ELECCIONS 28-A

La setmana de la trencadissa

El sobiranisme va intentar recuperar la interlocució, però Pedro Sánchez ja havia optat per les eleccions
NÚRIA ORRIOLS / DANI SÁNCHEZ UGART / ERNESTO EKAIZER / MARC TORO

Després del “Sort” no hi va haver més missatges. Des del trencament de les negociacions entre la Generalitat i la Moncloa el divendres 8 de febrer, Carmen Calvo no ha tornat a escriure al grup de WhatsApp que comparteix amb Elsa Artadi i Pere Aragonès. Una setmana després, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat eleccions anticipades el 28 d’abril i posa punt final a una legislatura que va començar amb un govern del PP avalat per Cs i que ha acabat amb el fracàs de l’aliança entre els socialistes, Podem i els independentistes just començar el judici de l’1 d’Octubre. Però això és només el final de la història. Anem a l’inici.

En aquests set dies, del 8 al 15 de febrer, l’equip de Pedro Sánchez ha passat de témer una gran manifestació de la dreta a trobar-se fort per anar a les urnes; i l’independentisme, de veure encaminades les negociacions amb la Moncloa per plantejar-se tramitar els pressupostos a bloquejar-los i arriscar-se a nous comicis. Què ha passat, doncs, en l’última setmana a la política espanyola? Quin ha sigut el detonant de la nova convocatòria electoral i de la fi del diàleg amb Catalunya?

Dijous tot canvia

Tot canvia el dijous 7 de febrer. Ple del Parlament, hemicicle. Elsa Artadi i Pere Aragonès estan asseguts a la bancada del Govern quan comencen a rebre missatges de Carmen Calvo. “Hem de parlar” i “Hem de tancar-ho ja” són algunes de les frases que envia la vicepresidenta espanyola per apressar els seus interlocutors a tancar un acord per tramitar els comptes. El termini per presentar esmenes a la totalitat s’acaba divendres, tot i que fins al dia de la votació hi ha temps per negociar. Però Calvo no se’n vol anar de cap de setmana, amb la manifestació de la dreta convocada, sense tenir un acord. Al Govern els sorprèn l’actitud. El dia abans havien mantingut una reunió de gairebé dues hores per videoconferència i no havia anat malament: quan surten, envien un comunicat afirmant que s’ha avançat. Les parts s’havien posat deures: el govern espanyol havia de proposar noms per a la figura del relator i la part catalana havia d’esbossar les funcions de les dues taules de diàleg, una de partits catalans i espanyols i l’altra una nova entitat dins la Comissió Bilateral Generalitat-Estat.

Les maneres de treballar, però, són diferents. En cada reunió ha sigut difícil recuperar el fil de l’anterior sense entortolligar-se en trams ja superats. Dijous sembla, segons fonts del Govern, que per a Calvo no hagi existit dimecres. La vicepresidenta espanyola els fa arribar un document que té poc a veure, segons les mateixes fonts, amb el que havien dit per videoconferència. Ella demana una resposta immediata i l’independentisme vol temps. Aragonès li recorda que ho ha de consultar amb Oriol Junqueras, empresonat a Soto del Real. I Artadi amb l’exili i el president, Quim Torra, amb qui té prevista una reunió dijous a la tarda en la qual també hi seran el PDECat i JxCat.

La proposta de Calvo, que no diu de manera explícita que es parlarà de l’autodeterminació ni concreta la figura del relator, precipita l’esmena a la totalitat del PDECat -ERC ja l’ha presentat el dimarts 5 de febrer- , tot i que el partit manté encara la mà estesa. És el dijous 7 de febrer a la tarda.

Vist l’intercanvi amb Artadi i Aragonès, a la Moncloa ja assumeixen l’ultimàtum que verbalitzarà la mateixa Calvo divendres a la roda de premsa després del consell de ministres. Fins llavors, ha seguit l’intercanvi de missatges. La vicepresidenta envia l’última proposta del PSOE al Govern a les 13.34 h. És això o res. Taula de partits i la figura d’una persona que “ajudi a crear les condicions idònies per al diàleg”. Sense concretar el relator, ni pla de treball -s’emplaçaven a tenir-lo a finals de febrer- ni tampoc autodeterminació. No és suficient. El Govern torna a demanar temps. Ja és tard. La vicepresidenta posa fi a la interlocució amb un “Sort i el PSOE ja té la mirada posada en la manifestació de Colón.

