Política 18/03/2022

Síria: el teatre on es va assajar la guerra d’Ucraïna

El conflicte sirià va servir a Rússia de camp d'entrenament

4 min
Soldats de les tropes d'al-Assad vigilen un punt de control a la ciutat d'Alep, en una imatge d'arxiu

Beirut“No sé com encara el món pensa que es pot aturar Putin”, exclama per telèfon Mustafà Abdul·lah Hassan, un activista sirià d’Azaz (a la província d’Alep). Pare de set fills, va perdre dos dels seus germans en bombardejos russos a Alep, i quatre més van quedar amb fortes seqüeles de per vida pels atacs aeris. “Rússia és font de tristesa i crims per a nosaltres”, puntualitza a l'ARA. I lamenta que ara Ucraïna sigui “la víctima dels crims de guerra de Putin, per no haver-li aturat els peus a Síria”.

De fet, com explica en una entrevista Sasha Ghosh Siminof, fundador de la plataforma People Demand Change, la guerra a Ucraïna i el conflicte a Síria estan interconnectats. “La intervenció russa a Síria des del 2015 ha facilitat el camí a Putin per envair Ucraïna”. Amb això, l’analista vol dir que el conflicte sirià ha proporcionat a Rússia “un camp d’entrenament per experimentar diferents tipus de guerra”, és a dir, per provar armament nou, la desinformació com a arma de guerra i l’ús de mercenaris contra la població civil, “amb conseqüències mínimes de qualsevol tipus per part de la comunitat internacional”.

En paraules de Ghosh, “els russos han après molt en aquest temps a Síria en termes de confrontar i combatre la guerra irregular i fer servir el poder polític i militar per sotmetre i cooptar les poblacions civils i els aparells de l’estat": "Tota aquesta experiència és útil ara a Rússia en el seu intent d’ocupar Ucraïna”.

Cooperació de Síria

Síria significa per a Rússia molt més que un camp de maniobres militars. La fidelitat del president Baixar al-Assad ha permès a Putin establir les seves bases militars aèries i navals al port de Tartús, per controlar la sortida al Mediterrani en una eventual guerra. De fet, una setmana abans de la invasió d'Ucraïna “Moscou estava ansiós per assegurar el suport del seu aliat sirià”, va afirmar Danny Makki en un article publicat a l’Institut de l’Orient Mitjà.

El 15 de febrer, justament, el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, va visitar Damasc per reunir-se amb el president Al-Assad i parlar sobre la cooperació tècnica i militar com a part de la lluita conjunta contra el terrorisme. També va inspeccionar la base aèria de Hemeimem, així com el port de Tartús, i va supervisar exercicis militars. Al mateix temps, Moscou va desplegar bombarders de llarg abast amb capacitat nuclear i avions de combat amb míssils hipersònics a les seves bases sirianes, cosa que “permetria a Rússia dissuadir de manera més efectiva una eventual participació d’Occident a Ucraïna o fins i tot portar a terme atacs des de sòl sirià en cas d’una escalada”, assenyalava Makki.

Síria també és planter de mercenaris disposats a lluitar braç a braç amb els soldats russos. Ara que les tropes russes han patit milers de baixes (més de 7.000, segons la intel·ligència dels EUA), cada cop és més a prop l’opció que el Kremlin enviï mercenaris sirians de baix cost a Ucraïna.

A la guerra civil siriana, Rússia va entrenar unitats auxiliars i milícies, com la Brigada al-Quds i Suqur al-Sahara, que van lluitar juntament amb les forces del règim. Si fos necessari, Rússia podria reclutar ràpidament membres d’aquests grups atesa la miserable situació econòmica en què viuen els sirians.

Més pressió sobre els civils sirians

No es pot oblidar que Síria és un país devastat per onze anys de conflicte armat, i les conseqüències de la invasió de Rússia a Ucraïna castigaran encara més durament els civils sirians. Els combats a Ucraïna han tallat fins a un 30% les exportacions mundials de blat, cosa que suposa un risc greu per a la població famolenca siriana, que arrossega una gran crisi econòmica i energètica els últims anys. Segons les Nacions Unides, la producció de blat a Síria es va reduir més del 60% el 2021. A causa d'aquest factor i alguns més, 12,4 milions de sirians (gairebé el 60% de la població) estan actualment en situació d’“inseguretat alimentària”. A mesura que augmenten les sancions contra Moscou, creix la por que Rússia faci ús del dret de veto al Consell de Seguretat de les Nacions Unides com a mesura punitiva i acabi tallant les vies d’entrada de l’ajuda humanitària a Síria, com adverteix el diari online Al Monitor.

El Consell de Seguretat té fins al juliol per renovar l’acord d’assistència humanitària transfronterera que proporciona aliments, medicines i altres béns bàsics a milions de civils sirians desesperats cada mes. En la resolució de l’ONU aprovada el 2014 es van establir quatre punts d’entrada de l’ajuda des dels països veïns per evitar que es canalitzés des de Damasc i no pogués arribar a les zones rebels sota setge del règim.

Moscou, principal patrocinador militar del govern sirià, mai ha vist amb bons ulls aquest mecanisme d’ajuda perquè considera que soscava la sobirania nacional i en repetides ocasions ha amenaçat amb vetar-lo al Consell de Seguretat. Avui, dels quatre punts establerts d’entrada d’assistència humanitària, només queda el del pas fronterer amb Turquia de Bab el-Hawa. El mandat de la missió humanitària de l’ONU es va prorrogar un any més gràcies a un acord dels Estats Units i Rússia el juliol del 2021, i expirarà el juliol vinent si el Consell de Seguretat no en vota la renovació, cosa que sembla poc probable per la confrontació amb Rússia.

stats