Política 05/10/2021

El TC, cap a la macrogarrotada

L'alt tribunal es prepara per avalar la presó permanent revisable del PP i declarar inconstitucional el segon estat d'alarma de la pandèmia

3 min
Imatge de la façana del Tribunal Constitucional

MadridEl ple del Tribunal Constitucional (TC) iniciat dilluns avança cap a la consumació d'una macrogarrotada al Congrés i al govern espanyol. El primer cop d'aquesta envestida ha sigut donar per bona aquest dimarts, 5 d'octubre, la vulneració de drets plantejada per un recurs d'empara de Vox contra la suspensió momentània d'activitats aprovada per la mesa del Congrés de Diputats arran de la pandèmia el març de 2020; el segon és la declaració d'inconstitucionalitat de la pròrroga de sis mesos de l'estat d'alarma decretada pel govern i aprovada pel Congrés el 29 d'octubre de 2020.

Els plens del TC s'assemblen cada cop més a una sessió del Congrés, on l'oposició busca deteriorar el govern i provocar un desastre constant. I quan algun membre més moderat s'aparta de l'anomenat bloc de Vox, com va passar al ple de setembre amb Antonio Narváez, immediatament s'avorta la dissidència i s'imposa la garrotada. Narváez proposava, des del juliol, desestimar el recurs d'empara de Vox perquè el partit de Santiago Abascal no donava raons per justificar per què la mesa del Congrés vulnerava els drets dels seus parlamentaris per una paralització de l'activitat que va ser insignificant. En el debat de finals de setembre al TC, el bloc conservador comptava amb un magistrat menys, Alfredo Montoya, per motius de salut. I el ponent, Narváez, aconseguia el suport dels magistrats de l'anomenat sector progressista: María Luisa Balaguer, Juan Antonio Xiol i Cándido Conde-Pumpido. I també el del president del mateix TC, Juan José González Rivas. Els cinc s'oposaven als cinc conservadors, Encarna Roca, Pedro González-Trevijano, Andrés Ollero, Santiago Martínez Vares i Ricardo Enríquez. Però el vot de qualitat de González Rivas desempataria, cosa que propiciaria la derrota del bloc de Vox.

El sector conservador va aconseguir capgirar la situació adversa. Narváez no va sotmetre a votació la seva ponència desestimatòria del recurs de Vox i va anunciar que presentaria una ponència en sentit contrari, és a dir, estimant el recurs, en aquest ple d'octubre. En aquest cas, recuperat Narváez, el sector conservador reuniria sis vots i superaria els cinc vots a favor de la desestimació del recurs de Vox. Això suposava que no hi havia empat susceptible de ser trencat pel vot de qualitat del president. El sector conservador apostava pel canvi de posició de González Rivas i també per recuperar-lo com havia fet amb Narváez.

Però si bé aquest dimarts ha aconseguit guanyar la batalla, González Rivas s'ha mantingut en la seva posició i ha votat a favor de desestimar el recurs de Vox, juntament amb els tres magistrats progressistes. El bloc de Vox ha guanyat, doncs, una batalla que semblava perduda.

Dimissió de Batet

Vox exigeix ara la dimissió de l'exministra socialista Meritxell Batet, presidenta del Congrés.

Narváez, al seu torn, també és el ponent del recurs d'inconstitucionalitat de Vox contra la pròrroga de l'estat d'alarma per un període de sis mesos. La seva ponència proposa considerar la decisió, decretada primer pel govern i després pel Congrés, com a inconstitucional, en línia amb la ja declarada inconstitucionalitat del primer confinament, el juliol passat, per part del bloc conservador del TC. La qüestió està prevista a l'ordre del dia del ple d'aquesta setmana.

Aquest ple també té previst pronunciar-se sobre el recurs d'inconstitucionalitat del PSOE i tots els grups parlamentaris d'oposició al govern del PP el 2015 contra la llei de presó permanent revisable, que s'ha començat a debatre aquest dimarts al ple del TC.

La ponència original d'aquest recurs havia tocat al magistrat Fernando Valdés Dal Ré, del sector anomenat progressista, que hauria encarregat un esborrany de ponència als lletrats amb què solia treballar. Però la seva renúncia al TC, l’octubre del 2020, va fer recaure la ponència en la vicepresidenta del TC, Encarna Roca, que va substituir el lletrat per un altre, d'orientació marcadament conservadora. La ponència, doncs, segons fonts judicials, defensa la llei promoguda pel PP.

Precisament, també un canvi de ponent va permetre cuinar la declaració d'inconstitucionalitat del confinament apuntat. El magistrat a qui va tocar la ponència del primer estat d'alarma va ser altre cop Fernando Valdés Dal Ré, que proposava declarar conforme a la Constitució l'estat d'alarma decretat pel govern i aprovat pel Congrés. Però la seva renúncia va fer recaure aquesta ponència en el magistrat Pedro González-Trevijano, que va canviar el lletrat i va encarregar la feina a un lletrat contractat temporalment pel TC, segons fonts judicials, per recomanació del mateix González-Trevijano.

El canvi de ponència i de lletrat va derivar en una proposta contrària a l'original. De declarar constitucional el primer estat d'alarma es passava a la seva qualificació com a inconstitucional, ponència que va guanyar per un vot el juliol passat.

stats