Les pressions dins el PSOE també són claus per explicar les decisions de Pedro Sánchez. L’anunci del líder del PSC, Miquel Iceta, sobre la negociació de la figura d’un relator amb el Govern i les declaracions de Calvo defensant-la desfermen una tempesta política dins el partit. Els barons s’hi mostren contraris, també exministres com Alfonso Guerra i l’expresident Felipe González. El missatge intern, doncs, és clar: Sánchez no pot anar més lluny amb Catalunya. També l’hi envia la triple dreta des del centre de Madrid, malgrat que la mobilització acaba sent menys concorreguda del que s’esperava. L’escenari per a Sánchez no és tan dolent: amb la punxada de la manifestació, aconsegueix situar-se al centre, d’on s’allunya Cs per haver-se unit en un sol bloc amb el PP i Vox.

La situació s’aborda dilluns en una reunió a la Moncloa en la qual ja es parla d’eleccions. El cap de gabinet de Pedro Sánchez, Iván Redondo, que és la seva mà dreta des que va decidir batallar per guanyar les primàries a la secretaria general del PSOE, filtra una data: 14 d’abril, el 88è aniversari de la proclamació de la República Espanyola del 1931. La decisió de convocar eleccions està presa, però la data balla.

Dimarts, 12 de febrer, comença el judici de l’1 d’Octubre. El president, Quim Torra, assisteix a la primera sessió. A Madrid també hi ha Aragonès, interlocutor habitual de Calvo, tot i que no pot entrar a la sala del Tribunal Suprem perquè és testimoni a la causa. El vicepresident es queda a la plaça Villa de París, a les portes del tribunal, i després es trasllada a la Delegació de la Generalitat a Madrid per fer una entrevista amb un mitjà italià. Aragonès rep diversos missatges que l’avisen: hi ha rumors que s’ha reunit amb la vicepresidenta. Cert? Al seu equip ho desmenteixen rotundament. No hi ha contactes amb el govern espanyol des de divendres. “Dimarts hi va haver molt soroll i res més”, resumeix un membre de l’executiu implicat en les negociacions, constatant que els socialistes ja havien decidit estripar les cartes. Els contactes existeixen a un altre nivell. Artadi i Pablo Iglesias parlen. També amb Aragonès. Fins i tot el líder de Podem s’intercanvia missatges amb Carles Puigdemont. La portaveu del Govern manté fil directe amb Carles Campuzano, diputat del PDECat, i amb el president del partit, David Bonvehí.

I és que són Iglesias -sense estar avalat per Sánchez- i Campuzano els que intenten reconduir la negociació posant sobre la taula una nova proposta: una taula de partits estatals i catalans, amb el nom d’un relator, sense referir-se al dret a l’autodeterminació. Podem proposa que sigui el PNB qui faci aquest paper de mediador. No és viable. El govern espanyol ja no vol parlar -es conversa amb el grup parlamentari, del PSOE- i no satisfà Torra i Puigdemont, que mantenen les condicions: autodeterminació i relator. El diputat del PDECat Jordi Xuclà ho intenta amb el ministre José Luis Ábalos en privat als passadissos del Congrés per implorar -segons fonts de la Moncloa- una oferta. La resposta va ser no.

El president, pendent del judici dins el Tribunal Suprem, envia el seu cap de gabinet, Joan Ramon Casals, al Congrés per assegurar que s’aguanta el veto als comptes. Som dimecres. Al migdia hi ha la votació i la legislatura queda tocada de mort. Sánchez anunciarà divendres eleccions per al 28 d’abril. A Redondo l’ha guanyat Calvo. L’andalusa, conscient que el PSOE necessita la mobilització de la seva comunitat per optar a la Moncloa, aconsella al president el 28-A. El dia 14 és Diumenge de Rams, quan les confraries i germandats s’aboquen a les processons. Un dia que els andalusos, segons Calvo, no estan per votar.

El que vindrà

El gran absent en tot plegat és Miquel Iceta. Ell, que va obrir la veda anunciant que els dos executius negociaven la figura del relator, es manté al marge de les converses. Una actitud que contrasta amb la interlocució que va assumir amb Madrid als voltants del 27 d’octubre del 2017, per evitar la DUI.Al PSC interpreten que els independentistes no volien arribar a un acord amb el govern espanyol just a l’inici del judici. Al Govern, en canvi, parlen d’un resultat “agredolç”: “La nostra voluntat de diàleg era real, ho hem donat tot”.

I ara què? Un polític amb experiència a Madrid dibuixa els escenaris després de les eleccions: o tripartit de la dreta amb el PP, Cs i Vox o una aliança entre els socialistes i el partit d’Albert Rivera. Una opció, afegeix, que veu amb bons ulls part de l’establishment i la vella guàrdia del PSOE encarnada per González. ¿I reeditar el pacte dels socialistes i Podem amb els independentistes? JxCat i ERC, després de vetar els pressupostos i fer caure el govern, no posaran un preu més baix al dels comptes a l’hora de negociar el suport a un nou executiu. “Espanya és ingovernable mentre no resolgui el conflicte polític amb Catalunya”, deia Artadi divendres. Carmen Calvo encara no ha sortit del grup.