PARTITS
Política 13/11/2021

El triple examen d’ERC per superar el 2021

La doble negociació pressupostària i la taula de diàleg al gener marcaran el futur del projecte republicà

3 min
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el d’ERC, Oriol Junqueras, abraçats després del debat d’investidura.

Barcelona“Vull ser president de la Generalitat per culminar la independència de Catalunya”. Aquest va ser l’objectiu assumit per Pere Aragonès en el seu discurs d’investidura. De l’ambició de les seves paraules, però, se’n desprenia el compromís amb una fita a llarg termini. També per l’aposta amb què ERC va arribar al capdavant del Govern: ser més i més forts, negociació amb l’Estat i gestió del mentrestant amb la majoria del 52%. Una estratègia que, en la cinquantena de dies que queden d’any, s’enfrontarà a un triple examen: dues negociacions pressupostàries, a Catalunya i a l’Estat, i la preparació d’una reunió de la taula de diàleg a principis del 2022. Els resultats marcaran la viabilitat o, si més no, el futur del projecte republicà.

Fonts d’Esquerra admeten que venen “mesos importants” en què les aliances i l’enfocament polític del partit se sotmetran a una “prova d’estrès”. “Seran setmanes d’alta intensitat política i és el moment de posar tota la carn a la graella”, afegeixen des de Presidència. I és que el calendari és endimoniat: amb la CUP en ple procés de decisió sobre el seu suport als pressupostos de la Generalitat, ara per ara llunyà, el Govern encara tindria una setmana de marge (fins al 22 de novembre) per intentar evitar l’esmena a la totalitat. Tres dies després, el 25 de novembre, està prevista la votació al Congrés dels pressupostos de l’Estat, en què els republicans confien haver arrencat prou concessions al PSOE per justificar el vot favorable dels seus 13 diputats. I tot plegat mentre equips tècnics treballen per donar forma a la pròxima trobada de la taula de diàleg amb el govern espanyol, prevista per al gener, en la qual si hi participen els presidents -segons es va establir al setembre- s’hauria de ratificar algun acord.

El desenllaç de cada una d’aquestes proves, a més, podria condicionar el de la resta. Si es trenca l’entesa amb la CUP, per exemple, caldrà buscar socis alternatius per aprovar els comptes catalans el 23 de desembre, i si finalment es mira cap al PSC el marge de maniobra en la negociació amb el PSOE a Madrid serà més reduït. El suport o no als números de Pedro Sánchez també afectarà la predisposició dels socialistes en la resolució del conflicte, i els resultats de la negociació política afectaran de retruc l’estabilitat del Govern, que va arrencar dels cupaires un termini de dos anys, fins al 2023, per avaluar l’aposta pel diàleg. Això sempre que el desacord pels pressupostos no dinamiti l’acord d’investidura. “Sense pressupostos no hi ha transformació”, avisava dijous Aragonès.

Fonts republicanes admeten que caldrà “reconsiderar coses” si els comptes s’aproven amb la majoria independentista, però deixen clar que ni en aquesta ni en la resta de negociacions hi ha “plans B”. “Estem centrats en la idea que tot vagi bé. Estem molt convençuts de la nostra estratègia i hauria de poder superar tots els entrebancs”, afegeixen. ERC, de fet, s’ha esforçat en blindar l’aposta pel diàleg davant dels embats de la judicialització i els recels tant dels cupaires com de JxCat al Govern. “I n’hi haurà més”, auguren des de Presidència.

L’horitzó de les urnes

En aquest sentit, i més enllà dels pressupostos, les mateixes fonts expliquen que de la pròxima reunió amb la Moncloa n’han de sortir “concrecions”. “La taula és una inversió a llarg termini i la pròxima reunió no és un examen final, però treballem perquè en surtin coses prou valuoses que demostrin que avancem”, afegeixen des del partit. Avançar per “fer inevitable l’amnistia i l’autodeterminació”, deia Aragonès a la investidura. Per explorar el recorregut d’aquest objectiu hi ha marge -sobre el paper- fins al 2023. No només pel compromís del president de sotmetre’s a una qüestió de confiança, sinó perquè hi haurà eleccions municipals (i generals) i l’estratègia republicana a la Generalitat serà avaluada per primer cop a les urnes.

stats