Un sudoku per fer un sistema més solidari i que alhora millora els números de Catalunya
BarcelonaCom més s'aprofundeix en les dades del nou sistema de finançament posat sobre la taula pel govern espanyol més es veu la quantitat de variables que s'hi han hagut d'incorporar. L'objectiu d'ERC era poder dir que Catalunya en sortia beneficiada de forma considerable, i el de la vicepresidenta María Jesús Montero que es pogués vendre com un model més solidari que l'anterior, ja que aquesta és la bandera dels socialistes meridionals com ella. Vistos els números, sembla que el sudoku aparentment irresoluble s'ha resolt amb èxit. Sens dubte el nou sistema beneficia Catalunya molt més que l'anterior, i alhora es pot dir que és més equitatiu, és a dir, que garanteix de forma més efectiva la igualtat dels espanyols en l'accés a serveis públics com la salut i l'educació.
Aquí es tracta de trobar una fórmula perquè un habitant d'un barri com la Mina de Sant Adrià tingui a l'abast els mateixos recursos que un del barri de Las Trescientas de Càceres, cosa que ara mateix no passa. Amb les dades de la liquidació del 2022, Extremadura disposava de 4.018 euros per habitant i Catalunya de 3.264 per pagar exactament els mateixos serveis. Per tant, el que genera el model actual realment no és igualtat sinó desigualtat. I en concret es castiga la població pobra de territoris que sobre el paper són rics, com ara Catalunya. Per tant, el nou sistema és més solidari, perquè se centra més en les persones reals i no tant en els territoris. I com va dir en el seu dia l'expresident José Montilla, a Catalunya hi ha més pobres que habitants té Extremadura.
El nou sistema és més equitatiu perquè tendeix a l'ordinalitat. Si es mira el quadre ningú perd més de dues posicions. No com ara, que Madrid en perd 10 i Catalunya i les Balears 7 en recursos per càpita. Per tant, si no es pot garantir l'ordinalitat per a tothom per llei a causa de la distorsió que causen Madrid (per l'efecte capital) o Cantàbria (pel seu sobrefinançament), una idea seria posar aquest topall de dues posicions. L'altre efecte que el fa més solidari és que redueix la distància entre la comunitat més beneficiada i la menys. En el sistema actual hi ha gairebé 1.200 euros de diferència per habitant entre la primera, Cantàbria, i l'última, el País Valencià. Ara aquesta xifra es reduirà més de la meitat, fins a quedar situada al voltant dels 500-600 euros. En termes relatius, el 2027 Cantàbria se situaria amb un índex 127,8 (calculant que la mitjana és 100), cosa que suposaria superar en 33,12 l'última, que seria Múrcia (94,68). Ara aquesta diferència es redueix a 12 punts (excloent l'especificitat canària). Més igualtat equival a més solidaritat. I més desigualtat equival a espoli per a uns i privilegi per a uns altres.
En resum, en aquest sistema Catalunya queda relativament ben posicionada en totes les variables que es mirin, però no és la comunitat més beneficiada, que és el País Valencià, governat pel PP. I això complint el principi que els territoris amb menys capacitat fiscal tenen els recursos necessaris per atendre els seus ciutadans. Però no més dels que tenien, per exemple, els territoris del Mediterrani, que és el que passa ara.
