Política 02/01/2020

La inhabilitació de Torra i Junqueras, pendent de la Junta Electoral Central

Els experts divergeixen sobre la capacitat de la JEC per prendre aquesta decisió

Mireia Esteve / Anna Mascaró
4 min
El president de la Generalitat, Quim Torra,  en una imatge d'arxiu

BarcelonaFa una setmana que la Junta Electoral Central (JEC) té sobre la taula els recursos de PP i Ciutadans perquè inhabilitin el president de la Generalitat, Quim Torra, i l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras. Divendres ha de fer públic el seu posicionament, que podria deixar Quim Torra inhabilitat de forma exprés –la majoria d'experts consideren que ho podria fer amb una interpretació àmplia de la llei orgànica sobre el règim electoral general (LOREG)–, sense esperar la decisió del Tribunal Suprem. El paper de la JEC està en entredit en el cas de Junqueras, ja que hi ha una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea pel mig.

Torra va ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 19 de desembre i ara el seu cas està pendent de la resolució del Tribunal Suprem. La catedràtica de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Mercè Barceló defensa que "la JEC no té cap competència en aquesta qüestió perquè està judicialitzada". "És el Suprem qui ho ha de decidir", afegeix. La posició, però, no la comparteix el professor de filosofia del dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Josep Lluís Martí, que assegura que la JEC és "competent" per dirimir-ho i que el TSJC "li reconeix que té jurisdicció per fer-ho".

Ara bé, admet que la decisió podria ser esmenada quan el Suprem resolgui el recurs de cassació que el president de la Generalitat ha presentat contra la seva inhabilitació. Per tant, acabaria prevalent el que decideixi el Suprem per sobre de la JEC, tot i el contrasentit que suposaria que revoqués la condemna però Torra ja hagués estat cessat com a diputat i com a president –i, en conseqüència, no ho podria tornar a ser.

Segons l’article 6.2 de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) són "inelegibles" els condemnats a presó per sentència ferma, així com els condemnats per delictes de "rebel·lió, terrorisme, contra l’administració pública o les institucions de l’Estat" encara que la sentència no sigui ferma, sempre que el jutge l'hagi inhabilitat.

En el cas de Torra, en què la sentència per desobediència no és ferma, sinó que està pendent del recurs al Tribunal Suprem, si la JEC s’inclina per la seva inhabilitació com a diputat ho haurà de fer considerant el seu delicte contra l’administració o les institucions de l’Estat. "Es podria fer, però amb una interpretació molt àmplia d'aquest punt", explica Martí. "La norma és oberta", considera, al seu torn, la doctora i professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Mar Aguilera, que, malgrat tot, creu que retirar al president la condició de diputat abans que la sentència sigui ferma aniria "contra l’esperit de la norma", atès que "la funció principal de la JEC és garantir el dret de vot" i una inhabilitació "limita el sufragi passiu" (el dret a ser elegit). "El més prudent seria esperar que la sentència sigui ferma i no hi hagi dubtes", exposa.

Abans que la petició arribés a la JEC, la Junta Electoral Provincial (JEP) de Barcelona ja va desestimar el recurs que va presentar el PP. Ho va fer perquè considerava que el delicte de desobediència pel qual el TSJC ha condemnat Torra no es pot incloure dins del supòsit del 6.2 de la LOREG. Com que la sentència no és ferma, la JEC no podria cessar el president de la Generalitat seguint els termes de la llei electoral perquè prevaldria el que estableix l'Estatut –que només preveu el cessament del president del Govern quan hi hagi una sentència ferma. L'Estatut i la LOREG són normes amb el mateix rang (lleis orgàniques) i els experts no coincideixen en quina preval per sobre de l'altra en funció de la seva especificitat. Mentre Barceló secunda el criteri de la Junta Provincial, Martí defensa que és la LOREG, cosa que vol dir que la JEC podria inhabilitar Torra encara que no hi hagi sentència ferma.

El cas de Junqueras

La sentència del TJUE condiciona, en canvi, la situació d'Oriol Junqueras. El Suprem va deixar en suspens la inhabilitació del líder d’ERC a l’espera del dictamen del TJUE, que finalment ha establert que el dirigent independentista tenia immunitat parlamentària des que va ser escollit eurodiputat. Ara, el mateix Suprem haurà de decidir com aplica la decisió de la justícia europea. "El més prudent que la JEC podria fer és expressar que no es pot pronunciar fins que el Suprem no aclareixi com aplicarà la sentència", expressa Aguilera. A més, hauria de "prendre nota, confirmar o acceptar la sentència del TJUE, admetre que Junqueras era eurodiputat i des d’ara qualsevol decisió queda fora de la seva competència". Per a la doctora, un posicionament de la JEC contrari a la sentència de la TJUE podria comportar, a més, una reacció per part del Parlament Europeu.

"Hauria d'esperar-se. No és competent per interpretar la sentència de Luxemburg", avisa Martí. Una tesi que també comparteix Barceló, que creu que la JEC "no és ningú" per decidir sobre aquesta qüestió: "És un òrgan administratiu i no judicial". Sigui com sigui, aquest divendres la pilota serà al camp dels juristes i politòlegs de la JEC, que fins ara ha preferit inhibir-se i deixar la decisió als plens municipals dels ajuntaments. La seva decisió podria marcar un nou precedent en la judicialització de la política.

stats