Política 26/10/2021

El tribunal de 'les garrotades' s'acomiada de vostès

El TC celebra l'últim ple abans de la renovació de quatre membres, entre ells el president i la vicepresidenta

4 min
Façana de la seu del TC, a Madrid.

MadridAquest dimarts comença l'últim ple del Tribunal Constitucional sota la presidència del magistrat Juan José González Rivas, després de l'anunci del nom dels quatre magistrats que cobriran tants altres mandats caducats, un fet que es formalitzarà al novembre i que inclou el del president i la vicepresidenta, Encarna Roca. El conegut com el tribunal de les garrotades al govern espanyol –per l'objectiu no escrit del bloc conservador d'admetre en cada ple recursos d'empara o inconstitucionalitat preferentment de Vox– s'acomiada amb una ponència que proposa declarar inconstitucional la pròrroga de l'estat d'alarma per la pandèmia i una altra que aspira a declarar inconstitucional de manera total l'impost de plusvàlues.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La possibilitat de no celebrar cap ple més, a conseqüència de l'acord assolit entre el PSOE i el PP per cobrir les quatre places, la va plantejar el president Juan José González Rivas, però el bloc conservador es va mobilitzar, internament i als mitjans, per garantir la celebració de l'"últim ple".

També hi ha contribuït el retard que patiran els nomenaments i la posterior presa de possessió d'Enrique Arnaldo i Concha Espejel, pel PP, i de Ramón Saéz i Inmaculada Montalbán, per Unides Podem i el PSOE, respectivament. I l'elecció del nou president del TC després de la presa de possessió dels nous magistrats.

El consell de ministres va aprovar una pròrroga de l'estat d’alarma per un període de sis mesos des de la mitjanit del 9 de novembre del 2020 fins a la mitjanit del 9 de maig del 2021. Al seu torn, el ple del Congrés va autoritzar el 29 d'octubre del 2020 la pròrroga de l'estat d'alarma sol·licitada pel govern amb 194 vots a favor, 53 en contra i 99 abstencions.

Després de la declaració d'inconstitucionalitat el mes de juliol passat del primer estat d'alarma i el confinament decretat pel govern i autoritzat pel Congrés –amb el suport fins i tot del partit que després va presentar el recurs davant el TC, és a dir, Vox–, la saga estava garantida. 

El ponent, Antonio Narváez, ja té assegurats els vots del bloc conservador per guanyar la partida. No importa que fes el ridícul el setembre passat, al debatre's el recurs contra la suspensió administrativa dels terminis al Congrés, el març del 2020, arran de la pandèmia, quan primer va proposar desestimar el recurs de Vox i, al veure que la seva posició guanyava –cosa que suposava la pèrdua del sector conservador–, va retirar la seva ponència i va sostenir el contrari en el ple de principis d'octubre. Tot per donar una altra garrotada al govern, en aquest cas a la mesa del Congrés.

El vot particular del president contra aquesta sentència, el conservador González Rivas, posa de manifest que el que va fer el Congrés va tenir lloc en tots els àmbits, en primer lloc el Tribunal Constitucional. Afegeix que la facultat de controlar el govern dels parlamentaris de Vox no constitueix un dret fonamental més rellevant que, per exemple, la tutela judicial efectiva dels ciutadans. I, no obstant això, tots els tribunals de justícia també van suspendre, per la pandèmia, tots els terminis judicials.

El debat de la plusvàlua

Un altre assumpte rellevant d'aquest últim ple és l'impost de plusvàlues, sobre el qual el tribunal ja ha dictat dues sentències d'inconstitucionalitat parcial el 2017 i el 2019, en què s'instava el legislatiu a fer una reforma de la taxa. Al TC se'l va prendre per burro. L'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana o impost de plusvàlues s'aplica al guany obtingut per la venda d'un immoble.

L'impost de plusvàlues, aprovat a principis de març del 2004, dies abans de les eleccions del 14 de març, és, després de l'IBI, l'impost que grava la propietat dels béns immobles, la principal font d'ingressos dels ajuntaments. Segons estadístiques del 2018, les últimes disponibles, va suposar per als ajuntaments ingressos de 2.614 milions d'euros.

El ponent, Ricardo Enríquez, segons fonts jurídiques consultades per l'ARA, dona resposta a una consulta de la sala del contenciós administratiu de l'Audiència de Màlaga. Es planteja la tercera sentència com la definitiva: declarar aquest cop la inconstitucionalitat de tot l'impost.

El 2017 el TC va dictaminar que l'impost de plusvàlues era inconstitucional si es donava el cas que els contribuents registraven pèrdues en la compravenda d'un immoble, al vulnerar-se el principi de capacitat econòmica. El 2019 el TC va declarar inconstitucional, per unanimitat, que els ajuntaments cobrin aquest tribut local, que ha d'abonar el venedor d'un immoble, quan el seu import sigui superior al benefici real obtingut pel contribuent.

El ponent d'aquella sentència va ser el magistrat Pedro González-Trevijano a partir d'una qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel jutjat contenciós administratiu número 32 de Madrid. El TC va establir que "quan hi hagi un increment de la transmissió i la quota que surt a pagar és major a l’increment realment obtingut pel ciutadà, s'estaria tributant per una renda inexistent, virtual o fictícia, cosa que produiria un excés de tributació contrari als principis constitucionals de capacitat econòmica i no confiscatòria.

Aquesta idea que es tracta d'un impost confiscatori sembla estar, segons les fonts jurídiques consultades, en l'esperit de la ponència d'Enríquez.

Una declaració d'inconstitucionalitat total suposaria una transferència de recursos importants a favor dels que més tenen, segons sostenen els que s'oposen a la derogació directa de l'impost.

Així mateix, suposaria una pèrdua d'aquests 2.614 milions d'euros que els ajuntaments deixarien d'ingressar i, per tant, un deteriorament dels seus serveis socials si no és que el govern espanyol els compensa. 

Una declaració d'inconstitucionalitat suposaria que els ajuntaments haurien de tornar –com a mínim als que han recorregut el pagament de l'impost al fer les seves transaccions– el que van ingressar en concepte de plusvàlues.

Els bufets d'advocats més importants treballen des de fa anys a favor de la derogació d'aquest impost i molts d'ells han aconseguit que els seus clients recorreguessin després de pagar convencent-los que així, en cas d'inconstitucionalitat, podrien recuperar els diners.

Amb tot, la sentència podria establir alguna mena de moratòria per a una reformulació de l'impost.

stats