Política 08/04/2021

El Síndic demana investigar la presència de l’extrema dreta en els cossos de seguretat

Emplaça l'estat espanyol, la Generalitat, comunitats autònomes i ajuntaments a realitzar un estudi a fons per identificar ultres a la policia

3 min
La ministra de Defensa, Margarita Robles, posant una condecoració a un militar per l'Operació Balmis.

BarcelonaEl Síndic de Greuges demana situar la presència de l'extrema dreta als cossos de seguretat en el punt de mira. Per això, s'ha adreçat a la Moncloa, governs autonòmics i ajuntaments perquè analitzin "a fons" si hi ha casos d'agents amb ideologia ultra per així poder-los apartar. Segons el Síndic, els últims anys han sortit a la llum "comportaments i actituds perillosos" en aquest sentit i no n'hi ha prou que les institucions actuïn solament basant-se en els "casos aïllats", sinó que, a parer seu, cal fer una anàlisi en profunditat. Entre els organismes a qui ha traslladat la recomanació hi ha el departament d'Interior, que té la potestat sobre els Mossos d'Esquadra, i l'Ajuntament de Barcelona, que gestiona la Guàrdia Urbana, i en els dos casos el Síndic informa que la rebuda ha sigut positiva i s'han compromès ha iniciar aquest estudi.

La necessitat d'abordar la presència de l'extrema dreta als cossos policials i a l'exèrcit ve donada, segons el Síndic, per un seguit de notícies que han aparegut els últims anys. Esmenta el vídeo difós l'any passat en què es veuen diferents soldats, alguns d'uniforme i d'altres de civil, cantant i ballant dins d'una carpa militar i fent salutacions nazis mentre sona una de les cançons d'Estirpe Imperial, una de les bandes neonazis espanyoles més populars.

També destaca que l'any 2018 un total de 181 militars retirats van subscriure una declaració que defensa la figura del dictador Francisco Franco, a qui defineixen com a "militar exemplar per a tots els soldats" mentre denuncien que està sent "vilipendiat fins a extrems inconcebibles". Al mateix temps, el Síndic també posa d'exemple l'existència d'un xat de militars en actiu integrat per membres de la IX promoció d'artilleria que defensava el grup dels "26 milions d'afusellats" perquè era "el sentiment de molts", segons va alertar Público. També s'hi suma el cas recent de càrrecs en actiu de l'exèrcit de l'aire, la marina i l'exèrcit de terra que formaven part del grup neonazi murcià Lo Nuestro, una informació que va avançar el mateix mitjà digital. Davant d'aquestes polèmiques, la versió oficial del departament de Defensa liderat per Margarita Robles és que es tracta únicament d'opinions personals de militars retirats.

Les evidències que el Síndic posa de manifest també s'aturen a Catalunya, ja que recorda que "es podrien atribuir a prejudicis ideològics vinculats a l’extrema dreta" els crits d'“A por ellos” de l’octubre del 2017, atestats que van avaluar el paper dels Mossos d’Esquadra per la seva actuació el mateix any, o el discurs del director general de la Guàrdia Civil a la caserna de Sant Andreu de la Barca l’octubre del 2019, que va dir: “Ho tornarem a fer”, en referència a l'actuació policial de l'1-O. Segons el Síndic, tots aquests fets podrien incomplir el reglament dels diferents cossos policials, ja que tots diuen que els agents han de mantenir "la neutralitat política".

L'exemple alemany

Per dur a terme aquest estudi a fons que identifiqui casos d'extrema dreta en les forces de seguretat, el Síndic s'emmiralla en un informe elaborat a Alemanya l’any passat, que va detectar més de 1.400 casos en què militars i policies apareixen com a sospitosos de cometre accions extremistes. Aquell estudi va ser elaborat per l’Agència Nacional d’Intel·ligència alemanya, però Ribó no emplaça el CNI a dur a terme aquesta funció, sinó que s'ha adreçat als ministeris d'Interior i Defensa, la Generalitat i els ajuntaments perquè "investiguessin a fons les actuacions incorrectes en el marc d’una visió global". Segons el Síndic, tant el Govern com el consistori de Barcelona s'han compromès a fer-ho i analitzar així la presència de l'extrema dreta als Mossos i la Guàrdia Urbana. A part d'això, Ribó també ha enviat aquesta proposta als seus homòlegs estatals –el Defensor del Poble– i a les comunitats autònomes amb policia pròpia –el País Basc i Navarra.

stats