els dos municipis.

El sorteig de les meses electorals també acostuma a ser una funció dels ajuntaments, però serà la Generalitat la que el faci en aquells municipis en què l'alcalde es negui a col·laborar. Es necessiten tres persones a cada mesa i se sortegen també sis suplents.

Tenint en compte que en unes eleccions hi ha entre 6.000 (eleccions europees) i 8.500 urnes, això significa que habitualment se sortegen entre 54.000 i 76.000 persones. El Govern ha encarregat 8.000 urnes i això significaria 72.000 persones. Fonts sobiranistes remarquen que n o se sancionarà a qui decideixi no ocupar el seu lloc a la mesa, malgrat que l'actual legislació espanyola preveu l'obertura d'un incident per la via penal. Si no es presenten els tres membres necessaris per a cada mesa, se seguirà el procediment que ja se segueix actualment amb la llei espanyola: la primera persona que vagi a votar ocuparà un dels llocs de la mesa.

En els casos en què els ajuntaments no col·laborin, també serà el Govern el que habiliti els punts de votació, com ja va fer el 9-N per exemple amb els instituts.

Les persones designades per l'administració s'ocupen, entre d'altres, de reportar incidències i de transmetre els resultats de les meses un cop acabat el recompte. El Govern encara està avaluant quina és la millor manera per transmetre les dades en el referèndum de l'1 d'octubre. Es pot fer via telemàtica, però també per telèfon.

Una altra de les qüestions rellevants és la sindicatura electoral. En un referèndum unilateral la junta electoral que arbitra les eleccions -depenent de l'Estat- no serà la màxima instància del procés electoral, sinó que la llei de transitorietat reservarà aquesta funció a la sindicatura electoral. Així l'administració electoral no dependrà dels òrgans de l'estat espanyol. De fet, la sindicatura, formada per una combinació de jutges i experts acadèmics, és l'única part que generava prou consens entre els grups parlamentaris per aconseguir les tres cinquenes parts necessàries per tirar endavant la llei electoral.

A finals de juny es presentaran els detalls del referèndum

Minuts abans de l'anunci del president, la CUP també li havia demanat que donés detalls sobre com s'estaven plantejant les garanties de la consulta. Ha sigut el diputat  Benet Salellas qui, a la primera pregunta, ja ha tret el tema. "Necessitem conèixer ja les garanties del referèndum per fer-ne partícip la societat. Quan coneixerem el calendari?", ha demanat a Puigdemont. El president del Govern ha coincidit amb el diputat cupaire i ha avançat que a finals de juny presentaran "tots els detalls tècnics i legals que avalen que el referèndum es farà amb totes les garanties". Segons Puigdemont, encara queden "serrells", però en unes setmanes la ciutadania coneixerà com s'organitzarà el referèndum. La data més probable segons fonts parlamentàries és el 30 de juny.

Aquesta mateixa setmana, el mateix Puigdemont avançava en una entrevista a RAC1 que la llei de transitorietat jurídica es donaria a conèixer "a finals de juny o principis de juliol", i això és precisament el que la Generalitat també vol fer amb els detalls del referèndum. Salellas li ha demanat que es facin públiques qüestions "tan rellevants" com "el cens, l'organització de les meses i la configuració de la comissió d'experts". El president del Govern ha remarcat que, fins divendres passat, no havien volgut explicar res perquè encara mantenien l'esperança de poder pactar la consulta amb l'Estat. Ara, un cop anunciada data i pregunta, ha arribat el moment d'anar fent públiques les garanties amb les quals la Generalitat està convençuda que afrontarà un referèndum vinculant.

Albiol: "Puigdemont és un covard"

Seguint amb el referèndum, el líder del PP, Xavier García Albiol, ha exigit al president que respongui si es faran servir les urnes que vol comprar el departament de Governació -compra per la qual hi ha una querella- per fer el referèndum. Puigdemont s’ha mostrat estranyat que el PP es preocupi pels detalls del referèndum i ha respost genèricament que és evident que en el referèndum hi haurà urnes . "És un covard", ha reblat Albiol en sentir la resposta del president, i ha afegit que tant ell com el vicepresident, Oriol Junqueras, s’han convertit en "piròmans" de la política. En aquest sentit, ha reiterat que la Moncloa no permetrà que es produeixi un "cop d'estat". 

"Cada cop estan més sols i més radicalitzats", ha dit Albiol fent referència a l’acte de diumenge a les fonts de Montjuïc, i ha criticat la participació de l’exentrenador del Barça Josep Guardiola. Puigdemont ha sortit en defensa del tècnic del Manchester i ha honorat la seva "valentia" per avenir-se a llegir el manifest d’un acte de " dignitat democràtica" i reclamar que la gent pugui votar. I ho va fer -ha remarcat el cap de l’executiu- sabent que li plourien crítiques de tot arreu. 

Iceta: "El Govern té por del TC"

Tampoc el PSC accepta el referèndum que proposa el Govern, i un cop més el seu líder, Miquel Iceta, ha demanat a Puigdemont que no situï fora de la llei les institucions catalanes. Iceta ha demanat al Govern que porti al Parlament la base legal que ha de donar cobertura al referèndum i els detalls tècnics, ja que, si no ho fa, ha dit Iceta, és perquè “té por” del Tribunal Constitucional. “¿No hem dit tantes vegades que el TC no compta? Està dient que no porten la llei al Parlament perquè els fan por els tribunals?”, s’ha preguntat Iceta.

Puigdemont ha demanat als socialistes que diguin, amb sinceritat, per què volen que es registri ara el paquet legislatiu al Parlament i els ha acusat de voler impugnar-lo als tribunals. “El seu propòsit no és debatre sinó portar-lo al Tribunal Constitucional”, ha reblat el president.

Les Garanties internacionals de CSQP

Fa algunes setmanes la Comissió de Venècia va cobrar protagonisme en el Procés a partir d'una proposta de CSQP perquè el Govern demanés el seu aval al referèndum unilateral. La resposta de la Comissió va ser inhibir-se del cas català si no hi ha acord amb l'Estat, però Puigdemont ha respost aquest dimecres al president de la confluència d'esquerres, Lluís Rabell, que el referèndum català s'adaptarà "als estàndards de la immensa majoria de referèndums dels països més democràtics". Puigdemont ha estès la mà als comuns per abordar junts les garanties de la consulta que es convocarà per a l'1 d'octubre.

Rabell ha recordat a Puigdemont que la Comissió de Venècia no avala referèndums unilaterals i l'ha instat a treballar per un canvi de govern a Espanya, que ahir va tenir, segons ell, una jornada important amb la presentació de la moció de censura a Mariano Rajoy.

Arrimadas i les pagues extra dels funcionaris

"Em pot dir quin dia retornaran als funcionaris les pagues extres de 2012, 2013 i 2014?". La cap de l'oposició, Inés Arrimadas, ha fet servir aquesta pregunta per acusar el Govern de treballar per al referèndum i posar-hi dates, i, en canvi, no fan res perquè els funcionaris recuperin els drets econòmics perduts. Puigdemont li ha respost que estan en negociacions amb la mesa de la funció pública i que el Govern està fent "molts esforços" per poder complir amb aquest compromís. "Quan el traiem de la independència no en té vostè ni idea", li ha contestat Arrimadas.