Política 15/09/2015

El TC assumeix el rol de mur contra el procés sobiranista

L’alt tribunal suspèn la reforma de la llei de l’Agència Tributària catalana i dificulta l’edificació d’una estructura d’estat clau

Roger Tugas
4 min
El TC assumeix el  rol de mur contra  el procés sobiranista

BarcelonaPreguntat per una possible declaració unilateral d’independència, Mariano Rajoy va respondre a l’abril d’una manera tan clara com simple: “Això no pot ser i anirà al Tribunal Constitucional (TC)”. ¿Aspira el president espanyol a frenar el procés senzillament apel·lant al tribunal que vetlla pel compliment de la legislació de la qual Catalunya pretén desconnectar? No serà l’única via, però Rajoy vol disfressar d’estricte compliment de la legalitat la resposta a un conflicte polític com el plantejat per la Generalitat.

I l’alt tribunal sembla que assumeix bé l’encàrrec del govern espanyol i ahir, el primer dia laborable després de la massiva mobilització de la Diada, va respondre a la Via Lliure acceptant el recurs de l’executiu central contra la reforma de la llei de l’Agència Tributària catalana aprovada al juny. I, amb aquest gest, la deixa automàticament suspesa un mínim de cinc mesos. No és una acció menor, ja que impedeix que el Govern recluti personal de la Hisenda estatal per reforçar els cossos superiors de l’agència pròpia, l’estructura d’estat pendent més rellevant.

La llei no supera el sostre competencial, però l’Estat la va recórrer perquè “exclou el dret d’accedir en condicions d’igualtat [a tots els funcionaris]”, ja que estipula que poden optar al cos tècnic de gestors tributaris de la Generalitat, entre d’altres, els empleats de l’agència tributària estatal amb destinació definitiva a Catalunya. El fet, però, és que la mesura està ara suspesa i el rellotge corre, sobretot tenint en compte que el full de ruta de Junts pel Sí preveu enllestir les estructures d’estat per proclamar la independència com a molt 18 mesos després del 27-S -si hi ha majoria-. A més, el TC va suspendre també la taxa audiovisual de les operadores d’internet [vegeu la pàgina 37].

Una col·lecció de sentències

No és el primer revés del Constitucional que rep el Govern en el marc del procés. “A partir de la resposta de l’Estat anirem trobant les solucions per als esculls que es vagin produint”, va asseverar Artur Mas el març del 2014, interpel·lat sobre la sentència de la declaració de sobirania. Llavors, l’estratègia encara seguia sent tensar al màxim una legalitat espanyola que es creia més flexible del que els magistrats han demostrat, per intentar fixar les bases d’un nou estat al qual sols calgués col·locar teulada i decoració després de proclamar la independència.

El tribunal ja va sorprendre amb la sentència contra una simple declaració, la de sobirania, a la qual van seguir altres resolucions que enterraven la llei de consultes o el 9-N, però també tributs creats per intentar escapar de l’ofec de les finances, com l’impost a la banca o l’euro per recepta. Altres passos del procés o mesures de caràcter social esperen sentència [vegeu llistat del requadre].

Vistos els antecedents, però, no hi ha gaire marge a l’optimisme. I això que els serveis jurídics de la Generalitat eren eficients en aquest camp. Els 18 mesos previs al 19 de maig del 2013 van guanyar dos terços dels litigis amb l’Estat. Què va passar llavors? Va culminar la renovació del TC, amb nova majoria conservadora liderada per Francisco Pérez de los Cobos, militant del PP entre 2008 i 2011 i autor de sentències com: “L’única ideologia capaç de continuar produint malsons és el nacionalisme”. Des de llavors, l’Estat s’ha imposat en sis de cada deu conflictes competencials amb el Govern. I n’hi ha hagut uns quants, ja que més d’un terç dels recursos de Rajoy han sigut contra Catalunya.

L’objectiu del líder del PP és limitar el conflicte català a una estricta qüestió de compliment de l’imperi de la llei amb un àrbitre clarament afí. I és que, arran d’una sentència de l’Estatut que va deixar una imatge de divisió i politització al TC, la majoria conservadora ha renunciat a imposar el corró i a la contundència en les formes, per així aprovar per unanimitat sentències igual de dures en el fons contra al procés. Per això, per exemple, la sentència contra la declaració de sobirania era més suau en el redactat que la del pla Ibarretxe -fins i tot feia referència a un eteri dret a decidir-, però igualment estricta en el contingut.

En aquesta línia d’usar el TC com a dic, el Congrés debatrà aquesta setmana a la totalitat la seva polèmica reforma per permetre que pugui obligar al compliment de les sentències. Així no hauria de fer ús a l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia en cas de tirar endavant amb el procés, sinó que l’alt tribunal podria aplicar la mesura unilateralment, sense obligar el govern central a esquitxar-se.

La vicepresidenta catalana, Neus Munté, va denunciar la voluntat “recentralitzadora i d’asfíxia” del govern estatal, però va afirmar que la suspensió dificulta però no atura la Hisenda pròpia. “La independència no es demana, es guanya a les urnes, s’exerceix i es protegeix”, va defensar el líder d’ERC, Oriol Junqueras. Catalunya Sí que es Pot i la CUP també van criticar la suspensió, mentre que el PSC, el PP i C’s la van justificar. Josep A. Duran i Lleida (Unió) va reclamar “diàleg”, però va negar que el TC estigui polititzat.

També en el marc de la justícia, la Fiscalia Superior de Catalunya va demanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que citi a declarar quatre testimonis nous arran de la investigació sobre la consulta del 9-N contra Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. El dia 21 declararà l’exdirectora d’un institut a qui es va ajornar la compareixença prevista per al juliol i que va afirmar que s’havia sentit “pressionada” per cedir el centre.

stats