Política 07/08/2023

Tres acords de govern amb l'extrema dreta contra el català

La llengua és protagonista en els pactes entre PP i Vox al País Valencià, les Balears i l'Aragó

3 min
La presidenta del PP balear, Marga Prohens, durant una reunió recent amb els líders de Vox a les Balears, Patricia de las Heras i Jorge Campos

BarcelonaEl qüestionament de la violència masclista, dels drets del col·lectiu LGTBI i dels immigrants, de la memòria històrica, de l'escola i el marcat caràcter espanyolista i antiindependentista han quedat ben impregnats en el reguitzell d'acords que el PP ha anat signant els darrers mesos amb Vox. L'últim exemple, el de l'Aragó de la setmana passada, que ha acabat amb vuit anys de govern socialista a la comunitat. La coalició entre la dreta i l'extrema dreta governarà tres dels quatre territoris on es parla català a l'estat espanyol i precisament allà han adaptat els pactes per combatre la llengua catalana. Això és el que han acordat PP i Vox a l'Aragó, al País Valencià i a les Balears.

Quina és la cessió més important del PP a Vox en el pacte de governabilitat de les Balears? No hi ha gaires dubtes al respecte: la llibertat d'elecció per part dels pares de la llengua d'escolarització dels seus fills. El president de Vox en persona, Santiago Abascal, va definir "d'històrica" aquesta decisió, la més celebrada per l'extrema dreta. Què significa a la pràctica? No s'han donat gaires detalls des del govern que presideix la popular Marga Prohens, però, quan encara no ha cicatritzat el fracàs del decret del trilingüisme impulsat per l'anterior president del PP, José Ramón Bauzá, han començat a aparèixer tots els fantasmes del passat.

De moment, el PP ja ha advertit que no es podrà aplicar en el curs que comença a partir del setembre i que, quan s'implanti, es començarà per l'educació primària. El compromís amb Vox és que també es traslladi a la secundària abans d'acabar la legislatura. Les lleis actuals impedeixen la segregació dels alumnes per qüestió de llengua, però és evident que això canviarà, tenint en compte que ara s'exigeixen un 50% de classes en català.

I més enllà de l'escola, el català també deixarà de ser un requisit a l'administració: "Modificarem les normes que suposin una imposició lingüística, assumint que a la comunitat existeixen dues llengües oficials". Per si no quedava prou clar, en el document afegeixen que "el desconeixement del català no penalitzarà en l'accés a la funció pública". En canvi, PP i Vox expliquen que "continuaran garantint el dret que qualsevol ciutadà pugui dirigir-se a l'Administració Pública en les dues llengües oficials i sigui respost en la llengua que desitgi". Com es garanteix això si saber parlar català no és un requisit per a l'accés a la funció pública? En una entrevista recent a l'ARA Balears, Prohens negava que aquestes decisions siguin, "de cap manera, un retrocés per al català".

El Govern Balear també eliminarà l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, a la qual relaciona amb "l'exclusió del castellà i la imposició lingüística" i crearà una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística.

Trobada de dimarts entre les delegacions del PP i Vox del País Valencià.

La lliure elecció de llengua és, com a les Balears, un dels punts destacats del pacte al País Valencià. PP i Vox ho defineixen com la garantia de "la llibertat d'educació". La conseqüència, un cop més, podria ser la segregació escolar per motius de llengua, amb dos models educatius diferenciats. Fins ara, s'exigia un mínim del 25% de valencià en totes les aules. També tenen en comú l'ombra de sospita que introdueixen a les escoles, quan asseguren que reforçaran la inspecció educativa "per treure la ideologia de les aules i permetre que els pares escullin l'educació dels seus fills".

El nou president valencià, Carlos Mazón, sí que ha incorporat Vox al Govern (va ser molt comentada l'elecció d'un extorero que exalta el franquisme com a vicepresident). I, tot i que no surti a l'acord que han signat els dos partits, ja ha anunciat que el català deixarà de ser vehicular a tot el País Valencià recorrent a una llei del 1983 que reconeix aquesta possibilitat a les vuit comarques on històricament el català no hi ha estat present o hi ha estat residualment. Una altra de les decisions polèmiques ha estat l'anunci de l'eliminació de les subvencions a les entitats que promoguin els Països Catalans.

PP i Vox també suprimiran el requisit lingüístic per accedir a l'Administració, i no serà necessari acreditar el coneixement del valencià, sense tenir en compte, tal com explicava un estudi recent de Plataforma per la Llengua, que la majoria dels ciutadans valencians i balears hi estan d'acord.

Els portaveus parlamentaris de PP i Vox a les Corts aragoneses.

Divendres PP i Vox signaven el que fins ara és l'últim acord de govern i també li tenien reservat un capítol al català. Curiosament, a l'Aragó no introduiran la llibertat d'elecció de llengua dels pares, assumint que com que el castellà ja és la llengua vehicular, no cal donar aquest estatus al català o a l'aragonès, tampoc en els municipis i comarques d'on és propi.

Sí que es revisarà la llei que protegeix les llengües pròpies de l'Aragó "amb l'objectiu de prevenir que les interpretacions interessades perverteixin el seu veritable esperit" i "s'eliminaran les ajudes a entitats sense ànim de lucre en matèria de política lingüística" que va atorgar l'anterior govern, presidit per Javier Lambán. L'import d'aquestes ajudes es destinarà a empreses turístiques i culturals que promoguin les festes locals i les fires artesanals.

stats