La setmana de...
Política 29/02/2020

Les (multitudinàries) reunions que necessiten concrecions

Aleix Moldes
4 min
Les (multitudinàries) reunions  que necessiten concrecions

La multitudinària taula de diàleg (16 persones van participar en la primera reunió) no genera gaires expectatives -almenys a curt i mitjà termini- ni al PSOE i Unides Podem en la part espanyola, ni a JxCat i ERC en la catalana. I tanmateix és, ara per ara, l’únic espai que permet diferenciar clarament l’etapa actual de l’anterior, caracteritzada per l’enfrontament i la repressió, encara visibles avui en dia.

És el primer marc de negociació estable entre Catalunya i l’Estat -obviant les infructuoses Comissions Bilaterals- i tant a Madrid com a Barcelona els protagonistes estan sabent capejar el temporal que amenaça amb caure’ls a sobre. La triple dreta d’una banda i l’unilateralisme de l’altra no han aconseguit dinamitar la taula, però la gota malaia seguirà insistint-hi, especialment si no en surt cap concreció quan ja no siguin una, sinó dues o tres, les reunions entre ministres, consellers i dirigents d’ERC i JxCat. De moment, l’únic acord passa per seguir reunint-se i, tot i que uns i altres són conscients que aviat no n’hi haurà prou, la proximitat de les eleccions dificulta anar més enllà.

Els pressupostos de l’Estat van superar l’endemà de la reunió entre governs el primer examen, gràcies a l’abstenció d’ERC. I aquí sí que tant republicans com socialistes tenen camp per córrer en la seva aliança estratègica acabada d’estrenar. Malgrat que formalment la taula de diàleg està deslligada de la negociació dels comptes, ni el PSOE ni ERC s’amagaven a l’hora de vincular les dues qüestions. Esquerra amenaça amb votar contra els pressupostos si la taula no va bé, i la Moncloa amb acabar amb la taula si els pressupostos no acaben bé. L’interès en evolucionar en els dos àmbits és, doncs, recíproc encara que assumeixin que, si no s’allarguen, abans de les eleccions catalanes no hi podrà haver ni concrecions a la taula ni votació dels comptes al Congrés. I com que depenen de JxCat per a la data dels comicis i, més en concret, del president Quim Torra, tot és ara per ara incert.

Des de JxCat encara han de decidir per quina estratègia optaran en els pròxims mesos. Han dit no al sostre de despesa i s’han desmarcat aquesta setmana d’ERC al Congrés, però mai s’aixecaran de la taula de diàleg, tal com va garantir Torra dimecres des de la Moncloa. Si ni Esquerra ni el PSOE tenen tampoc incentius per fer-ho, això significa que les reunions seguiran. En el cas de JxCat l’aposta pel diàleg conviu a l’ombra de la via Puigdemont, encara no del tot definida, però que en una exhibició de força de la qual ara per ara només ell és capaç dins l’independentisme, ahir a Perpinyà va tornar a santificar la confrontació. Almenys pel que fa al to i a les paraules triades: va obviar el diàleg i va fer una crida als catalans a “preparar-se” per a “la lluita definitiva”. 200.000 persones el van acompanyar al crit de “president” i 5,5 milions hauran de triar aviat qui prefereixen que ho sigui a partir d’ara.

Benet Maymí va ser diputat per CiU, assignat habitualment a la comissió d’empresa. Ara el seu dia a dia passa per fer de lobista de Foment del Treball, però dimarts va tornar a la cambra catalana. Hi compareixien els presidents de La Caixa i del Banc Sabadell, i va estar molt interessat en parlar-hi el primer. Després les hores de compareixença se li van fer llargues i fins i tot se’l va veure tancar els ulls.

“Selecciona tots els candidats que tinguin el marc taronja”. El sector oficialista de Cs ha envoltat amb un requadre taronja els compromissaris afins a Inés Arrimadas en les llistes que els afiliats han de votar aquest cap de setmana. Això ha generat rebuig intern, especialment en el bàndol dels crítics, que també hi han col·locat un hashtag específic -tot i que més discret- que identifica els seus partidaris.

El detall

En finalitzar la taula de diàleg a la Moncloa, la delegació catalana va limitar a tres les preguntes dels periodistes al president Torra. L’excusa, que havia de marxar a Lisboa a inaugurar l’endemà la delegació de la Generalitat. Quan semblava que el govern espanyol faria el mateix, el secretari d’estat de Comunicació, Miguel Ángel Oliver, va donar més marge. Va al·legar que ells no anaven tan “justos” com Torra.

stats