Política 21/01/2021

Solé, el primer alcalde condemnat per l'1-O de la desena que encara tenen una causa oberta

La Fiscalia recorre el cas de l'alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, la primera absolta

Mireia Esteve
2 min
Més de 500 alcaldes de Catalunya van donar suport al referèndum de l'1-O en un acte l'1 de juliol a la UB

BarcelonaBernat Solé va ser el segon alcalde a ser jutjat per la seva implicació amb l'1-O i el primer que ha estat condemnat per desobediència. De la setantena de causes que es van obrir arran de les querelles que va presentar la Fiscalia contra centenars d'alcaldes independentistes per la seva presumpta col·laboració amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, l'exalcalde d'Agramunt i actual conseller d'Acció Exterior és el primer que ha estat condemnat per un tribunal. En aquest cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on va ser jutjat per la seva condició d'aforat.

La sentència contrasta amb la decisió que va prendre el jutjat número 1 de Figueres fa poc més d'un mes, quan va decidir absoldre l'alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan. El magistrat no va veure aleshores provat que Mindan donés ordres per col·laborar amb la celebració del referèndum, ni tampoc que facilités l'obertura de locals municipals per fer-los servir com a centres de votació. Mindan es va convertir, així, en la primera alcaldessa absolta per l'1-O. Ara bé, hores després que el TSJC fes pública la condemna contra Solé, la Fiscalia ha recorregut l'absolució de Mindan a l'Audiència de Girona. Segons han informat fonts del ministeri públic a l'agència Efe, la Fiscalia ha interposat un recurs d'apel·lació contra la sentència.

A hores d'ara, encara queden almenys set alcaldes pendents de judici. Es tracta de Miquel Serra, d'Alcarràs; Marta Felip, de Figueres; Salvi Güell, de Castelló d'Empúries; Paco Gas, de Roquetes; Josep Caparrós, de Sant Carles de la Ràpita; Joan Carles Casals, de Molins de Rei, i Miquel Solà, de Collbató. Segons dades de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), de les 71 causes que es van acabar obrint, la gran majoria s'han anat arxivant.

El gener del 2019, per exemple, va quedar arxivada la causa al TSJC contra l'expresidenta d'aquesta entitat i exalcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras. També va quedar en no res el cas de l'exconseller d'Interior i exalcalde de Premià de Mar, Miquel Buch. Malgrat que el TSJC va decidir reobrir la investigació atenent a les proves aportades per la Fiscalia, en què recordava que Buch havia firmat un decret el 7 de setembre del 2017 en què mostrava el seu suport al referèndum i que havia ofert locals que per fer-hi les votacions, el tribunal va tornar a arxivar la causa l'octubre del 2019.

Tot plegat arrenca de les querelles que va anunciar l'ex fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, poques setmanes abans de l'1-O contra els 712 alcaldes que estaven integrats a l'AMI i que van oferir-se a col·laborar amb el referèndum. Més de tres anys després, només hi ha set causes que continuïn obertes i, de moment, un alcalde condemnat i una alcaldessa absolta.

stats